{"id":157947,"date":"2025-01-17T15:16:56","date_gmt":"2025-01-17T15:16:56","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=157947"},"modified":"2025-01-17T16:34:15","modified_gmt":"2025-01-17T16:34:15","slug":"el-dret-europeu-i-el-seu-setge-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-dret-europeu-i-el-seu-setge-politic\/","title":{"rendered":"El dret europeu i el seu setge pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat pol\u00edtica i social espanyola als articles “<\/strong><\/em>La nueva torre de Babel”<\/strong><\/em> i “Inteligencia artificial y derechos fundamentales”<\/strong><\/em><\/span><\/span>, publicats al diari digital The Objective<\/strong> els passats 12 de desembre i 9 de gener, respectivament, i el reportatge “Juristas, magistrados y fiscales, tras su a\u00f1o m\u00e1s dif\u00edcil: ‘Nunca un Gobierno hab\u00eda atacado tan gravemente al poder judicial'”<\/strong><\/span><\/span><\/em>, publicat, al seu torn, pel diari digital El Debate<\/strong> el 31 de desembre i en qu\u00e8 opina juntament amb altres reconeguts experts sobre les tenses relacions i fins i tot inger\u00e8ncies del poder pol\u00edtic i el poder judicial. En aquesta darrera publicaci\u00f3 participa el tamb\u00e9 acad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern de la RAED Daniel Berzosa<\/strong><\/em><\/a>, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat<\/strong>, de l’Institut d’Estudis Borsaris<\/strong> i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School<\/strong>, membre de l’Acad\u00e8mia Global<\/strong> i del Consell Cient\u00edfic<\/strong> de Citizens pro Europe.<\/p>\n

A “La nueva torre de Babel”<\/em>, l’experta aborda les exig\u00e8ncies pol\u00edtiques que ha assumit el Govern<\/strong> a canvi de suports puntuals per tractar que les lleng\u00fces cooficials a Espanya ho siguin al Congr\u00e9s<\/strong> i al Senat<\/strong> i a les institucions europees, aix\u00ed com el rerefons nacionalista i, al seu entendre, reduccionista, subjacent. “Sorpr\u00e8n que, ja entrat el segle XXI, en un m\u00f3n globalitzat, inserits a Europa i a l’era de l’anomenada intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, propis i aliens dediquin el seu temps a promocionar aquests usos ling\u00fc\u00edstics i a intentar aconseguir que l’educaci\u00f3 dels nostres estudiants quedi cada cop m\u00e9s restringida, no nom\u00e9s per afavorir o exigir un \u00fas determinat del que en el dret internacional i europeu s’anomenen lleng\u00fces regionals i minorit\u00e0ries, sin\u00f3 perqu\u00e8 a trav\u00e9s d’aquesta utilitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces s’imposen, alhora, creatives teories hist\u00f2riques o culturals o es redueix a l’absurd l’\u00e0mbit de refer\u00e8ncia sota el qual es desenvolupa cada model educatiu. Tot aix\u00f2 amb un classisme de manual, ja que els fills de les elits no nodreixen les escoles i les escoles sotmeses a aquest desgavell, sin\u00f3 que van a centres d’alt nivell, pluriling\u00fces i socialment ben posicionats. No nom\u00e9s es fagocita la llibertat, sin\u00f3 que amb aix\u00f2 es deriva a la major part dels nostres estudiants cap a un coneixement esbiaixat, si no absolutament falsejat, del passat i, prospectivament, condicionador del futur”, considera.<\/p>\n

\"\"Per la seva banda, a “Inteligencia artificial y derechos fundamentales”<\/em> analitza el reglament de la Uni\u00f3 Europea sobre aquesta nova tecnologia pel qual s’estableixen normes harmonitzades en aquesta mat\u00e8ria que han de garantir el seu \u00fas d’acord amb el dret i els valors europeus. Tot i aix\u00f2, Freixes es mostra esc\u00e8ptica sobre la seva utilitat en un m\u00f3n globalitzat i, sobretot, sobre la seva transposici\u00f3 als estats membre. “La Uni\u00f3 Europea ha cregut necess\u00e0ria l’adopci\u00f3 d’una norma que sigui aplicable als actors, tant p\u00fablics com privats, dins i fora de la UE (comportant una certa extraterritorialitat ia molts sistemes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial se’n creen fora i s’importen posteriorment) que vinculi directament i efectivament tots els prove\u00efdors, implementadors, importadors de sistemes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i altres subjectes implicats. Alhora, considera com a \u00e0mbits exempts, als quals no s’aplica aquest reglament, la investigaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial amb fins exclusivament militars, de defensa o de seguretat nacional”, afirma.<\/p>\n

Finalment, a “Juristas, magistrados y fiscales, tras su a\u00f1o m\u00e1s dif\u00edcil: ‘Nunca un Gobierno hab\u00eda atacado tan gravemente al poder judicial'”<\/em>, la vicepresidenta de la RAED creu que s’imposa la recuperaci\u00f3 dels est\u00e0ndards democr\u00e0tics, que considera molt soscavats per l’acci\u00f3 de l’Executiu, mentre que Berzosa alerta de les inger\u00e8ncies pol\u00edtiques. “L’endimoniat trencaclosques dels suports al Govern de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> provoca que sigui molt dif\u00edcil aprovar lleis i s’ha recorregut amb exc\u00e9s a la figura del decret llei, fins i tot sabent que massa vegades no s’obtindria el pl\u00e0cet parlamentari o que s’acabaria l’assumpte amb un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional<\/strong>“, assenyala Freixes. “Moltes afectacions s’han degut a intenses connexions pol\u00edtiques conjunturals, amb conseq\u00fc\u00e8ncies no nom\u00e9s per al dret infraconstitucional, sin\u00f3 per a la mateixa compressi\u00f3 jur\u00eddica i el prestigi c\u00edvic de la Constituci\u00f3<\/strong>“, afegeix Berzosa al mateix reportatge.<\/p>\n