{"id":157415,"date":"2025-01-05T13:16:33","date_gmt":"2025-01-05T13:16:33","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=157415"},"modified":"2025-01-05T13:16:33","modified_gmt":"2025-01-05T13:16:33","slug":"la-tensio-entre-politica-i-dret-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-tensio-entre-politica-i-dret-a-espanya\/","title":{"rendered":"La tensi\u00f3 entre pol\u00edtica i dret a Espanya"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va oferir el 27 de novembre passat la pon\u00e8ncia “La tensi\u00f3n entre pol\u00edtica y derecho”<\/strong> en un webinar organitzat per l’Associaci\u00f3 Estudiants del M\u00f3n<\/strong> que va estar moderat per la pedagoga Pilar Barriendos<\/strong>, qui va mantenir una llarga conversa amb la ponent. L’experta jurista va reflexionar sobre la tensi\u00f3 que, segons ell, est\u00e0 posant en perill l’Estat de dret a Espanya a causa del continu intent de deslegitimaci\u00f3 del poder judicial des del Govern<\/strong> i els representants pol\u00edtics.<\/p>\n

“Hi ha una clara tensi\u00f3 entre dret i pol\u00edtica, en aquests \u00faltims anys i en el marc de l’anomenat proc\u00e9s ha estat a l’ordre del dia, ja que es va convertir en una mena de mantra que la just\u00edcia no podia interferir en les decisions pol\u00edtiques. El fet, per\u00f2, ve de m\u00e9s enrere perqu\u00e8 des de la primera d\u00e8cada del segle XXI es va comen\u00e7ar a q\u00fcestionar la transici\u00f3 i l’actual model de l’Estat de dret que vam construir entre tots, que per mi ha estat l’aven\u00e7 m\u00e9s gran que ha aconseguit la humanitat”, va iniciar la vicepresidenta de la RAED la seva intervenci\u00f3. Freixes va recordar que la Constituci\u00f3<\/strong> del 1978 va ser fruit d’un gran acord que va cristal\u00b7litzar en un consens d’ampli espectre que ha portat a Espanya la seva \u00e8poca m\u00e9s gran de progr\u00e9s econ\u00f2mic i social.<\/p>\n

\"\"L’experta va explicar que despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de la Carta Magna i l’Estatut d’Autonomia<\/strong> de Catalunya, des de sectors nacionalistes ja es va comen\u00e7ar a treballar, amb deslleialtat a aquests textos, a favor de la ruptura, amb l’elaboraci\u00f3 de documents com el “Programa 2000”<\/strong> redactat per un partit que va venir afavorint la governabilitat a Espanya i van governar durant diverses legislatures a Catalunya com era Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3<\/strong>. “Una constant dels que no creuen en la democr\u00e0cia participativa i en l’Estat de dret que ens va salvar de l’arbitrarietat i creuen que la pol\u00edtica ha de sobrepassar el dret han vist que la just\u00edcia hi ha intervingut, i aix\u00f2 no ho poden tolerar. Tota la seva pol\u00edtica de comunicaci\u00f3 es basa a desacreditar el poder judicial i a retallar funcions dels tribunals des de la pol\u00edtica.<\/p>\n

Freixes va assenyalar que les institucions europees s’han mostrat molt cr\u00edtica amb aquest tipus d’actituds que des de la pol\u00edtica i el poder executiu limiten els drets dels ciutadans i les garanties jur\u00eddiques. “Els atacs al poder judicial s\u00f3n atacs molt profunds a la democr\u00e0cia, sobretot quan arriben des de persones que estan governant i fan dubtar el ciutad\u00e0 de la just\u00edcia. En una societat, a m\u00e9s, en qu\u00e8 no es forma els ciutadans des del coneixement i la cr\u00edtica de les institucions. I aix\u00f2 ens porta a la facilitat amb qu\u00e8 des del populisme, s’aconsegueixen modular l’opini\u00f3 p\u00fablica”, va considerar. En aquesta l\u00ednia, l’experta va denunciar la creaci\u00f3 d’organismes pol\u00edtics paral\u00b7lels als establerts legalment en qu\u00e8 es prenen decisions des de l’aritm\u00e8tica parlament\u00e0ria i els acords partidistes en lloc des de l’inter\u00e8s ciutad\u00e0.<\/p>\n

Freixes va destacar el paper de la Uni\u00f3 Europea, especialment per a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica de la pand\u00e8mia, tot i que va lamentar el paper del Govern en la seva gesti\u00f3, ja que avui dia el 80% dels fons Next Generation<\/strong> a Espanya no s’han executat. “Europa haur\u00e0 d’investigar qu\u00e8 ha passat i depurar les responsabilitats que consideri”, va afirmar. La sessi\u00f3 va concloure amb una sessi\u00f3 de preguntes dels assistents que va abordar aspectes d’actualitat com ara la reforma constitucional, els models de govern al si de la Uni\u00f3 Europea o les sancions europees per l’incompliment de normes i criteris comuns.<\/p>\n