{"id":157397,"date":"2025-01-05T12:15:41","date_gmt":"2025-01-05T12:15:41","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=157397"},"modified":"2025-01-05T12:15:41","modified_gmt":"2025-01-05T12:15:41","slug":"consells-sobre-salut-infantil-i-adolescent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/consells-sobre-salut-infantil-i-adolescent\/","title":{"rendered":"Consells sobre salut infantil i adolescent"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica alguns dels articles sobre salut infantil i adolescent que ha publicat al llarg de l’any 2024 a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta, en concret de les publicacions “El fomento de la resiliencia y autoestima infantil”<\/strong>, “Pediatr\u00eda social, cada vez m\u00e1s necesaria”<\/strong>, “Claves de la atenci\u00f3n sanitaria a los adolescentes”<\/strong> i “Signos y s\u00edntomas del maltrato infantil”<\/strong>, en qu\u00e8 incideix sobre una atenci\u00f3 integral a aquest sector de la societat que impliqui l’entorn familiar, escolar i sanitari.<\/p>\n

A “El fomento de la resiliencia y autoestima infantil”<\/em>, l’acad\u00e8mic introdueix la figura de l’anomenat tutor de desenvolupament com a clau per al desenvolupament de la resili\u00e8ncia i l’autoestima en nens i adolescents. “Segons el psiquiatre Boris Cyrulnik<\/strong>, la resili\u00e8ncia \u00e9s la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, transformar el dolor en for\u00e7a motora, per enfortir i sortir-ne enfortit. Cyrulnik considera important la introducci\u00f3 del tutor de desenvolupament per als infants en dificultat i \u00e9s un factor clau en el desenvolupament posterior. L’autoestima est\u00e0 connectada amb la resili\u00e8ncia, per\u00f2 aix\u00ed com en la resili\u00e8ncia necessitem un tutor degudament format, en el cas de l’autoestima, amb una fam\u00edlia estable i motivada ho pot fer perfectament i es construeix moltes vegades a base de les relacions d’aferrament i complicitat”, explica.<\/p>\n

D’altra banda, a “Pediatr\u00eda social, cada vez m\u00e1s necesaria”<\/em>, l’expert defineix la pediatria social com una prolongaci\u00f3 de la pediatria cl\u00e0ssica, tot i que amb la peculiaritat que estudia el nen al seu entorn familiar, escolar i social observant les interaccions d’aquest entorn sobre la seva salut. “La consideraci\u00f3 del nen al seu entorn i la interacci\u00f3 amb el mateix ha donat pas a una disciplina nova la pediatria social, que no nom\u00e9s veu el nen com objecte a curar sin\u00f3 a un subjecte persona individual i irrepetible en el seu cos i en el seu context familiar i social”, explica Callabed repassant la hist\u00f2ria en relaci\u00f3 amb la consideraci\u00f3 i la cura dels menors i explicant la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a impulsor de la pediatria social a Espanya.<\/p>\n

\"\"A “Claves de la atenci\u00f3n sanitaria a los adolescentes”<\/em>, el president del Club de Pediatria Social mostra la seva contrarietat perqu\u00e8 l’edat pedi\u00e0trica en l’\u00e0mbit assistencial acabi als 14 anys, deixant l’adolescent desprotegit d’aquesta assist\u00e8ncia fins a arribar a l’edat adulta i en un moment \u00e0lgid de patologies mentals. \u201cL’atenci\u00f3 a l’adolescent tant al nostre sistema p\u00fablic de salut com al privat \u00e9s una llacuna assistencial cada cop m\u00e9s patent. No s’ent\u00e9n com els problemes de salut prevalents a l’adolesc\u00e8ncia, que s\u00f3n els psicosocials, es contemplen tan malament i s’actua tan poc sobre ells. Per citar-ne alguns: anor\u00e8xia i bul\u00edmia, l’inici cada vegada m\u00e9s preco\u00e7 en el consum de tabac i alcohol i drogues, l’assetjament escolar i ciberassetjament, el frac\u00e0s escolar, on estem al capdavant. I la patologia emergent, relacionada amb la salut mental: trastorns obsessivocompulsius, psicosi, anor\u00e8xia i bul\u00edmia, depressions i intents d’aut\u00f2lisi, entre d’altres”, assenyala.<\/p>\n

Finalment, a “Signos y s\u00edntomas del maltrato infantil”, Callabed defineix un tipus de maltractament que pot ser classificat com a f\u00edsic, psicol\u00f2gic o emocional i sexual. “El maltractament infantil es defineix com a qualsevol forma d’ab\u00fas o desatenci\u00f3 que afecti un menor de 18 anys. Abarca tota mena de maltractament f\u00edsic o afectiu, ab\u00fas sexual, desatenci\u00f3, neglig\u00e8ncia i explotaci\u00f3 comercial o d’una altra \u00edndole que vagi o pugui anar en perjudici de la salut, el desenvolupament o la dignitat del menor o posar en perill la seva superviv\u00e8ncia en el context d’una relaci\u00f3 de responsabilitat, confian\u00e7a o poder”, explica abans d’alertar sobre les seves conseq\u00fc\u00e8ncies i posar-hi el focus en els principals s\u00edmptomes d’alerta.<\/p>\n