{"id":156512,"date":"2024-12-05T18:09:49","date_gmt":"2024-12-05T18:09:49","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=156512"},"modified":"2024-12-05T18:09:49","modified_gmt":"2024-12-05T18:09:49","slug":"la-xina-i-russia-els-nous-colonitzadors-de-lafrica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-xina-i-russia-els-nous-colonitzadors-de-lafrica\/","title":{"rendered":"La Xina i R\u00fassia, els nous colonitzadors de l’\u00c0frica"},"content":{"rendered":"
\"Jaume

Dr. Jaume Llopis<\/p><\/div>\n

Jaume Llopis<\/strong><\/em><\/a>, professor em\u00e8rit d’IESE Business School<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va protagonitzar el 4 de novembre passat una nova sessi\u00f3 de l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, de la qual tamb\u00e9 n’\u00e9s membre, amb la confer\u00e8ncia “\u00c1frica: China y Rusia, nuevos colonizadores”<\/strong><\/span><\/span>, en qu\u00e8 va abordar els nous escenaris geopol\u00edtics i els reptes que afronten les economies occidentals en aquest nou context de la globalitzaci\u00f3 marcat per l’explotaci\u00f3 de les mat\u00e8ries primeres i el seu control estrat\u00e8gic. La sessi\u00f3 va estar presentada i moderada pel president de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote i alhora acad\u00e8mic d’honor de la RAED Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n

L’expert va repassar la hist\u00f2ria de la colonitzaci\u00f3 i el repartiment d’\u00c0frica per part de les grans pot\u00e8ncies europees, el llarg i complex proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3 ben entrat del segle XX i un empobriment d’aquests pa\u00efsos que els ha anat portant a establir vincles comercials i de desenvolupament amb noves pot\u00e8ncies com la Xina. En aquest sentit, va explicar Llopis, en les \u00faltimes dues d\u00e8cades el gegant asi\u00e0tic s’ha convertit en el soci comercial bilateral m\u00e9s gran de tota l’\u00c0frica subsahariana, superant de llarg les antigues metr\u00f2polis. D’altra banda, segons el Fons Monetari Internacional<\/strong>, al voltant del 20% de les exportacions de la regi\u00f3, b\u00e0sicament mat\u00e8ries primeres, tenen la destinaci\u00f3 a la Xina i al voltant del 16% de les importacions s\u00f3n productes manufacturats procedents del pa\u00eds asi\u00e0tic. Aix\u00f2 explica que l’any 2023, el volum total de comer\u00e7 entre la Xina i l’\u00c0frica subsahariana arrib\u00e9s a la xifra r\u00e8cord de 282.000 milions de d\u00f2lars.<\/p>\n

Aquest nou context ha fet que la Xina s’hagi convertit en el creditor bilateral m\u00e9s gran del continent afric\u00e0, finan\u00e7ant els sectors estrat\u00e8gics per a la regi\u00f3 d’infraestructures, mineria i energia. “La participaci\u00f3 de la Xina al deute total d’\u00c0frica subsahariana era nom\u00e9s del 2% l’any 2005 i menys de 20 anys despr\u00e9s ha augmentat a gaireb\u00e9 el 17%, arribant als 134.000 milions de d\u00f2lars el 2021 i incrementant-se encara m\u00e9s els \u00faltims exercicis, dels quals encara no tenim dades concretes”, va explicar l’acad\u00e8mic. En aquest mateix per\u00edode, el flux anual d’inversi\u00f3 estrangera directa de la Xina a la regi\u00f3 ha passat de 75 milions de d\u00f2lars a 5.000 milions en xifres absolutes.<\/p>\n

\"\"Per a Llopis, la Xina no nom\u00e9s busca assegurar-se un acc\u00e9s directe i econ\u00f2mic a les mat\u00e8ries primeres que li pot oferir \u00c0frica, sin\u00f3 nous mercats, m\u00e0 d’obra, suport pol\u00edtic i legitimitzaci\u00f3 pol\u00edtica dels pa\u00efsos africans que depenen del comer\u00e7 i l’ajuda bilateral. \u00c0frica ha de jugar un paper fonamental a la Nova Ruta de la Seda i al Collar de Perles que dissenya el Govern xin\u00e8s per garantir-ne el desenvolupament en les d\u00e8cades vinents.<\/p>\n

Aquest model xin\u00e8s \u00e9s similar al que ha comen\u00e7at a implementar R\u00fassia tamb\u00e9 a l’\u00c0frica, buscant b\u00e0sicament suport pol\u00edtic per configurar un nou ordre internacional a canvi d’un suport militar a aquests pa\u00efsos i els seus r\u00e8gims pol\u00edtics davant de la inacci\u00f3 tant dels Estats Units com de la Uni\u00f3 Europea, cosa que comen\u00e7a a posar en risc l’actual equilibri geopol\u00edtic internacional a favor d’aquest nou bloc oriental. “Tant la Xina com R\u00fassia han convertit els errors occidentals a l’\u00c0frica en oportunitats per guanyar influ\u00e8ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica al continent, despla\u00e7ant les antigues pot\u00e8ncies colonials i consolidant la seva pres\u00e8ncia i influ\u00e8ncia a la zona”, va concloure l’expert, apel\u00b7lant a Occident a invertir al continent, en particular als pa\u00efsos m\u00e9s favorables, i destacant la posici\u00f3 de les Illes Can\u00e0ries com a pont entre Europa i \u00c0frica.<\/p>\n

Llopis ha desenvolupat una llarga i reeixida traject\u00f2ria al m\u00f3n de la gesti\u00f3 empresarial en empreses com Moulinex<\/strong>, Nestl\u00e9<\/strong>, La Uni\u00f3n y el F\u00e9nix Espa\u00f1ol<\/strong> i Borges International Group<\/strong>. De la seva vasta traject\u00f2ria acad\u00e8mica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE<\/strong> (M\u00e8xic), AESE<\/strong> (Portugal), IDE<\/strong> (Equador), INCAE<\/strong> (Nicaragua), IEEM<\/strong> (Uruguai), MDE<\/strong> (Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo<\/strong> de Sevilla, i EADA<\/strong>, a Barcelona. \u00c9s autor de llibres de refer\u00e8ncia a l’\u00e0mbit de la gesti\u00f3 empresarial.<\/p>\n