{"id":156495,"date":"2024-12-05T16:51:26","date_gmt":"2024-12-05T16:51:26","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=156495"},"modified":"2024-12-06T16:07:01","modified_gmt":"2024-12-06T16:07:01","slug":"les-llicons-que-ofereix-lantiguitat-classica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/les-llicons-que-ofereix-lantiguitat-classica\/","title":{"rendered":"Les lli\u00e7ons que ofereix l’Antiguitat Cl\u00e0ssica"},"content":{"rendered":"
\"Joaquin

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors -Barcelona 1914<\/strong> (RAED), incideix en l’actualitat de la cultura cl\u00e0ssica als temps presents compartint amb la comunitat acad\u00e8mica els articles “Las ense\u00f1anzas de la escuela c\u00ednica”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“\u00bfPor qu\u00e9 Plat\u00f3n a\u00fan est\u00e1 vigente?“<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span><\/span><\/span>“La virtud seg\u00fan Arist\u00f3teles” <\/span><\/span><\/strong>i <\/span><\/span>“20 m\u00e1ximas de S\u00f3crates que deber\u00edas conocer”<\/span><\/span><\/strong>, publicats el passat mes de juny a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Las ense\u00f1anzas de la escuela c\u00ednica”<\/em>, l’expert explica com fil\u00f2sofs de la talla de Di\u00f2gens<\/strong> van reinterpretar la doctrina socr\u00e0tica considerant que la civilitzaci\u00f3 i la seva forma de vida eren un mal i que la felicitat era causada per una viv\u00e8ncia simple i d’acord amb la natura. \u201cAquests fil\u00f2sofs aspiraven a identificar-se com la figura del gos, per la senzilla i espontane\u00eftat de la vida canina. Portaven barba, vestien tabard d’estamenya (el trib\u00f3 ja usat per S\u00f2crates<\/strong>), alforja i caiat, practicaven jocs de paraules a manera de metodologia: a aquells que proposaven idees i teories incomprensibles, ells posaven el gest, l’humor i la ironia”, resumeix.<\/p>\n

Per la seva banda, a “\u00bfPor qu\u00e9 Plat\u00f3n a\u00fan est\u00e1 vigente?”<\/em>, aborda la figura d’una figura de refer\u00e8ncia universal que \u00e9s considerat el fundador de l’idealisme, un corrent de pensament on tot s’explica per la idea, i el fil\u00f2sof que va configurar les bases de l’\u00e8tica. “El contingut dels seus escrits \u00e9s una especulaci\u00f3 metaf\u00edsica, per\u00f2 amb una orientaci\u00f3 pr\u00e0ctica evident. El m\u00f3n del veritable \u00e9sser \u00e9s el de les idees, mentre que el m\u00f3n de les aparences que ens envolten est\u00e0 sotm\u00e8s a continu canvi i degeneraci\u00f3. Igualment, l’home \u00e9s un compost de dues realitats diferents unides accidentalment: el cos mortal (relacionat amb el m\u00f3n sensible) i l’\u00e0nima immortal (pertanyent al m\u00f3n de les idees, que va contemplar abans d’unir-se al cos)”, assenyala.<\/p>\n

\"\"A “La virtud seg\u00fan Arist\u00f3teles”<\/em>, el president del Club de Pediatria Social recupera la figura d’un altre fil\u00f2sof que ha influ\u00eft en el pensament dels darrers 2.000 anys que va compondre una veritable enciclop\u00e8dia de coneixements fins al segle IV aC i va superar la forma plat\u00f2nica del di\u00e0leg literari per donar vida a uns tractats filos\u00f2fics i cient\u00edfics. “La l\u00f2gica d’Arist\u00f2til<\/strong> es considera una creaci\u00f3 concebuda com una an\u00e0lisi de les maneres correctes de pensar i de dir la realitat i, per tant, com una ajuda necess\u00e0ria a les ci\u00e8ncies. I l’\u00e8tica \u00e9s l’estudi de la possibilitat de la felicitat humana. La intel\u00b7lig\u00e8ncia pr\u00e0ctica \u00e9s la que permet trobar el terme mitj\u00e0, entre l’exc\u00e9s i el defecte”, explica.<\/p>\n

Finalment, a “20 m\u00e1ximas de S\u00f3crates que deber\u00edas conocer”<\/em>, Callabed presenta els principals preceptes del principal defensor de la mai\u00e8utica en la seva voluntat de fer il\u00b7luminar el millor que cadasc\u00fa t\u00e9 dins de si mateix. S\u00f2crates era defensor de la mai\u00e8utica (‘maia’: mare, llevadora). No desitjava imposar res, sin\u00f3 ajudar a treure el millor que cada alumne tenia dins seu: ‘Nosaltres mateixos tenim la resposta. Abans d’adquirir coneixements sobre el m\u00f3n cal cercar en nosaltres mateixos les respostes’. \u00c9s dins de cadasc\u00fa on resideix la ci\u00e8ncia, per\u00f2 l’hem oblidada. Va ser un racionalista perqu\u00e8 exigia raons per a tot all\u00f2 que fins aleshores havia estat creen\u00e7a”, conclou.<\/p>\n