{"id":156258,"date":"2024-11-29T16:14:49","date_gmt":"2024-11-29T16:14:49","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=156258"},"modified":"2024-11-29T16:19:58","modified_gmt":"2024-11-29T16:19:58","slug":"mexic-els-estats-units-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/mexic-els-estats-units-espanya\/","title":{"rendered":"M\u00e8xic, els Estats Units, Espanya"},"content":{"rendered":"
\"Enrique

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica diverses reflexions sobre la hist\u00f2ria i l’actualitat mexicana i internacional als articles “El odio a lo mexicano”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Nada por qu\u00e9 volver a pedir perd\u00f3n”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“<\/span>D\u00eda de muertos: de origen hisp\u00e1nico y medieval”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Estados Unidos y su elecci\u00f3n <\/span>polarizante”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0“\u00bfPor qu\u00e9 gan\u00f3 Trump y perdi\u00f3 Harris?”<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats 12 d’octubre i 16 de novembre al diari digital El Siglo de Torre\u00f3n<\/strong> i al portal C\u00f3digo Libre<\/strong>.<\/p>\n

A “El odio a lo mexicano”, Sada lamenta el discurs oficial que s’ha instal\u00b7lat al seu pa\u00eds a bona part d’Hispanoam\u00e8rica, fomentant la llegenda negra espanyola, creada i fomentada des del m\u00f3n anglosax\u00f3, i reivindicant un indigenisme parcial i distorsionat. “L’odi contra tot all\u00f2 espanyol es va traduir alhora en odi cap a tot all\u00f2 mexic\u00e0 no nom\u00e9s al nostre pa\u00eds, com s’esperava, ja que si els fills propis d’aquella gran barreja dels hispans peninsulars i els nadius americans no van ser capa\u00e7os de advertir que aix\u00f2 era en detriment de la seva poblaci\u00f3, els fills d’Anglaterra al nord del riu Bravo si ho van fer saber a trav\u00e9s de linxaments p\u00fablics tant com a mesures discriminat\u00f2ries imposades des d’establiments, hotels i negocis on p\u00fablicament se’ls negava entrada o servei a mexicans, espanyols i negres igual fins a la promulgaci\u00f3 dels drets civils l’any del 1970”, explica.<\/p>\n

Per la seva banda, a “Nada por qu\u00e9 volver a pedir perd\u00f3n”, l’historiador incideix en aquesta lectura esbiaixada de la Conquesta, que arriba des de les dues ribes de l’Atl\u00e0ntic, i recorda la visita de Joan Carles I<\/strong> a M\u00e8xic el 1990, on va abordar el tema sense embuts. “Pretendre equiparar els genocidis perpetrats criminalment per les nacions saxones amb la gesta que va emancipar totes les tribus de l’An\u00e1huac<\/strong> despr\u00e9s de 200 anys de l’esclavitud i el canibalisme mexica; fet que va imposar una pau al final de comptes, va fomentar l’agermanament des del mestissatge del millor dels dos mons i els drets ind\u00edgenes consagrats a les lleis de Burgos i les lleis d’\u00cdndies, des d’Isabel la Cat\u00f2lica<\/strong>, Carles V<\/strong> i Felip II<\/strong>, es pot entendre fins a cert punt als nostres paisans adoctrinats sota la revoluci\u00f3 triomfant durant d\u00e8cades per l’Institut Smithsoni\u00e0<\/strong>, per\u00f2 resulta inconcebible i trist en un peninsular que com representant pol\u00edtic del seu pa\u00eds ha perdut tota noci\u00f3 d’identitat i dignitat pr\u00f2pia al grau de descon\u00e8ixer-se, repudiant-se a si mateix per politiqueria, des de la seva ignor\u00e0ncia hist\u00f2rica”, considera.<\/p>\n

A “D\u00eda de muertos: de origen hisp\u00e1nico y medieval”, l’expert aprofita la celebraci\u00f3 del Dia de Tots Sants<\/strong> i el Dia dels Sants Difunts<\/strong> per assenyalar els or\u00edgens d’una de les celebracions m\u00e9s populars i significatives del seu pa\u00eds. “Tot i que aquesta celebraci\u00f3 que ens uneix no ha estat exempta de ser v\u00edctima del populisme oficialista i fins i tot de noves modes estrangeres, pr\u00f2pies del marxisme cultural com l’etnolatria i el fals indigenisme, al nostre pa\u00eds, on s’ha volgut vendre la idea de ser una festa exclusiva d’origen prehisp\u00e0nic, cosa que \u00e9s falsa, tal com ho demostra tamb\u00e9 l’arque\u00f2leg mexic\u00e0 V\u00edctor Joel Santos Ram\u00edrez<\/strong>, qui subratlla que aquestes festes neixen ni m\u00e9s ni menys que de l’Europa medieval i els seus rituals cristians, i per aix\u00f2 no s\u00f3n resultat del sincretisme ind\u00edgena i europeu”, explica.<\/p>\n

\"Primer

Primer desembarcament de Crist\u00f3bal Col\u00f3n a Am\u00e8rica, per l’artista Di\u00f3scoro Puebla<\/p><\/div>\n

Les recents eleccions presidencials als Estats Units central l’article “Estados Unidos y su elecci\u00f3n polarizante”, en qu\u00e8 l’expert destaca el paper dels electors hispans en la vict\u00f2ria de Donald Trump<\/strong> i va apuntar com poden afectar aquests resultats les relacions entre els Estats Units i M\u00e8xic. “La naci\u00f3 de les barres i les estrelles ha enfrontat ni m\u00e9s ni menys que una de les eleccions m\u00e9s polaritzants de la seva hist\u00f2ria. Una elecci\u00f3 tan singular en qu\u00e8 el vot dels hispans i les dones va venir a definir el resultat a la balan\u00e7a al final del dia entre Donald Trump i la vicepresidenta Kamala Harris<\/strong> com a contendents. Mentre la candidata republicana es degodia amb els magnats de la ind\u00fastria musical i hollywoodenca acusats de ab\u00fas sexual, viol\u00e8ncia i pedof\u00edlia, amb els quals va emprendre una campanya medi\u00e0tica proabortista multimilion\u00e0ria, Trump votava despr\u00e9s de rec\u00f3rrer tot el pa\u00eds a Florida”, va iniciar la seva reflexi\u00f3.<\/p>\n

Finalment, a “\u00bfPor qu\u00e9 gan\u00f3 Trump y perdi\u00f3 Harris?”, apunta les claus de la vict\u00f2ria del candidat republic\u00e0 a les eleccions presidencials nord-americanes. “Amb 78 anys i vuit anys despr\u00e9s del seu primer triomf, Donald Trump tornar\u00e0 a la Casa Blanca<\/strong> en obtenir una vict\u00f2ria aclaparadora pel gran impuls del 45 al 47% que aquest va rebre dels entre votants hispans (coneixedors de sobres dels perills del socialisme als seus pa\u00efsos d’origen), entre el 42 i el 43% dels afroamericans i les dones en general, amb una empenta tan singular com no es veia des de la d\u00e8cada dels 60″, va concloure.<\/p>\n