{"id":155812,"date":"2024-11-22T17:04:27","date_gmt":"2024-11-22T17:04:27","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=155812"},"modified":"2024-11-22T17:04:27","modified_gmt":"2024-11-22T17:04:27","slug":"espanya-i-el-sistema-metric-decimal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/espanya-i-el-sistema-metric-decimal\/","title":{"rendered":"Espanya i el sistema m\u00e8tric decimal"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Dr. Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong>, president de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>\u00a0i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va pronunciar el passat 12 de novembre a la seu madrilenya de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya<\/strong> la confer\u00e8ncia “Manifestaci\u00f3n de la fe en el metro: su (supuesto) car\u00e1cter natural y su (establecida) condici\u00f3n de \u00fanica unidad fundamental de pesas y medidas”<\/strong> en una sessi\u00f3 organitzada pel Comit\u00e8 de Metrologia<\/strong> d’aquest organisme i celebrada amb motiu del 172\u00e8. aniversari de la legislaci\u00f3 de peses i mesures del sistema m\u00e8tric decimal, aprovada el 19 de juliol del 1849.<\/p>\n

L’acad\u00e8mic va iniciar la seva dissertaci\u00f3 explicant el contingut del text legal que va acabar amb una infinitat de sistemes de mesura i pes. “En tots els dominis espanyols hi haur\u00e0 un \u00fanic sistema de mitjana i pes”, assenyalava concretament l’enunciat legislatiu, que definia el metro i assenyalava com en sortirien la resta d’unitats de mesura. “El patr\u00f3 d’aquest metro, fet de platina, que es guarda al Conservatori d’Arts<\/strong>, i que va ser calculat pel senyor Gabriel C\u00edscar<\/strong>, i constru\u00eft i ajustat per ell mateix i el senyor Agust\u00edn Pedrayes<\/strong>, es declara patr\u00f3 prototip i legal, i segons ell s’ajustaran totes les mesures del Regne”, seguia el text. Una fita a qu\u00e8 Gonz\u00e1lez de Posada va anteposar dos importants antecedents: les expedicions geod\u00e8siques de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Fran\u00e7a<\/strong> a l’Equador i a Lap\u00f2nia, aix\u00ed com per al mesurament del gran arc de meridi\u00e0 entre Dunkerque i Barcelona.<\/p>\n

El c\u00e0lcul del metro com la deumilion\u00e8sima part d’un quadrant del meridi\u00e0 terrestre va ser, de fet, el resultat dels mesuraments duts a terme inicialment per aquests expedicionaris. L’acad\u00e8mic va incidir especialment en la figura de C\u00edscar, autor de les obres “Memoria elemental sobre los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza”<\/strong>, del 1800, i “Apuntes sobre medidas, pesos y monedas, que pueden considerarse como una segunda parte de la ‘Memoria Elemental'”<\/strong>, que van apar\u00e8ixer dues d\u00e8cades despr\u00e9s i que s’han reeditat ara en una edici\u00f3 cr\u00edtica elaborada pel mateix Gonz\u00e1lez de Posada. En un per\u00edode de convulsi\u00f3 a Espanya entre la Guerra d’Independ\u00e8ncia i la tornada del rei Ferran VII<\/strong> al tron \u200b\u200bespanyol, C\u00edscar va protagonitzar l’actualitat pol\u00edtica com a regent i l\u00edder del liberalisme i el nacionalisme il\u00b7lustrat fins que es va haver d’exiliar Gibraltar i posar-se sota la protecci\u00f3 d’Arthur Wellesley<\/strong>, duc de Wellington, quan ja era un cient\u00edfic reconegut.<\/p>\n

\"\"A la definici\u00f3 posterior del metro tamb\u00e9 van tenir un lloc destacat altres espanyols com Ib\u00e1\u00f1ez de Ibero<\/strong>, com reflecteix l’obra “Resumen de los trabajos preparatorios de la comisi\u00f3n internacional para la realizaci\u00f3n de los prototipos internacionales y la creaci\u00f3n de la Oficina Internacional de Pesas y Medidas (1871-1872)”<\/strong>, en edici\u00f3 del Centre Espanyol de Metrologia<\/strong>, l’Institut Geogr\u00e0fic Nacional<\/strong> i l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya<\/strong>.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posse\u00efdor ja de nou doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Medicina d’Espanya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong>\u00a0i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>.<\/p>\n