{"id":154172,"date":"2024-10-25T10:48:32","date_gmt":"2024-10-25T10:48:32","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=154172"},"modified":"2024-10-25T10:48:32","modified_gmt":"2024-10-25T10:48:32","slug":"la-historia-de-la-medicina-des-dels-seus-referents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-historia-de-la-medicina-des-dels-seus-referents\/","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria de la medicina, des dels seus referents"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors -Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda la hist\u00f2ria de la medicina a partir d’alguns dels seus grans referents als articles “Francisco Vall\u00e9s, el ‘divino Galeno espa\u00f1ol’ creador de la anatom\u00eda patol\u00f3gica moderna”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “G\u00f3mez Pereira, el fil\u00f3sofo m\u00e9dico humanista cr\u00edtico con Galeno y predecesor de Descartes”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“El ‘<\/span>annus<\/span> horribilis<\/span>‘ de Ram\u00f3n y Cajal en Jaca” <\/span><\/span><\/strong>i <\/span><\/span>“Tres preguntas sobre la medicina actual<\/span><\/span><\/strong>“<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre el passat mes de juliol a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Francisco Vall\u00e9s, el ‘divino Galeno espa\u00f1ol’ creador de la anatom\u00eda patol\u00f3gica moderna”, el president del Club de Pediatria Social recupera la figura i el significat del creador de l’examen de l’anomenat Protomedicato per a tots els llicenciats en medicina al segle XVI. “Va estudiar a diverses ciutats europees, cosa que li va fer entrar en contacte amb Andrea Vesalio<\/strong>, al qual succeir\u00e0 el 1572 com a metge personal de Felip II<\/strong>, nomenant-li metge de cambra i protom\u00e8dic general dels regnes i senyorius de Castella, el c\u00e0rrec m\u00e8dic m\u00e9s elevat d’Espanya, assolit gran prestigi professional i reconeixement com a intel\u00b7lectual. Va ser aquest rei el que el va qualificar de ‘Div\u00ed’, en curar-lo d’una crisi de gota i el va nomenar protom\u00e8dic, t\u00edtol que no representava nom\u00e9s posse\u00efdor de coneixements m\u00e8dics, sin\u00f3 que requeria tamb\u00e9 molt seny, honestedat i just tracte”, resumeix.<\/p>\n

Per la seva banda, a “G\u00f3mez Pereira, el fil\u00f3sofo m\u00e9dico humanista cr\u00edtico con Galeno y predecesor de Descartes”, Callabed rememora la figura d’una altra figura de refer\u00e8ncia al segle XVI espanyol, un fil\u00f2sof, afamat m\u00e8dic, humanista i enginyer que al camp de la medicina va rebutjar els conceptes medievals proposant l’aplicaci\u00f3 dels emp\u00edrics. “G\u00f3mez Pereira ha passat a la hist\u00f2ria sobretot pels seus escrits, particularment per les seves obres ‘Antoniana Margarita’<\/strong> i ‘Novae veraeque Medicinae’<\/strong>, el contingut de la qual \u00e9s exclusivament m\u00e8dic. Se centra en l’estudi de les febres (les causes i els tipus) i en certes malalties concretes com la lepra o la verola, entre d’altres. En aquesta obra, que va dedicar a l’infant Carles<\/strong>, s’enfronta a les idees de Gal\u00e8<\/strong> i d’Arist\u00f2til<\/strong>, aix\u00ed com a la tradici\u00f3 medieval del ‘magister dixit'”, explica.<\/p>\n

\"\"

Francisco Vall\u00e9s<\/p><\/div>\n

L’acad\u00e8mic incideix a la figura de Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>, que ha estudiat en profunditat, a “El ‘annus horribilis’ de Ram\u00f3n y Cajal en Jaca”, on explica els atzarosos estudis del futur Premi Nobel de Medicina<\/strong>. “Santiago Ram\u00f3n y Cajal defugia el tracte amb els seus companys de joc. Segurament recordava la seva colla d’Ayerbe i els seus jocs a l’aire lliure sense cap tutela. La tristesa l’acompanya sempre. Per sort trobava a l’art i a la contemplaci\u00f3 de la natura grans consols. Les muntanyes i paisatges que envolten la ciutat del riu Arag\u00f3 li feien oblidar les xafogors i tristeses escolars. Les seves passejades per la natura eren molt habituals”, explica l’expert recolzant-se a les mem\u00f2ries del reconegut metge.<\/p>\n

Finalment, a “Tres preguntas sobre la medicina actual” l’acad\u00e8mic tracta d’abordar de manera succinta la situaci\u00f3 de la medicina, els seus professionals i els pacients en aquest segle XXI amb l’ajuda de pensadors com Michel Foucault<\/strong>, Plat\u00f3<\/strong>, Pedro La\u00edn Entralgo<\/strong>, Juan Rof Carballo<\/strong>, Xavier Zubiri<\/strong> i els fil\u00f2sofs grecs, entre d’altres. “La professi\u00f3 passa un mal moment: \u00bfpotser la medicina ha de ser un conjunt de t\u00e8cniques de curaci\u00f3?, \u00bfel metge ha de ser \u00fanicament un t\u00e8cnic en salut?, \u00bfel pacient \u00e9s nom\u00e9s un malalt?…”, planteja amb q\u00fcestions per passar a oferir les respostes que aquestes i altres preguntes similars han ofert les figures del pensament i la ci\u00e8ncia que presenta, aix\u00ed com algunes altres.<\/p>\n