{"id":154031,"date":"2024-10-17T10:20:10","date_gmt":"2024-10-17T10:20:10","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=154031"},"modified":"2024-10-17T11:52:57","modified_gmt":"2024-10-17T11:52:57","slug":"en-defensa-de-la-transicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/en-defensa-de-la-transicio\/","title":{"rendered":"En defensa de la Transici\u00f3"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica i judicial espanyoles amb motiu de l’aparici\u00f3 del seu \u00faltim llibre, “En defensa de la Transici\u00f3n”<\/strong>, en dues entrevistes concedides a “OK Diario”<\/strong>, publicada a la seva edici\u00f3 del 5 de setembre, i al programa radiof\u00f2nic “La br\u00fajula”<\/strong> d’Onda Cero<\/strong>, que es va emetre el 14 de setembre. L’experta jurista contraposa el complex proc\u00e9s de negociaci\u00f3 i pacte que va portar a la consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya amb la situaci\u00f3 actual i el menyscapte que pateix avui dia un per\u00edode hist\u00f2ric que considera fonamental a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia d’Espanya.<\/p>\n

\"\"“La hist\u00f2ria \u00e9s sempre important per saber d’on venim i com es van fer les coses. Que parlin directament amb les persones que hi vam participar, perqu\u00e8 les viv\u00e8ncies personals s\u00f3n tamb\u00e9 molt importants i esbrinarien coses com que els que van participar en l’elaboraci\u00f3 d’aquesta Constituci\u00f3<\/strong> s\u00f3n persones pertanyents a partits pol\u00edtics molt diferents, des del Partit Comunista<\/strong> fins a Alian\u00e7a Popular<\/strong>, passant pels socialistes, Uni\u00f3 de Centre Democr\u00e0tic<\/strong> i diversos partits nacionalistes”, explica la vicepresidenta de la RAED a “OK Diario”, assenyalant que la comparaci\u00f3 amb la pol\u00edtica actual \u00e9s impossible.<\/p>\n

Sobre la reclamada reforma constitucional, per a Freixes es podrien definir millor les compet\u00e8ncies entre les administracions, es podria reformular del Senat<\/strong> perqu\u00e8 funcioni millor o redissenyar el sistema electoral per evitar que els parlaments, sobretot el Congr\u00e9s dels Diputats<\/strong>, acabin sota el designi de les minories, com -assegura- est\u00e0 passant ara. D’altra banda, en aquesta entrevista, denuncia la deriva populista i autorit\u00e0ria de l’actual Govern <\/strong>i la vulneraci\u00f3 de la separaci\u00f3 de poders que defineix l’Estat de dret. “S’ha dit de tot els jutges. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no \u00e9s possible en democr\u00e0cia i que \u00e9s contrari a tots els principis europeus, perqu\u00e8 no es pot soscavar l’autoritat del poder judicial. I despr\u00e9s, per altra banda, tamb\u00e9 s’ha ningunejat al Parlament. Quantes lleis s’estan aprovant? Quantes en aquestes darreres legislatures? Un nombre molt esc\u00e0s. No \u00e9s propi d’un sistema parlamentari. En un sistema parlamentari hi ha primacia de la llei i hi ha reserva de llei. I, doncs, qu\u00e8 \u00e9s el que s’est\u00e0 fent?\u00a0S’est\u00e0 abusant del decret llei i s’estan tergiversant de vegades els procediments legislatius per poder fer que l’Executiu tiri endavant all\u00f2 que ell vol sense respectar el joc parlamentari”, afirma.<\/p>\n

Per la seva banda, als micr\u00f2fons d’Onda Cero Freixes assegura que la Transici\u00f3 necessita avui dia una defensa davant els atacs que rep des del poder. “Les coses que es van fer en aquells moments potser es podien haver fet d’una manera diferent i segurament no tot es va fer b\u00e9, per\u00f2 es va fer una Constituci\u00f3 per a tots els espanyols per primera vegada, no pas d’una meitat dels espanyols contra l’altra”, va considerar. Per a l’experta, la reforma de la Carta Magna<\/strong> pot ser necess\u00e0ria, per\u00f2 no pas sobre les bases que est\u00e0 edificada sobre uns falsos fonaments. Alhora, va considerar fal\u00b7la\u00e7 que s’argumenti que no \u00e9s v\u00e0lida perqu\u00e8 part de la ciutadania no ha pogut votar-la, cosa que a m\u00e9s -va assenyalar- intenta deslegitimar el text davant els joves. L’acad\u00e8mica va lamentar que l’administraci\u00f3 no hagi tingut mai en compte formar els joves en els valors democr\u00e0tics i en la hist\u00f2ria recent.<\/p>\n