{"id":153661,"date":"2024-10-10T09:38:33","date_gmt":"2024-10-10T09:38:33","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=153661"},"modified":"2024-10-10T09:38:33","modified_gmt":"2024-10-10T09:38:33","slug":"un-viatge-erudit-a-lantiga-grecia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/un-viatge-erudit-a-lantiga-grecia\/","title":{"rendered":"Un viatge erudit a l’antiga Gr\u00e8cia"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors -Barcelona 1914<\/strong> (RAED), recupera els referents de l’Antiguitat Cl\u00e0ssica i el seu correlat en el present als articles “Bar\u00f3n de Coubertin, la pedagog\u00eda del olimpismo”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Curiosidades del origen de las Olimpiadas“<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span> “Gu\u00eda de Zeus y los dioses Ol\u00edmpicos”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“La huella de Fidias en el Parten\u00f3n”<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats mesos de juliol i setembre a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Bar\u00f3n de Coubertin, la pedagog\u00eda del olimpismo”<\/em>, el president del Club de Pediatria Social explica com el fundador dels actuals Jocs Ol\u00edmpics, inspirats en els que se celebraven a l’Antiga Gr\u00e8cia, havia focalitzat la seva tasca acad\u00e8mica en l’educaci\u00f3 i el seu estudi es va centrar en particular en l’educaci\u00f3 f\u00edsica i el paper de l’esport en l’escolaritzaci\u00f3. “Com a historiador i pensador de l’educaci\u00f3, Pierre de Coubertin<\/strong> idealitzava l’antiga Gr\u00e8cia. Aix\u00ed, quan va comen\u00e7ar a desenvolupar la seva teoria de l’educaci\u00f3 f\u00edsica, es va fixar naturalment en l’exemple de la idea atenesa del gimn\u00e0s, un centre d’entrenament que fomentava simult\u00e0niament el desenvolupament f\u00edsic i intel\u00b7lectual. Coubertin advocava perqu\u00e8 aquests conceptes s’incorporessin a les escoles. Veia l’esport com una cosa democr\u00e0tica, en el sentit que la competici\u00f3 esportiva traspassava les l\u00ednies de classe, tot i que ho feia sense provocar una barreja de classes, cosa que ell no recolzava. Per desgr\u00e0cia per a Coubertin, els seus esfor\u00e7os per incorporar m\u00e9s educaci\u00f3 f\u00edsica a les escoles franceses van fracassar. Tot i aix\u00f2, el frac\u00e0s d’aquest afany va ser seguit de prop pel desenvolupament d’una nova idea, el renaixement dels antics Jocs Ol\u00edmpics, la creaci\u00f3 d’un festival d’atletisme internacional”, explica.<\/p>\n

Per la seva banda, Callabed enumera algunes dades curioses i generalment desconegudes sobre els primers Jocs d’Ol\u00edmpia a “Curiosidades del origen de las Olimpiadas”, destacant la transgressi\u00f3 a la masculinitat dels Jocs que va protagonitzar Fer\u00e8nica de Rodes<\/strong>. “Els espectacles de competici\u00f3 estaven exclosos per a les dones. Nom\u00e9s hi va haver un cas de transgressi\u00f3: el de Fer\u00e8nica de Rodes, que per ser filla d’un gran campi\u00f3 i mare d’un altre, passava per descendent d’H\u00e8rcules<\/strong>. Es va disfressar d’entrenador i es va colar al recinte amb un grup d’atletes per veure el combat del seu fill. Apropant-se al ring li va caure la disfressa i va resultar reconeguda. La condemna per aquest acte era de mort per\u00f2 es diu que va acudir a testimoniar des del cel el mateix H\u00e8rcules, campi\u00f3 del m\u00f3n i que la va recon\u00e8ixer de la seva prog\u00e8nia. Des d’aleshores per evitar que el cas es repet\u00eds va quedar prescrit que tots, atletes i entrenadors es presentessin nus. Per a les dones es van crear els jocs en honor a Hera<\/strong>, que se celebraven al setembre”, assenyala abans d’enumerar altres curiositats.<\/p>\n

\"PierreA “Gu\u00eda de Zeus y los dioses Ol\u00edmpicos”, l’acad\u00e8mic fa refer\u00e8ncia a aquestes de\u00eftats de l’Antiguitat, que tot i que estaven dotades de la immortalitat i d’altres atributs especials tenien personalitat i defectes humans. “A Gr\u00e8cia hi havia d\u00e9us per personificar totes les virtuts i tots els vicis. Els primers i m\u00e9s antics s\u00f3n els d\u00e9us aut\u00f2ctons, \u00e9s a dir, de poblacions pelasgues, un poble d’origen incert. Al capdavant, Gea<\/strong>, que \u00e9s la Terra mateixa, i darrere d’ella un miler de de\u00eftats subalternes. En un d\u00e9u es personificaven els vents: el Notos<\/strong> era g\u00e8lid, el Z\u00e8fir<\/strong> era tebi. Pan<\/strong> era el robacors, amb la seva flauta. Altres moraven sota terra, com Mil\u00edquius<\/strong> el ben\u00e8vol; Croni<\/strong>, serp monstruosa, i Hades<\/strong>, germ\u00e0 de Zeus<\/strong>, que tenia sobirania a l’infern. El pitjor potser fos H\u00e8cata<\/strong>, la deessa del mal d’ull a qu\u00e8 sacrificaven nines de fusta. Zeus era el rei dels dotze d\u00e9us ol\u00edmpics i el d\u00e9u suprem de la religi\u00f3 grega. Hom s’hi refereix sovint com el pare, com el d\u00e9u del tro i el recol\u00b7lector de n\u00favols. Zeus va controlar el clima i va oferir senyals i auguris”, resumeix.<\/p>\n

Finalment, a “La huella de Fidias en el Parten\u00f3n”, l’expert rememora la figura de l’immortal escultor, a qui P\u00e8ricles<\/strong> va encarregar la direcci\u00f3 de la reconstrucci\u00f3 de l’Acr\u00f2polis d’Atenes. “P\u00e8ricles va haver d’abordar la construcci\u00f3 de l’Acr\u00f2polis que els perses havien destru\u00eft. Va decidir nomenar com a arquitectes Ictini<\/strong> i Cal\u00edcrates<\/strong> sota la supervisi\u00f3 de F\u00eddies<\/strong>. Les seves obres m\u00e9s c\u00e8lebres de F\u00eddies van ser l’est\u00e0tua de la deessa Atenea<\/strong> del Parten\u00f3 i l’est\u00e0tua del Zeus d’Ol\u00edmpia, ambdues de fusta revestida amb fragments d’or i ivori, que es van convertir en models de perfecci\u00f3 de la representaci\u00f3 de divinitats. Tamb\u00e9 se li atribueixen l’Atenea Promacus<\/strong>\u00a0i l’Atenea L\u00e8mnia<\/strong>. Algunes de les seves obres es coneixen a trav\u00e9s de descripcions que van fer autors de l’Antiguitat i s’han relacionat amb est\u00e0tues d’\u00e8poca romana que s\u00ed que s’han conservat i que es consideren c\u00f2pies d’originals de F\u00eddies, com l’Apol\u00b7lo de Kassel<\/strong> i el Diadumen Farnese<\/strong>” , explica.<\/p>\n