{"id":153288,"date":"2024-10-05T15:33:39","date_gmt":"2024-10-05T15:33:39","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=153288"},"modified":"2024-10-05T15:33:39","modified_gmt":"2024-10-05T15:33:39","slug":"llibertat-de-premsa-i-estat-de-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/llibertat-de-premsa-i-estat-de-dret\/","title":{"rendered":"Llibertat de premsa i Estat de dret"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes pol\u00e8mics de l’actualitat pol\u00edtica d’Espanya als articles “\u00bfQui\u00e9n decide qu\u00e9 es prensa?”<\/strong>, que signa juntament amb l’eurodiputada i vicepresidenta de la Comissi\u00f3 d’Afers Econ\u00f2mics i Monetaris<\/strong> del Parlament Europeu<\/strong> i acad\u00e8mica numer\u00e0ria electa de la RAED Eva Poptcheva<\/strong>, aparegut a l’edici\u00f3 del passat 3 de juliol del diari “El Mundo”<\/strong>, i “Con o sin el concurso del poder legislativo”<\/strong>, publicat al portal The Objective<\/strong> el 14 de setembre.<\/p>\n

A “\u00bfQui\u00e9n decide qu\u00e9 es prensa?”, les dues expertes inicien la seva reflexi\u00f3 recordant la doctrina del Conveni Europeu de Drets Humans<\/strong>, tant en el seu articulat com en les seves primeres sent\u00e8ncies respecte als anys 70 del segle passat, i les consideracions del Tribunal Constitucional<\/strong> espanyol en una de les primeres sent\u00e8ncies, en qu\u00e8 manifestava sense embuts que la llibertat d’expressi\u00f3 i el dret a la informaci\u00f3 s’havien de defensar no nom\u00e9s en favor de la persona que expressa les seves opinions o informa, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l’inter\u00e8s general de la societat, at\u00e8s que una societat democr\u00e0tica no pot existir sense una opini\u00f3 p\u00fablica lliure i plural.<\/p>\n

“Quan Pedro S\u00e1nchez<\/strong> denuncia una ‘m\u00e0quina de fang’ de la qual diu que se sent v\u00edctima i anuncia nova legislaci\u00f3 per combatre la ‘desinformaci\u00f3’ sembla que desconeix el nostre ordenament jur\u00eddic, el del Consell d’Europa<\/strong> i el de la Uni\u00f3 Europea. Les nostres lleis ja posseeixen mecanismes que protegeixen la llibertat de premsa i l’inter\u00e8s general de rebre informaci\u00f3 vera\u00e7, sense ignorar els drets a l’honor i la intimitat de les persones afectades. El que passa \u00e9s que precisament les persones que exerceixen funcions p\u00fabliques, com ara el president del Govern o els seus ministres, i tamb\u00e9 la seva dona quan pot estar implicada en assumptes de rellev\u00e0ncia, han de suportar una intromissi\u00f3 m\u00e9s gran en el seu dret a l’honor”, assenyalen.<\/p>\n

\"\"D’altra banda, a “Con o sin el concurso del poder legislativo”, la vicepresidenta de la RAED recupera aquesta frase pronunciada pel president del Govern<\/strong> assenyalant que exercir\u00e0 el poder sigui com sigui per denunciar el que considera una fragrant vulneraci\u00f3 de la separaci\u00f3 de poders i l’Estat de dret a Espanya. “Aquestes paraules s\u00f3n el m\u00e9s greu que he sentit (i he sentit moltes coses molt greus a molt diferents llocs) sobre com ent\u00e9n un president del Govern que s’ha de governar en una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria”, afirma Freixes. L’acad\u00e8mica suma a aquestes declaracions una s\u00e8rie d’actuacions de l’Executiu que, sota un criteri jur\u00eddic, alteren tamb\u00e9 en funcionament democr\u00e0tic de les institucions.<\/p>\n

“No podem deixar que s’instauri aquest poder omn\u00edmode del Govern, o d’un partit, el que sigui, sobre la resta de les institucions, perqu\u00e8 aix\u00f2 provoca una mutaci\u00f3 constitucional. Certament, el dret ha de ser viu, \u00e9s a dir, ha de adaptar-se a la realitat. Per\u00f2 ja Georg Jellinek<\/strong> adverteix que aix\u00f2 no es pot fer tergiversant el que les normes disposen, sobretot les de rang constitucional. La nostra Constituci\u00f3<\/strong> es basa en la monarquia parlament\u00e0ria i aix\u00f2 implica la centralitat del Parlament<\/strong>, no pas la seva suplantaci\u00f3 pel Govern. El Govern no pot suplantar la majoria parlament\u00e0ria utilitzant subterfugis per posar en pr\u00e0ctica un full de ruta que el Parlament rebutgi, en tot o en part. Ni encara que ho proclami solemnement el seu president, com a secretari general del partit que el sustenta, en una reuni\u00f3 del Comit\u00e8 Federal<\/strong>“, conclou.<\/p>\n