{"id":152829,"date":"2024-09-20T12:26:53","date_gmt":"2024-09-20T12:26:53","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=152829"},"modified":"2024-09-20T12:26:53","modified_gmt":"2024-09-20T12:26:53","slug":"relats-i-models-de-financament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/relats-i-models-de-financament\/","title":{"rendered":"Relats i models de finan\u00e7ament"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat pol\u00edtica a els articles “La enso\u00f1aci\u00f3n de Carles Puigdemont”<\/strong>, publicat el 22 d’agost al diario “El Espa\u00f1ol”<\/strong>; “Vencedores y vencidos”<\/strong>, “Los muros”<\/strong> i “La Nueve y el relato”<\/strong>, publicats al portal The Objective<\/strong> entre els passats 3 i 31 d’agost; “Hablemos claro: hacia el despe\u00f1adero de la confederaci\u00f3n”<\/strong>, publicat el 2 d’agost al diari digital “El Imparcial”<\/strong>, i “Financiaci\u00f3n singular y enso\u00f1aci\u00f3n separatista”<\/strong>, aparegut al portal Art\u00edculo 14<\/strong> el 2 de setembre.<\/p>\n

A “La enso\u00f1aci\u00f3n de Carles Puigdemont”, l’experta defensa la independ\u00e8ncia i el criteri professional dels jutges per interpretar la llei d’Amnistia. “Hans Kelsen<\/strong>, a la seva obra ‘Teoria general de l’Estat’<\/strong>, defineix el cop d’Estat com qualsevol modificaci\u00f3 o substituci\u00f3 de la Constituci\u00f3<\/strong> realitzada sense seguir els preceptes establerts per realitzar aquesta reforma. No cal que aix\u00f2 comporti l’\u00fas de la viol\u00e8ncia ni cap intervenci\u00f3 militar. Nom\u00e9s cal trencar amb el principi b\u00e0sic de l’Estat de dret mitjan\u00e7ant el qual les normes han de ser produ\u00efdes, modificades o anul\u00b7lades de conformitat amb all\u00f2 que estigui legalment establert. Aix\u00f2 \u00e9s el que va tenir lloc a Catalunya, fonamentalment durant la tardor del 2017, sent Carles Puigdemont<\/strong> president de la comunitat aut\u00f2noma. Sota el seu auspici van ser aprovades les anomenades lleis de desconnexi\u00f3, la llei del refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 i la llei de transitorietat jur\u00eddica i instauraci\u00f3 de la rep\u00fablica. Totes dues van ser declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional<\/strong> espanyol ja que, com a lleis habilitants, pretenien deixar sense aplicaci\u00f3 la Constituci\u00f3 Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya<\/strong>“, reflexiona.<\/p>\n

Per la seva banda, a “Vencedores y vencidos”, Freixes defensa l’esperit de reconciliaci\u00f3 de la transici\u00f3, que va fer possible un canvi de r\u00e8gim sota els valors de la conviv\u00e8ncia que ara es posen en dubte des de determinats estaments governamentals. “Despr\u00e9s de la formaci\u00f3 del Govern<\/strong> d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> i l’adopci\u00f3 dels Pactes de la Moncloa<\/strong>, l’anomenat consens va facilitar que tots, els que van estar a un costat i els que van estar a l’altre, pogu\u00e9ssim girar full civilitzadament, malgrat el terrorisme que ja va estar present en aquest temps, per comen\u00e7ar aquesta etapa de constitucionalisme democr\u00e0tic que, lamentablement, alguns volen destruir per tornar a entronitzar els conceptes de vencedors i ven\u00e7uts”, argumenta.<\/p>\n

\"\"La vicepresidenta de la RAED dedica “Los muros” a les barreres f\u00edsiques i mentals, distribu\u00efts entre pa\u00efsos i ideologies, i alerta sobre els que es construeixen actualment a Catalunya, Espanya i Europa. “A Catalunya, per\u00f2 no nom\u00e9s all\u00e0, s’ha constru\u00eft un mur sobre la llengua i la identitat, posant-les al servei de interessos foscos; a m\u00e9s d’amnistiar colpistes, es consolidar\u00e0, amb l’acord de sedicents socialistes, la ruptura del model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic lliurant la clau del mateix als que han protagonitzat el major exemple d’insolidaritat, anticonstitucionalitat i ruptura del sistema de drets. A Espanya s’est\u00e0 construint un mur sobre all\u00f2 ‘progre’ ent\u00e8s segons volen els que el construeixen, tergiversant conceptes i pretenent justificar all\u00f2 injustificable en nom de schmittianes i p\u00edrriques investidures que no pretenen m\u00e9s que el manteniment en el poder o en els privilegis dels del seu costat del mur, tergiversant fins i tot els conceptes, per revestir de ‘federalisme’ el que no \u00e9s m\u00e9s que un groller intent de construir una confederaci\u00f3 de facto. A Europa es pot construir un mur sobre falsos patriotismes identitaris que, a m\u00e9s, estan en contradict\u00f2ria connexi\u00f3 i conniv\u00e8ncia amb els que volen destruir-la”, explica.<\/p>\n

A “La Nueve y el relato”, l’acad\u00e8mica recorda amb motiu del seu 80\u00e8 aniversari, l’entrada de l’ex\u00e8rcit dels Aliats a la capital de Fran\u00e7a liderats pels combatents espanyols transposant el relat que va generar sobre una hipot\u00e8tica vict\u00f2ria davant el franquisme al present. “El que arriba a originar la creen\u00e7a en ‘el relat’… en qualsevol ‘relat’, amb la utilitzaci\u00f3 de les actuals t\u00e8cniques de persuasi\u00f3, ens entoneix i priva de raciocini. Tot i que ja s’havien estudiat models te\u00f2rics al voltant de la comunicaci\u00f3 a principis del segle XX, sobretot a les universitats americanes (Harvard, Illinois), que van influir marcadament a les europees (recordem al Cercle Ling\u00fc\u00edstic de Praga<\/strong> influ\u00eft per Roman Jakobson<\/strong>), va ser el nazisme qui va desplegar no nom\u00e9s en teoria sin\u00f3 en la pr\u00e0ctica. Els models comunicatius que millor van servir als seus fins (Joseph Goebbels<\/strong> va controlar magistralment la UFA<\/strong> per a la seva propaganda) estan a l’ordre del dia en molts \u00e0mbits. Tinguem-ho en compte, perqu\u00e8 tot i que en teoria el model pot ser seguit des de pol\u00edtiques diferents sempre ha tingut \u00e8xit quan el que s’ha pret\u00e8s \u00e9s refor\u00e7ar teories supremacistes, nacionalismes exacerbats i altres”, afirma.<\/p>\n

A “Hablemos claro: hacia el despe\u00f1adero de la confederaci\u00f3n”, Freixes aborda el pacte pel finan\u00e7ament de Catalunya aconseguit entre el PSOE<\/strong> i ERC<\/strong> que ha facilitat la investidura de Salvador Illa<\/strong> com a president de la Generalitat<\/strong>. “Quan ens diuen que Catalunya ha de rebre m\u00e9s diners perqu\u00e8 est\u00e0 infrafinan\u00e7ada… quan comparen la riquesa de Catalunya respecte d’Andalusia o d’Extremadura… o quan es parla d’esfor\u00e7 fiscal auton\u00f2mic… menteixen perqu\u00e8 falsifiquen les seves intencions ocultant-nos el veritable prop\u00f2sit d’un discurs d’aquesta naturalesa: instaurar una hisenda confederal. No s\u00f3n Catalunya, ni Extremadura o les Can\u00e0ries, els que paguen els impostos. S\u00f3n les persones, f\u00edsiques i jur\u00eddiques, presents en aquests territoris. I els que els reben no s\u00f3n els territoris, sin\u00f3 les administracions que els governen. Aix\u00ed que menys roman\u00e7os!”, inicia l’experta la seva argumentaci\u00f3.<\/p>\n

Finalment, a “Financiaci\u00f3n singular y enso\u00f1aci\u00f3n separatista”, Freixes incideix en aquest pol\u00e8mic acord de governabilitat a Catalunya. “Tot i que ni des del Govern ni des dels sedicents socialistes es vol denominar el nou model de finan\u00e7ament que pretenen instaurar a Catalunya com a consorci, un examen del mateix que ni tan sols necessita un detall minuci\u00f3s revela que, efectivament, es tracta d’un model consorcial, fonamentat que la comunitat aut\u00f2noma recapti la pr\u00e0ctica totalitat dels impostos i, posteriorment, acordi amb l’administraci\u00f3 central de l’estat quina quantitat o percentatge de la recaptaci\u00f3 ser\u00e0 transferit a aquestes inst\u00e0ncies centrals. \u00c9s all\u00f2 que es va fent amb el Pa\u00eds Basc i Navarra, comunitats aut\u00f2nomes que tenen reconegut a la Constituci\u00f3 aquest tipus de sistema de finan\u00e7ament”, considera.<\/p>\n