{"id":152433,"date":"2024-09-04T15:17:44","date_gmt":"2024-09-04T15:17:44","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=152433"},"modified":"2024-09-04T15:17:44","modified_gmt":"2024-09-04T15:17:44","slug":"el-preu-duna-investidura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-preu-duna-investidura\/","title":{"rendered":"El preu d’una investidura"},"content":{"rendered":"
\"Dra.

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda l’actualitat en diverses entrevistes que hi ha concedit al llarg de les \u00faltimes setmanes a mitjans tan diversos com el diari “Diario de Sevilla”<\/strong>, on el 9 de juliol va reflexionar sobre la llei d’Amnistia; el programa ES La Ma\u00f1ana<\/strong> de la cadena radiof\u00f2nica ESRadio<\/strong>, en qu\u00e8 el 15 d’agost va criticar els atacs que des del poder Executiu s’aboquen cap als jutges i les seves actuacions, i el diari digital The Objective<\/strong>, on el 18 d’agost va lamentar l’escassa formaci\u00f3 pol\u00edtica i legal dels ciutadans espanyols. Els mitjans han renovat el seu habitual inter\u00e8s per l’acad\u00e8mica arran de la presentaci\u00f3 del seu \u00faltim llibre, “En defensa de la Transici\u00f3n”<\/strong> (Almuzara), en qu\u00e8 aborda el que considera deteriorament institucional pel qual est\u00e0 passant Espanya.<\/p>\n

En les seves declaracions per a “Diario de Sevilla”, l’experta jurista considera sense embuts que la llei d’Amnistia es va tramitar mitjan\u00e7ant el que s’anomena un frau de llei. “El Govern<\/strong> presenta la llei d’Amnistia com una proposici\u00f3 de llei, que s’ent\u00e9n que emana del Parlament<\/strong> -quan sabem que no va emanar del Parlament-. Tot aix\u00f2 es va fer per evitar informes t\u00e8cnics que la q\u00fcestion\u00e9s. Es podria haver presentat una proposici\u00f3 de llei que estigu\u00e9s acompanyada de dict\u00e0mens d’\u00f2rgans qualificats, per\u00f2 no va ser aix\u00ed. En resum: la llei d’Amnistia hauria d’haver estat un projecte de llei o b\u00e9 una proposici\u00f3 de llei avalada per informes t\u00e8cnics. Per\u00f2 no va ser ni una cosa ni l’altra. Per aix\u00f2 que considero un frau de llei el procediment legislatiu de la llei d’Amnistia”, assenyala.<\/p>\n

A The Objective, Freixes critica amb arguments jur\u00eddics les concessions del Govern a les forces sobiranistes per aconseguir investidures i mantenir-se al poder. “Si hi va haver un pacte primer per a la llei d’Amnistia, no prevista a la Constituci\u00f3<\/strong>, per aconseguir la investidura de Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, ara resulta que hi ha un segon pacte, tampoc previst a la Constituci\u00f3 i de contingut clarament anticonstitucional, per aconseguir la investidura de Salvador Illa<\/strong>. Amb aix\u00f2 estem modificant el sistema a canvi d’aquestes compres de vots parlamentaris per aconseguir investidures exig\u00fces, \u00e9s a dir, investidures que no responen a una \u00e0mplia majoria, sin\u00f3 que responen a majories molt mec\u00e0niques. Una mica aquestes majories num\u00e8riques de base smithiana a partir de les quals despr\u00e9s es creuen amb dret a imposar-se sobre la gran majoria”, considera.<\/p>\n

\"\"Finalment, a ESRadio, la vicepresidenta de la RAED aborda la q\u00fcesti\u00f3 de l’anomenat “finan\u00e7ament singular” de Catalunya pactat entre el Govern i ERC<\/strong> per a la investidura d’Illa com a president de la Generalitat. “Catalunya est\u00e0 situada dins del r\u00e8gim fiscal general des de la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3, i va ser aix\u00ed per consens, ja que en Grup Catal\u00e0<\/strong> de les Corts Constituents<\/strong> va considerar que era millor per a Catalunya no haver de recaptar els impostos. Per tant, caldria reformar la Constituci\u00f3 o fer-ho amb subterfugis i per la porta del darrere. Parlen de federalisme, per\u00f2 aix\u00f2 no ho \u00e9s. La igualtat \u00e9s b\u00e0sica dins del federalisme, i aqu\u00ed s’est\u00e0 intentant fer una altra cosa apel\u00b7lant a alguna cosa que no existeix: el federalisme asim\u00e8tric. Aqu\u00ed es tracta de desposseir els poders centrals de les seves compet\u00e8ncies, una centrifugaci\u00f3 competencial que no t\u00e9 res a veure amb el federalisme”, argumenta.<\/p>\n

Tant al seu llibre com a les seves \u00faltimes declaracions, Freixes s’atura en les inger\u00e8ncies del poder Executiu al Judicial, i carrega fonamentalment contra les declaracions de diversos membres del Govern contra els jutges.”Els atacs del poder executiu al judicial no s\u00f3n de rebut, trenquen d’una manera directa un fonament b\u00e0sic en un Estat de dret: el respecte a les resolucions i a l’actuaci\u00f3 dels jutges. Hi ha jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Internacional de Drets Humans<\/strong> condemnant governs per aix\u00f2, perqu\u00e8 soscava la confian\u00e7a dels ciutadans en la just\u00edcia, s\u00f3n atacs directes sense arguments jur\u00eddics, \u00e9s un atac molt greu”, assenyala.<\/p>\n