{"id":152297,"date":"2024-07-30T13:39:10","date_gmt":"2024-07-30T13:39:10","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=152297"},"modified":"2024-07-30T13:40:19","modified_gmt":"2024-07-30T13:40:19","slug":"de-la-independencia-judicial-al-repte-de-la-immigracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-independencia-judicial-al-repte-de-la-immigracio\/","title":{"rendered":"De la independ\u00e8ncia judicial al repte de la immigraci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), reflexiona sobre la immigraci\u00f3 i la independ\u00e8ncia judicial com a reptes inajornables de la democr\u00e0cia espanyola als articles “Independencia e imparcialidad del juez y las sentencias del Tribunal Constitucional sobre los ERE”<\/strong>, publicat el passat 12 de juliol al diari digital El Imparcial<\/strong>, i “Los desaf\u00edos para la UE y Espa\u00f1a en el marco migratorio”<\/strong>, publicat al tamb\u00e9 digital The Objective<\/strong> el passat 20 de juliol.<\/p>\n

Al primer, l’experta es pregunta per la imparcialitat de la judicatura que recullen la Constituci\u00f3<\/strong>, el Conveni Europeu de Drets Humans<\/strong> i la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>. “La independ\u00e8ncia exigeix \u200b\u200bque la judicatura es troba lliure de pressions externes o internes i que no es troba subjecta a influ\u00e8ncies pol\u00edtiques o manipulacions de cap mena, en particular de part del poder executiu, aix\u00ed com la necessitat que existeixi realment una aparen\u00e7a de tal independ\u00e8ncia, sense que es pugui creure que hi ha subordinaci\u00f3 del jutge a qualsevol altre \u00f2rgan o poder o a alguna de les parts del litigi. L’exist\u00e8ncia de les anomenades ‘portes girat\u00f2ries’ per les quals es passa de l’ostentaci\u00f3 d’un c\u00e0rrec pol\u00edtic a un lloc jurisdiccional, constitueixen tamb\u00e9, com a m\u00ednim, una fallida de l’aparen\u00e7a d’independ\u00e8ncia exigible als que tenen funcions jurisdiccionals. La imparcialitat, per part seva, implica una abs\u00e8ncia de prejudici o de presa de posici\u00f3 pr\u00e8via, que pot ser apreciada en l’\u00e0mbit subjectiu, sobre un jutge concret en un assumpte concret, o en l’\u00e0mbit objectiu, per garantir prou que es pugui excloure tot dubte raonable sobre aix\u00f2”, reflexiona apel\u00b7lant, sense citar-los, casos concrets d’inger\u00e8ncies de la pol\u00edtica en la just\u00edcia.<\/p>\n

En aquest sentit, recorda que alguns dels magistrats del Tribunal Constitucional<\/strong> que emparen alguns dels condemnats en diversos judicis relacionats amb els ERO d’Andalusia havien intervingut en els judicis previs, havien ostentat c\u00e0rrecs o mantenien relacions d’amistat manifesta amb c\u00e0rrecs pol\u00edtics Junta d’Andalusia<\/strong>. “Estem, doncs, davant un problema seri\u00f3s i que ens pot provocar conflictes m\u00e9s grans amb les institucions de la Uni\u00f3 Europea si no se li posa remei. Si en els \u00faltims informes sobre l’Estat de dret a Espanya, anem descendint en posicions respecte de les quals ten\u00edem amb anterioritat, ens podem veure sancionats, aquesta vegada no per manca de renovaci\u00f3 del Consell General del Poder Judicial<\/strong>, que suposem en cam\u00ed raonable de superaci\u00f3 del problema, sin\u00f3 per la fallida de m\u00faltiples indicadors o criteris de verificaci\u00f3 sobre l’efic\u00e0cia de l’Estat de dret”, conclou.<\/p>\n

D’altra banda, a The Objective, Freixes aborda el repte migratori que afronta Europa davant de la paradoxa que amb l’actual marc legal no queda clara la condici\u00f3 real de demandant d’asil o refugi o de simple migrant de les persones que arriben al continent. “Tot aix\u00f2 passa perqu\u00e8 la nostra estimada Europa, la nostra estimada Uni\u00f3 Europea, no posa en pr\u00e0ctica el mandat dels tractats, els propis o aquells altres a qui ells mateixos remeten. No s\u00e9 qu\u00e8 esperen per considerar que som, realment, en una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia. Sobretot perqu\u00e8 els pa\u00efsos m\u00e9s afectats, els del sud d’Europa (Can\u00e0ries incloses) som frontera exterior de la Uni\u00f3 Europea la salvaguarda eficient i correcta de la qual ha de ser garantida per la Uni\u00f3”, considera.<\/p>\n

Per a la vicepresidenta de la RAED, avui dia als emigrants, per raons econ\u00f2miques, se’ls apliquen les normes d’estrangeria; als que venen pels altres motius, la d’asil i de refugi. “Certament, la distinci\u00f3 entre asil i protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria, te\u00f2ricament \u00e9s clara, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica \u00e9s dif\u00edcil d’atribuir la condici\u00f3 d’un o altra. L’asil est\u00e0 pensat per aquella persona que \u00e9s perseguida, individualitzant-la, al seu pa\u00eds d’origen, per motius d’ideologia, religi\u00f3, ra\u00e7a, sexe, orientaci\u00f3 sexual, o altres, que posen la seva vida en perill; en aquests casos la persona asilada \u00e9s, en principi, candidata a integrar-se a la societat d’acollida, at\u00e8s que \u00e9s dif\u00edcil que les circumst\u00e0ncies canvi\u00efn all\u00e0 d’on ha fugit”, explica.<\/p>\n

“Com que no hi ha manera d’arribar a un acord raonable entre els estats membres de la Uni\u00f3 Europea, l’\u00e8xode transcorre per on pot, per on aconsegueixen filtrar-se, si sobreviuen a la travessia pel desert o pel mar. I els Estats membre, no tots, afortunadament, es resisteixen a ser solidaris en la resposta europea. Per\u00f2 la solidaritat no pot recaure nom\u00e9s en alguns, ja que es tracta d’un dels valors compartits a la Uni\u00f3 Europea. La responsabilitat davant la trag\u00e8dia ha de ser compartida\u201d, conclou Freixes.<\/p>\n