{"id":151919,"date":"2024-07-19T10:42:54","date_gmt":"2024-07-19T10:42:54","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=151919"},"modified":"2024-07-19T12:59:42","modified_gmt":"2024-07-19T12:59:42","slug":"la-saviesa-de-lantiguitat-que-perviu-segles-i-civilitzacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-saviesa-de-lantiguitat-que-perviu-segles-i-civilitzacions\/","title":{"rendered":"La saviesa de l’Antiguitat que perviu segles i civilitzacions"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ofereix els millors consells per al present recollits d’autors i escoles de l’Antiguitat als articles “Las ense\u00f1anzas de la escuela c\u00ednica”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“\u00bfPor qu\u00e9 Plat\u00f3n a\u00fan est\u00e1 vigente?”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“La virtud seg\u00fan Arist\u00f3teles” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“20 m\u00e1ximas de S\u00f3crates que deber\u00edas conocer”<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats 13 i 23 de juny a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Las ense\u00f1anzas de la escuela c\u00ednica”<\/em>, l’acad\u00e8mic assenyala com els fil\u00f2sofs c\u00ednics com Di\u00f2gens<\/strong> van reinterpretar la doctrina socr\u00e0tica considerant que la civilitzaci\u00f3 i la seva forma de vida eren un mal i que la felicitat era causada per una viv\u00e8ncia simple i acord amb la natura. “Aquests fil\u00f2sofs aspiraven a identificar-se amb la figura del gos, per la senzillesa i espontane\u00eftat de la vida canina. Usaven barba, portaven tabard d’estamenya (el trib\u00f3 ja usat per S\u00f2crates<\/strong>), alforja i caiat, practicaven jocs de paraules a manera de metodologia: aquells que proposaven idees i teories incomprensibles, ells posaven el gest, l’humor i la ironia”, explica.<\/p>\n

\"Di\u00f3genes<\/p>\n

D’altra banda, a “\u00bfPor qu\u00e9 Plat\u00f3n a\u00fan est\u00e1 vigente?”<\/em>, Callabed esbossa la figura de qui passa per ser el deixeble favorit de S\u00f2crates, transmissor de la seva doctrina, totalment oral, i mestre d’Hip\u00f2crates<\/strong>, pare de la medicina. “La filosofia neix a Plat\u00f3<\/strong> com a resposta a una experi\u00e8ncia tr\u00e0gica com va ser la mort de S\u00f2crates, el seu mestre. Al seu criteri posava de manifest mal govern de l’Estat i una decad\u00e8ncia dels valors, una degeneraci\u00f3 dels costums i una legislaci\u00f3 que havia de ser reformada. Ell va creure que l’ordre pol\u00edtic i social nom\u00e9s es podia establir en funci\u00f3 de l’ordre c\u00f2smic que nom\u00e9s la filosofia ens podia proporcionar”, resumeix l’expert.<\/p>\n

A “La virtud seg\u00fan Arist\u00f3teles”<\/em>, el president del Club de Pediatria Social aborda la figura de qui \u00e9s considerat, juntament amb Plat\u00f3, el pare de la filosofia occidental, un fil\u00f2sof, l\u00f2gic i cient\u00edfic que ha influ\u00eft a Occident durant dos mil\u00b7lennis. “Amb Plat\u00f3 i Arist\u00f2til<\/strong> la filosofia esdev\u00e9 una doctrina de tipus sistem\u00e0tic que pret\u00e9n explicar el m\u00f3n i la vida, amb la intenci\u00f3 d’organitzar-la millor i projectar un futur il\u00b7lusionant. Va compondre una veritable enciclop\u00e8dia de coneixements fins al segle IV aC i va acabar abandonant la forma plat\u00f2nica del di\u00e0leg literari per donar vida a uns tractats filos\u00f2fics i cient\u00edfics. Va organitzar el Liceu<\/strong> com un institut cient\u00edfic, amb la biblioteca, el museu de ci\u00e8ncies naturals, el jard\u00ed bot\u00e0nic, on els seus deixebles a m\u00e9s de rebre formaci\u00f3 filos\u00f2fica, actuaven com un equip d’investigadors en l\u00f2gica, po\u00e8tica, \u00e8tica, f\u00edsica, hist\u00f2ria natural, astronomia i biologia”, considera.<\/p>\n

Finalment, a “20 m\u00e1ximas de S\u00f3crates que deber\u00edas conocer”<\/em>, Callabed presenta els principals postulats morals de S\u00f2crates, que buscava un saber universalment v\u00e0lid. “Va ser el creador de la seva escola i va anar divulgant les seves idees pels carrers, places i mercats. L’important per a ell era oferir la seva desinteressada ajuda als altres. Va practicar la caritat, va reconciliar enemics, va donar consell als que ho necessitaven, va combatre la submissi\u00f3 de la dona, va tractar que se suavitz\u00e9s el tracte als esclaus. Va combatre els fil\u00f2sofs sofistes. Era defensor de la mai\u00e8utica, mirant d’il\u00b7luminar el millor que cadasc\u00fa t\u00e9 dins de si mateix”, conclou.<\/p>\n