{"id":150692,"date":"2024-06-21T08:44:43","date_gmt":"2024-06-21T08:44:43","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=150692"},"modified":"2024-06-27T09:04:26","modified_gmt":"2024-06-27T09:04:26","slug":"lexemple-de-ramon-y-cajal-ciencia-i-patriotisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lexemple-de-ramon-y-cajal-ciencia-i-patriotisme\/","title":{"rendered":"L’exemple de Ram\u00f3n y Cajal: ci\u00e8ncia i patriotisme"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/p><\/div>\n

Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz,<\/strong><\/em><\/a> catedr\u00e0tic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ci\u00e8ncia i Doctorat de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong>, membre fundador del Comit\u00e8 d’Observaci\u00f3<\/strong> de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> ( RAED), va pronunciar el 23 de maig passat, dins del marc de la celebraci\u00f3 del 324\u00e8 aniversari de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Sevilla<\/strong>, la confer\u00e8ncia “La ciencia como base para la construcci\u00f3n patri\u00f3tica: El ejemplo de Cajal”<\/strong>. La solemne sessi\u00f3 es va dur a terme a la seu acad\u00e8mica i va comptar amb la presentaci\u00f3 de Jos\u00e9 Antonio Mil\u00e1n Mart\u00edn<\/strong>, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Corporaci\u00f3. Despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 es va fer el lliurament de la placa commemorativa dels 25 anys com a acad\u00e8mics de n\u00famero a Carlos Mart\u00ednez Manzanares<\/strong> i Blas Rodr\u00edguez de Quesada Tello<\/strong> i enquiridi\u00f3 acad\u00e8mic pel tamb\u00e9 acad\u00e8mic numerari Jorge Dom\u00ednguez-Rodi\u00f1o S\u00e1nchez Laulh\u00e9<\/strong>. La cloenda l’acte va correspondre al president de la instituci\u00f3, Carlos Infantes Alc\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n

“No nom\u00e9s hem de reivindicar la figura de Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>, sin\u00f3 donar a con\u00e8ixer una faceta de la seva vida molt menys coneguda que les seves aportacions cient\u00edfiques, com s\u00f3n els seus plantejaments filos\u00f2fics, human\u00edstics, culturals o fins i tot pol\u00edtics, incloent-hi la seva visi\u00f3 del sentiment patri\u00f2tic, vinculat a la defensa i promoci\u00f3 de la ci\u00e8ncia. El neguit ocasionat per la p\u00e8rdua de Cuba el 1898, on va estar proper a perdre la vida, va portar el cient\u00edfic, despr\u00e9s d’un per\u00edode de reflexi\u00f3 personal, al m\u00f3n de la pol\u00edtica, integrant-se en el moviment regeneracionista liderat per Joaquim Costa<\/strong>. \u00c9s en aquest context quan sorgeix el seu ideal patri\u00f2tic. Curiosament, el terme patriotisme i els seus an\u00e0legs constitueixen les paraules m\u00e9s utilitzades per Ramon y Cajal en tota la seva obra escrita, exceptuant-ne els textos histol\u00f2gics. La visi\u00f3 cajaliana del patri\u00f2tic \u00e9s de naturalesa quixotesca i sempre de car\u00e0cter cr\u00edtic, moralment i pol\u00edticament neutral”, va iniciar el conferenciant la seva al\u00b7locuci\u00f3.<\/p>\n

En aquest context, l’expert va recordar com el moviment regeneracionista va aconseguir el seu major apogeu quan Costa va organitzar, el 1901, a l’Ateneu de Madrid<\/strong>, un col\u00b7loqui sota el t\u00edtol “Oligarqu\u00eda y caciquismo como forma actual de gobierno en Espa\u00f1a”<\/strong>. Hi van defensar les seves pon\u00e8ncies, entre d’altres, Miguel de Unamuno<\/strong>, Francesc Pi i Margall<\/strong>, Gumersindo de Azc\u00e1rate<\/strong>, Emilia Pardo Baz\u00e1n<\/strong> i el mateix Santiago Ram\u00f3n y Cajal, que va despuntar sobre la resta d’ide\u00f2legs regeneracionistes en la defensa de la ci\u00e8ncia i la cultura. “Per un temperament tan comprom\u00e8s amb l’engrandiment de la p\u00e0tria i el ressorgiment d’uns valors morals i culturals que esborressin la imatge de decad\u00e8ncia que tenia l’Espanya que li va tocar viure, la humiliant derrota amb els Estats Units i la p\u00e8rdua material d’unes terres per les quals el mateix Cajal va lluitar i va estar a punt de morir, van deixar una empremta que no desapareixeria fins al final dels seus dies ‘A p\u00e0tria petita, \u00e0nima gran’ seria el seu lema, i les seves armes, la voluntat, la perseveran\u00e7a, la tenacitat i la feina di\u00e0ria”, va assenyalar l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

\"Santiago

Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/p><\/div>\n

Reconegut divulgador de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, L\u00f3pez Mu\u00f1oz \u00e9s doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmac\u00e8utica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust<\/strong> de Iad Vaixem, a Jerusalem. \u00c9s investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre<\/strong> de Madrid. Ha participat en nombroses investigacions i \u00e9s autor de monografies i articles a les seves \u00e0rees de recerca. A una llarga s\u00e8rie de distincions suma la recent designaci\u00f3 com a membre honorari de l’Acad\u00e8mia Nacional de Medicina de M\u00e8xic<\/strong>.<\/p>\n

La Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Sevilla \u00e9s la m\u00e9s antiga del m\u00f3n en medicina i tercera de les generals en el saber, despr\u00e9s de l’Acad\u00e8mia Francesa<\/strong> (1635) i la Reial Societat de Londres<\/strong> (1662). La instituci\u00f3 data del 1693 quan un jove metge, Juan Mu\u00f1oz y Peralta<\/strong>, natural d’Arahal (Sevilla), renuncia a la seva c\u00e0tedra a la Facultat de Medicina de Sevilla, disconforme amb els antiquats m\u00e8todes universitaris i, pel seu compte, va fundar la Veneranda Tertulia Hispalense<\/strong>. Actualment, la Reial Acad\u00e8mia t\u00e9 45 acad\u00e8mics de nombre, nou acad\u00e8mics d’honor actius, tres acad\u00e8mics honoraris, tres acad\u00e8mics d’erudici\u00f3, dos acad\u00e8mics institucionals i 372 acad\u00e8mics corresponents.<\/p>\n