{"id":150673,"date":"2024-06-21T08:43:53","date_gmt":"2024-06-21T08:43:53","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=150673"},"modified":"2024-06-21T08:43:53","modified_gmt":"2024-06-21T08:43:53","slug":"latzarosa-historia-de-quatre-obres-cimera-de-lart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/latzarosa-historia-de-quatre-obres-cimera-de-lart\/","title":{"rendered":"L’atzarosa hist\u00f2ria de quatre obres cimera de l’art"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors -Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ofereix els millors consells per al present recollits d’autors cl\u00e0ssics als articles “La obra magna de Juan de Flandes en Espa\u00f1a”<\/strong>, “‘El Descendimiento’ de Rogier van der Weyden”<\/strong>, “Las cavilaciones de ‘El paso de la laguna Estigia'”<\/strong> i “‘La Anunciaci\u00f3n’, el para\u00edso de Fra Angelico”<\/strong>, publicats entre els passats 14 i 21 de maig a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “La obra magna de Juan de Flandes en Espa\u00f1a”, l’acad\u00e8mic repassa la figura del pintor flamenc, que va estar actiu a Castella al servei d’Isabel la Cat\u00f2lica<\/strong> i va deixar la seva impremta a l’art, i cita les seves principals obres. “Destaquem de la seva obra el ‘Pol\u00edptic d’Isabel la Cat\u00f2lica’<\/strong> i la ‘Resurrecci\u00f3 de Ll\u00e0tzer’<\/strong>, actualment al Museu del Prado<\/strong>. L’estil hispanoflamenc es caracteritza per la seva minuciositat i detallisme, accentuat per les petites dimensions i l’habilitat dels pintors, que aprofiten les possibilitats miniaturistes de la t\u00e8cnica de l’oli. El color, la l\u00ednia i el volum estan molt equilibrats.<\/p>\n

Per la seva banda, a “‘El Descendimiento’ de Rogier van der Weyden”, Callabed tra\u00e7a la hist\u00f2ria d’aquesta taula del pintor de Brussel\u00b7les, que va passar per diverses vicissituds abans de recalar a Espanya. “Localitzada almenys des de 1443 a la capella del gremi dels ballesters de Lovaina, l’anomenada ‘Onze Lieve Vrouw van Ginderbuiten’<\/strong>, dedicada a la Mare de D\u00e9u dels Dolors, el 1548 va ser adquirida per Maria d’Hongria<\/strong>, germana de l’emperador Carles V<\/strong> i comprada per Felip II<\/strong> a la seva tia el 1555. En ser traslladada a Espanya, el vaixell en qu\u00e8 viatjava va naufragar, per\u00f2 la taula va flotar i va poder ser salvada gaireb\u00e9 sense danys. Felip II va instruir a Navarrete el Mut<\/strong> perqu\u00e8 repar\u00e9s els danys amb la condici\u00f3 de no tocar el rostre de la Mare de D\u00e9u ni en cap altra cosa que no fos vestit o camp. \u00c9s la taula central d’un tr\u00edptic, les ales laterals del qual han desaparegut. \u00c9s una pintura a l’oli sobre fusta. L’obra t\u00e9 forma rectangular, amb un sortint al centre de la part superior, on hi ha la creu i un jove enfilat a l’escala, que ha ajudat a baixar el cad\u00e0ver”, detalla.<\/p>\n

\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

A “Las cavilaciones de ‘El paso de la laguna Estigia'”, el president del Club de Pediatria Social explica com el pintor flamenc Joachim Patinir<\/strong> tracta en aquesta obra dues grans preocupacions: la mort i el dest\u00ed final. “L’artista aborda en aquesta obra una de les grans preocupacions de l’home en tots els temps: la mort i el seu dest\u00ed final. Aquesta pintura representa el tema cl\u00e0ssic relatat per Virgili<\/strong> a l’‘Eneida’<\/strong> i Dante<\/strong> a ‘L’Infern’<\/strong>. L’escena, presidida per Caront<\/strong> amb l’\u00e0nima de l’home, representa la met\u00e0fora de l’elecci\u00f3 dels camins a trav\u00e9s de la vida. D’una banda veiem la llacuna Est\u00edgia que segons la mitologia cl\u00e0ssica era un dels rius infernals grecs, situat entre els Camps Elisis i el T\u00e0rtar, i constitu\u00efa els dominis de Caront. Per ella, Caront amb la seva barca creuava les \u00e0nimes al regne dels morts despr\u00e9s del pagament d’una moneda, que calia col\u00b7locar a la boca del mort”, narra.<\/p>\n

Finalment, a ”’La Anunciaci\u00f3n’, el para\u00edso de Fra Angelico”, l’expert disserta sobre una de les joies del Museu del Prado, una obra que va arribar a Espanya, com explica, per una s\u00e8rie de caramboles hist\u00f2riques. “L’obra \u00e9s un retaule en or i tremp sobre taula, que va ser pintat cap a 1425-1426 per a l’esgl\u00e9sia del convent de Sant Domingo de Fiesole (It\u00e0lia). Venuda pels frares a Mario Farnese<\/strong> el 1611 per sufragar les despeses de la construcci\u00f3 del campanar de l’esgl\u00e9sia, poc despr\u00e9s aquest pr\u00edncep itali\u00e0 l’enviava com a regal al v\u00e0lid del rei Felip III<\/strong>, Francesc G\u00f3mez de Sandoval<\/strong>, duc de Lerma. Tot i que el retaule es va dipositar a l’esgl\u00e9sia dels dominics a Valladolid, poc despr\u00e9s es remetia al Convent de les Descalces Reials de Madrid. S’hi va conservar fins a mitjan segle XIX. Precisament al seu claustre alt el descobriria el pintor Federico Madrazo<\/strong>, aleshores director del Museu del Prado”, conclou.<\/p>\n