{"id":150276,"date":"2024-06-06T15:50:56","date_gmt":"2024-06-06T15:50:56","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=150276"},"modified":"2024-06-06T15:50:56","modified_gmt":"2024-06-06T15:50:56","slug":"de-venecuela-i-cuba-a-mexic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-venecuela-i-cuba-a-mexic\/","title":{"rendered":"De Vene\u00e7uela i Cuba a M\u00e8xic"},"content":{"rendered":"

\"\"L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica diversos temes de l’actualitat mexicana vinculats d’una manera o altra a la seva hist\u00f2ria, aix\u00ed com els seus correlats al m\u00f3n hisp\u00e0, als articles “Fascismo venezolano por decreto” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span> “Nueva apolog\u00eda del crimen en CDMX”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>publicats al portal <\/span><\/span>El Siglo de Torre\u00f3n<\/span><\/span><\/strong> els passats 3 i 24 de maig, i<\/span><\/span>\u00a0“Antes de las elecciones: Una lecci\u00f3n hist\u00f3rica para los medios”<\/span><\/span><\/strong>, que e<\/span><\/span>s va publicar el 31 de maig al diari digital C\u00f3digo Libre<\/strong>.<\/p>\n

A “Fascismo venezolano por decreto”<\/em>, l’expert encap\u00e7ala la seva reflexi\u00f3 amb una cita atribu\u00efda a Winston Churchill<\/strong> que resumeix a la perfecci\u00f3 el sentit de la seva reflexi\u00f3: “Els feixistes del futur es diran a si mateixos antifeixistes”. “Una de les mentides ideol\u00f2giques recurrents des de la segona meitat del segle XX fins avui sol ser el fals positiu que associa o tipifica el feixisme com a dreta. Repetit fins a la n\u00e0usea pels socialistes en un intent groller per desqualificar i criminalitzar els qui dissenteixen de la seva superxeria pol\u00edtica criminal, la realitat \u00e9s que -igual que el nacionalsocialisme- el feixisme sempre ha estat esquerra per definici\u00f3 ontol\u00f2gica i fins i tot pel seu origen hist\u00f2ric”, inicia Sada la seva reflexi\u00f3. Per a l’historiador, l’anomenada llei contra el Feixisme promoguda pel Govern<\/strong> de Nicol\u00e1s Maduro<\/strong> que est\u00e0 a punt de ser aprovada pel Parlament de Vene\u00e7uela<\/strong> \u00e9s una llei per censurar la llibertat d’expressi\u00f3 i castigar la dissid\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n

D’altra banda, a “Nueva apolog\u00eda del crimen en CDMX”<\/em>, el col\u00b7laborador de la RAED denuncia les pol\u00edtiques practicades a Ciutat de M\u00e8xic per diverses generacions de governants que, al seu entendre, la van convertir en bot\u00ed pol\u00edtic i centre de sucosos negocis. “La ciutat i els seus habitants han hagut de patir les ocurr\u00e8ncies de les seves autoritats locals que (entre la Prefectura de Govern<\/strong> i els governs delegacionals) han incorregut en actes que ofenen els seus governats com l’escassetat de serveis p\u00fablics de qualitat, brut\u00edcia als carrers, amuntegament, contaminaci\u00f3 ambiental, inseguretat i per si no n’hi hagu\u00e9s prou, fins a delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada des de l’any 2001 fins a la data. Com a v\u00e0lvula d’escapament molt com\u00fa per escatimar la soluci\u00f3 a aquests problemes que evidencien abandonament i menyspreu cap als governats, els caps de Govern capitalins solen rec\u00f3rrer a oferir-los pa i circ; ja sigui a trav\u00e9s d’esdeveniments multitudinaris com a concerts gratu\u00efts on sol contractar-se alguna icona musical de la cultura pop, o d’obres fara\u00f2niques in\u00fatils i monuments espantosos que no representen ning\u00fa m\u00e9s que l’ocurr\u00e8ncia d’algun bur\u00f2crata sense imaginaci\u00f3 o les paraf\u00edlies pol\u00edtiques de qui per desgr\u00e0cia dirigeix \u200b\u200bles destinacions de la capital de la Rep\u00fablica i el seu pressupost”, considera.<\/p>\n

\"\"

Enrique Sada<\/p><\/div>\n

Finalment, a “Antes de las elecciones: Una lecci\u00f3n hist\u00f3rica para los medios”<\/em>, l’analista critica la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica que pateix M\u00e8xic fent refer\u00e8ncia a un exemple esdevingut a la Cuba prerevolucion\u00e0ria. “Uns per inter\u00e8s p\u00fablic i c\u00ednic com quan Roc\u00edo Nahle<\/strong> i Irma Er\u00e9ndira Sandoval<\/strong> van fer servir, des del seu consell editorial, un cert diari que gaudia de prestigi nacional a la seva conveni\u00e8ncia fa sis anys; altres per complicitat criminal hist\u00f2rica, com a negoci, amb r\u00e8gims violadors de drets humans a l’empara de la mateixa superxeria pol\u00edtica; i alguns m\u00e9s per por a l’embat socialista passen per alt aquesta lli\u00e7\u00f3 i fan campanya al r\u00e8gim i la seva candidata, pensant que amb aix\u00f2 evitaran repres\u00e0lies, oblidant la seva responsabilitat com a informadors de la veritat i el fet que els tirans no solen tenir lleialtats, ni respecte ni mem\u00f2ria a l’hora de fer-se del poder”, reflexiona.<\/p>\n