{"id":149540,"date":"2024-05-23T16:23:10","date_gmt":"2024-05-23T16:23:10","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=149540"},"modified":"2024-05-23T16:24:08","modified_gmt":"2024-05-23T16:24:08","slug":"els-paranys-del-futbol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/els-paranys-del-futbol\/","title":{"rendered":"Els paranys del futbol"},"content":{"rendered":"
\"Jaume

Dr. Jaume Llopis<\/p><\/div>\n

Jaume Llopis<\/strong><\/em><\/a>, professor em\u00e8rit d’IESE Business School<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va presentar el 6 de maig passat a l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote l<\/strong>a confer\u00e8ncia “Las trampas del f\u00fatbol. Del Real Madrid al FC Barcelona”<\/strong>, en qu\u00e8 va exposar les peculiaritats d’aquest model de negoci esportiu i les vies que hi ha per falsejar comptes i operacions. En concret, Llopis va definir els “paranys” de la corrupci\u00f3, de la valoraci\u00f3 dels jugadors, dels fitxatges, de la comptabilitat, de la valoraci\u00f3 i informaci\u00f3 del deute dels clubs, dels models de propietat i govern, dels esc\u00e0ndols arbitrals, de la venda de localitats VIP, del tr\u00e0fic d’influ\u00e8ncies i de la censura. L’acad\u00e8mic va recordar que hi ha una cultura de corrupci\u00f3 ben assentada en aquest negoci, en qu\u00e8 \u00e9s habitual el tr\u00e0fic d’influ\u00e8ncies, l’administraci\u00f3 deslleial, el desviament de fons, el frau, el rentat de diners i els cobraments deslleials, i va posar com a exemple de tot aix\u00f2, el FIFA Gate<\/strong>, el Qatar Gate<\/strong>, el cas Brody<\/strong>, la Supercopa d’Espanya<\/strong> a l’Ar\u00e0bia Saudita o el cas Negreira<\/strong>.<\/p>\n

En una presentaci\u00f3 tant atractiva com directa, que va prendre com a exemple els dos grans clubs de la lliga espanyola, l’expert va assegurar que encara que actualment el Reial Madrid<\/strong> i el Manchester United<\/strong> tinguin una valoraci\u00f3 de mercat que supera els 6.000 milions d’euros, aquestes xifres no estan impulsades pels seus ingressos, que van augmentar nom\u00e9s un 2,5%, fins a una mitjana de 496 milions de d\u00f2lars per equip, sin\u00f3 pels m\u00faltiples empresarials m\u00e9s elevats -valor de l’empresa dividit pels ingressos- que els compradors estan pagant pels equips. Alhora, va indicar que els jugadors figuren com a actius en el balan\u00e7 dels jugadors i, llevat que hi hagi una transacci\u00f3 comercial oficial i p\u00fablica, els clubs els valoren com volen o els conv\u00e9, tant per sobrevalorar-los com per infravalorar-los.<\/p>\n

\"\"Pel que fa al parany del cost dels fitxatges, va assenyalar que les variables dels contractes es poden convertir en fix, per\u00f2 mai est\u00e0 molt clar quin preu es paga finalment. I va afirmar que tamb\u00e9 hi ha una gran opacitat respecte a les comissions de trasp\u00e0s i als pagaments a representants de jugadors i altres intermediaris. I sobre els tripijocs comptables, va citar les palanques del Futbol Club Barcelona<\/strong> o les p\u00e8rdues del negoci que es maquillen amb la venda de jugadors i amb altres estrat\u00e8gies de l’anomenada comptabilitat creativa. Respecte al deute net, Llopis va explicar com Madrid i Bar\u00e7a coincideixen a no comptabilitzar en aquesta partida el deute generat per les obres de remodelaci\u00f3 i construcci\u00f3 dels seus estadis.<\/p>\n

Pel que fa al model de propietat i gesti\u00f3, l’acad\u00e8mic va concloure que ni el FC Barcelona ni el del Reial Madrid no s\u00f3n sostenibles. “El club blaugrana est\u00e0 abocat a convertir-se en una Societat An\u00f2nima Esportiva<\/strong> per un deute impossible de tornar. I al Reial Madrid, el mateix president ja proposa un canvi dels estatuts per transformar l’entitat en una SAE. El m\u00f3n del futbol tendeix clar i inevitablement cap a un model de propietat en qu\u00e8 cada cop guanyen m\u00e9s pes els grans inversors internacionals: fons d’inversi\u00f3, xeics \u00e0rabs, empresaris xinesos, magnats russos, fons sobirans\u2026”, va afirmar. I respecte a la “censura”, Llopis va destacar que el panorama informatiu est\u00e0 molt polaritzat i es divideix entre “amics” i “enemics” d’uns o altres equips, cosa que dificulta la imparcialitat i la transpar\u00e8ncia del que es publica i per aix\u00f2 alguns temes espinosos, especialment els relatius a determinats fets i figures se silencien i amaguen deliberadament.<\/p>\n

Jaume Llopis ha desenvolupat una llarga i reeixida traject\u00f2ria al m\u00f3n de la gesti\u00f3 empresarial en empreses com Moulinex<\/strong>, Nestl\u00e9<\/strong>, La Uni\u00f3n y el F\u00e9nix Espa\u00f1ol<\/strong> i Borges International Group<\/strong>. De la seva vasta traject\u00f2ria acad\u00e8mica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE<\/strong> (M\u00e8xic), AESE<\/strong> (Portugal), IDE<\/strong> (Equador), INCAE<\/strong> (Nicaragua), IEEM<\/strong> (Uruguai), MDE<\/strong> ( Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo<\/strong> de Sevilla, i EADA<\/strong>, a Barcelona. \u00c9s autor de llibres de refer\u00e8ncia a l’\u00e0mbit de la gesti\u00f3 empresarial.<\/p>\n

 <\/p>\n