{"id":148478,"date":"2024-05-06T09:34:03","date_gmt":"2024-05-06T09:34:03","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=148478"},"modified":"2024-05-06T09:34:03","modified_gmt":"2024-05-06T09:34:03","slug":"catalunya-davant-el-seu-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/catalunya-davant-el-seu-futur\/","title":{"rendered":"Catalunya, davant el seu futur"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors Barcelona 1914<\/strong> (RAED), reflexiona en una entrevista concedida a la plataforma Informativos.net<\/strong> llan\u00e7ada el 26 d’abril passat a trav\u00e9s del seu canal de YouTube<\/strong>, sobre l’aplicaci\u00f3 de l’article 155 de la Constituci\u00f3<\/strong> l’any 2017 a Catalunya arran de la celebraci\u00f3 d’una consulta sobre la independ\u00e8ncia declarada il\u00b7legal per la just\u00edcia. La mateixa Freixes va dedicar el llibre “155. Los d\u00edas que estremecieron a Catalu\u00f1a”<\/strong> a aquests fets sense precedents al marc jur\u00eddic espanyol.<\/p>\n

En un di\u00e0leg amb la periodista Gema Castellano<\/strong> que va tenir lloc a l’Hotel El Palace<\/strong> de Barcelona un dia abans de l’emissi\u00f3 del v\u00eddeo, Freixes marca els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan el Parlament de Catalunya<\/strong> aprova les anomenades lleis de desconnexi\u00f3 sense tenir en compte l’Estatut<\/strong> i el reglament parlamentari, com ara la data en qu\u00e8 es decideix que seria possible el refer\u00e8ndum. La jurista qualifica aquestes sessions com els plens de la vergonya que, aix\u00ed i tot, nom\u00e9s eren una conseq\u00fc\u00e8ncia del full de ruta marcat per l’Assemblea Nacional Catalana<\/strong> entre els anys 2015 i 2016. “Res no estava improvisat. Hi havia un pla. Un pla en qu\u00e8 treballaven unes 30.000 persones entre funcionaris servils i contractats ad hoc”, afirma l’acad\u00e8mica.<\/p>\n

\"\"L’experta jurista reconeix que la Constituci\u00f3 actual no \u00e9s capa\u00e7 d’abordar els problemes territorials que presenta Espanya i assegura que ni tan sols quan es va crear l’Estat de les autonomies no es va fer b\u00e9, ja que les autonomies, encara, encara estaven per delimitar. Per aix\u00f2 incideix en la necessitat d’obrir un debat seri\u00f3s i comprom\u00e8s sobre la q\u00fcesti\u00f3 territorial a Espanya, amb l’objectiu d’evolucionar cap a un Estat m\u00e9s democr\u00e0tic i igualitari. “Ha hagut de ser el Tribunal Constitucional<\/strong>, mitjan\u00e7ant les seves compet\u00e8ncies, qui ha hagut d’anar delimitant l’Estat de les autonomies. Hem de fer una reflexi\u00f3 seriosa i assossegada sobre aix\u00f2”, considera la vicepresidenta de la RAED.<\/p>\n

Sobre l’aplicaci\u00f3 de l’article 155, Freixes considera que es va aplicar de manera correcta, si b\u00e9 el Govern<\/strong> podria haver fet m\u00e9s davant els que qualifica de cop d’Estat del llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont<\/strong>. Per a l’experta, van coincidir en aquest moviment sobiranista campanyes de comunicaci\u00f3 molt ben orquestrades i un escenari pol\u00edtic ca\u00f2tic i impredictible. “No s’ha actuat sobre el que s’anomena el relat, no s’ha explicat qu\u00e8 realment passa m\u00e9s enll\u00e0 dels discursos pol\u00edtics. Un cop d’Estat \u00e9s pretendre subvertir l’ordre leg\u00edtim constitucional d’una manera no legal ni leg\u00edtima, no \u00e9s necessari mobilitzar tropes, nom\u00e9s cal una campanya de comunicaci\u00f3”, afirma.<\/p>\n

 <\/p>\n