{"id":147191,"date":"2024-04-15T15:43:17","date_gmt":"2024-04-15T15:43:17","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=147191"},"modified":"2024-04-15T15:43:17","modified_gmt":"2024-04-15T15:43:17","slug":"figures-clau-del-pensament-renaixentista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/figures-clau-del-pensament-renaixentista\/","title":{"rendered":"Figures clau del pensament renaixentista"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda la vida, l’obra i l’abast d’algunes de les principals figures del pensament del Renaixement als articles “La revoluci\u00f3n cient\u00edfica de Cop\u00e9rnico”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “La huella humanista de Erasmo de R\u00f3terdam”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>“‘El Manifiesto del Renacimiento’ de Mirandola” <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “Ficino, el creador de la Academia de Florencia<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>“<\/strong><\/span><\/span>, publicats entre els passats 12 i 16 febrer a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “La revoluci\u00f3n cient\u00edfica de Cop\u00e9rnico”, Callabed repr\u00e8n la figura d’aquest conegut astr\u00f2nom, matem\u00e0tic, metge, erudit cl\u00e0ssic, traductor, diplom\u00e0tic i economista, especialment conegut perqu\u00e8 va formular la Teoria Helioc\u00e8ntrica del Sistema Solar. “La principal obra de Cop\u00e8rnic<\/strong>, ‘De Revolutionibus Orbium Coelestium’<\/strong>, publicada el mateix any de la seva mort, va tenir una reacci\u00f3 moderada i no va suposar un tomb revolucionari de la visi\u00f3 del m\u00f3n a l’univers, com se sol afirmar. Tot i aix\u00ed, el treball de l’astr\u00f2nom va conduir a poc a poc a altres investigacions de cient\u00edfics i matem\u00e0tics posteriors que van acabar demostrant el sistema helioc\u00e8ntric de Cop\u00e8rnic amb una Terra que girava. Al llarg dels segles seg\u00fcents, grans pensadors com Galileu Galilei<\/strong> (1564-1642) i Isaac Newton<\/strong> (1642-1727) contribuirien a augmentar els coneixements sobre el moviment i les propietats dels planetes, la lluna i els estels”, explica l’expert.<\/p>\n

\"Nicolaus

Nicolaus Copernicus<\/p><\/div>\n

Per la seva banda, a “La huella humanista de Erasmo de R\u00f3terdam”, l’acad\u00e8mic tra\u00e7a la traject\u00f2ria i repercussi\u00f3 de l’autor de ‘L’elogi de la bogeria’<\/strong>, una obra de to burlesc que suposa una gran s\u00e0tira dels costums de l’\u00e8poca. “Pretenia crear una filosofia cristiana des de la ra\u00f3, que abastava una \u00e8tica, una l\u00f2gica, una metaf\u00edsica, alhora que proposava una profunda reforma del clergat i una renovaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia sobre la base de la pr\u00e0ctica de les virtuts humanes, bevent de les fonts originals com la Paraula de D\u00e9u i els Pares de l’Esgl\u00e9sia. Erasme<\/strong> preparava amb les seves idees la reforma protestant. Per\u00f2 no estava d’acord amb Mart\u00ed Luter<\/strong>. No es va adherir a la reforma protestant i la va combatre amb la seva ‘Diatriba sobre el lliure albir’<\/strong>“, assenyala.<\/p>\n

“El Manifesto del Renacimiento de Mirandola” \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre l’obra dl humanista, fil\u00f2sof i te\u00f2leg ha passat a la hist\u00f2ria pel seu ‘Discurs sobre la dignitat de l’home’<\/strong>. “Pico della Mirandola<\/strong> va intentar unificar les tradicions culturals supervivents a la seva \u00e8poca. Va considerar el cristianisme com el punt de conflu\u00e8ncia de totes les tradicions filos\u00f2fiques anteriors. \u00c9s fam\u00f3s el seu ‘Discurs sobre la dignitat de l’home’, que ha estat anomenat el ‘Manifiest del Renaixement’<\/strong>. Va ser perseguit per heretge. El Papa les va vincular amb la m\u00e0gia cabal\u00edstica i va prohibir seguir endavant amb el debat. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico va ser excomunicat pel que va fugir a Fran\u00e7a, on va ser detingut i condu\u00eft a la pres\u00f3 de Vincennes”, introdueix l’expert.<\/p>\n

Finalment, a “Ficino, el creador de la Academia de Florencia”, el president del Club de Pediatria Social presenta el que es considera com el fil\u00f2sof florent\u00ed m\u00e9s important i gran impulsor d’estudis humanistes i difusor de Plat\u00f3<\/strong>. “Marsilio Ficino<\/strong> va ser el creador de l’Acad\u00e8mia de Flor\u00e8ncia<\/strong> el 1462. Cosme de M\u00e8dici<\/strong> va ser el mecenes que li va donar una casa a Caveggi, a prop de Flor\u00e8ncia, i va posar nombrosos manuscrits grecs a la seva disposici\u00f3. Est\u00e0 considerat el creador del neoplatonisme. A l’Acad\u00e8mia se celebraven recitals, declamacions, lectures privades de Plat\u00f3 i confer\u00e8ncies p\u00fabliques sobre Plat\u00f3 i el neoplat\u00f2nic Plot\u00ed<\/strong>, pronunciades en una esgl\u00e9sia propera o auditori adjacent. Rebien visites i mantenien contactes amb membres estrangers”, conclou.<\/p>\n

 <\/p>\n