Francesc Bracero<\/strong>, amb qui l’acad\u00e8mic va mantenir una animada conversa.<\/p>\n“Podem dir que \u00e9s un orgull que a Europa no hi ha dubte que avui som el millor centre ia nivell internacional jo en posaria dos a Am\u00e8rica i un al Jap\u00f3, al mateix nivell que nostre. I ara no \u00e9s que estiguem al mapa. Estem amb una xinxeta grossa -reflexiona Valero abans de mirar enrere i valorar aquestes dues d\u00e8cades de traject\u00f2ria-. Si vint anys no s\u00f3n res, vint anys abans, fa quaranta, vam crear la llavor del que despr\u00e9s va ser el Barcelona Supercomputing Center en l’\u00e0mbit de la universitat, tot plegat molt m\u00e9s petit\u00f3. Es va anomenar Centre Europeu de Paral\u00b7lelisme de Barcelona<\/strong>. IBM ens va donar una m\u00e0quina que va ser la n\u00famero 4 del m\u00f3n per 12 milions d’euros. Era una mena de regal. Tamb\u00e9 he de dir que IBM feia tres tipus de supercomputadors i aquest era el primer que faria del tipus ‘commodity’. El maquinari era el que portaven els Power PC<\/strong>, port\u00e0tils. I amb el programari tamb\u00e9 ens la vam jugar i vam posar el sistema operatiu Linux<\/strong>. Ens deien: ‘Us estavellareu’. Primer, perqu\u00e8 aquests processadors no havien de fer una bona feina; i segon, perqu\u00e8 el Linux era una novetat”.<\/p>\n![\"Mateo](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/9.webp\")
Dr. Mateo Valero<\/p><\/div>\n
L’acad\u00e8mic recorda com el contracte entre totes les parts, amb la participaci\u00f3 del Govern<\/strong> liderat per Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>, es va signar dies abans dels atemptats de l’11-M. I com un alt c\u00e0rrec del nou Govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> s’hi va posar en contacte per veure si el projecte no era electoralista i tenia realment futur. “Em va dir: ‘Escolta, oi que aix\u00f2 del MareNostrum va ser una tonteria d’Aznar per guanyar vots?’ Per\u00f2, des de quan la ci\u00e8ncia en aquest pa\u00eds fa guanyar vots? Li vaig dir: ‘No, perdoni, aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt seriosa, que hi ha un contracte signat. Feu el que vulgueu, per\u00f2 Espanya ho haur\u00e0 de pagar i costar\u00e0 m\u00e9s’. O sigui, que vam n\u00e9ixer de casualitat”, recorda.<\/p>\nValero explica que el primer MareNostrum es va instal\u00b7lar a la hist\u00f2rica capella on roman per no abandonar el campus i assenyala com la supercomputaci\u00f3 \u00e9s la que ha rescatat de l’oblit la tecnologia que promet transformar el m\u00f3n actual: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. “Va ser important la visi\u00f3 que vam tenir, primer de la tecnologia, perqu\u00e8 \u00e9s la que ha triomfat tant en programari com en maquinari i xarxes d’interconnexi\u00f3, per\u00f2 va ser pioner a crear grups de recerca. A m\u00e9s d’enginyeria de maquinari i programari, ci\u00e8ncies de la Terra i ci\u00e8ncies de la vida. I encertem perqu\u00e8 s\u00f3n els dos temes m\u00e9s importants que hi ha. \u00c9s que de vegades hem tingut sort. Gr\u00e0cies al fet que hi havia moltes dades i els computadors van comen\u00e7ar a ser r\u00e0pids, vam treure la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial de l’armari, perqu\u00e8 estaven en un hivern polar. El concepte apareix el 56 i l’any 97 Deep Blue<\/strong> guanya Gary Kasparov<\/strong>“, conclou.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/supercomputador-MareNostrum-5-carrusel.webp\")
<\/p>\n