{"id":146781,"date":"2024-04-02T13:41:36","date_gmt":"2024-04-02T13:41:36","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=146781"},"modified":"2024-04-03T08:56:11","modified_gmt":"2024-04-03T08:56:11","slug":"mes-figures-del-pensament-modern-i-contemporani","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/mes-figures-del-pensament-modern-i-contemporani\/","title":{"rendered":"M\u00e9s figures del pensament modern i contemporani"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), repr\u00e8n la hist\u00f2ria del pensament modern i contemporani als articles “Las lecciones del positivismo de August Comte”<\/strong>, “Kierkegaard, padre del existencialismo”<\/strong>, “Ense\u00f1anzas de los principios \u00e9ticos de Popper”<\/strong> i “La utilidad del racionalismo de Spinoza”<\/strong>, publicats entre els passats 12 i 21 de mar\u00e7 a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “Las lecciones del positivismo de August Comte”, l’acad\u00e8mic recupera la figura, l’obra i la transcend\u00e8ncia de qui \u00e9s considerat el creador de la sociologia i d’una triada filos\u00f2fica basada en altruisme, ordre i progr\u00e9s. “August Comte \u00e9s conegut per ser el fundador del positivisme, segons el qual la ci\u00e8ncia positiva \u00e9s l’\u00fanica manera de comprendre correctament la realitat. La ci\u00e8ncia positiva s’oposa a la teologia i a la metaf\u00edsica, a les quals considera formes de pensament inferiors. Va tenir un gran impacte en el pensament del segle XIX, influint en el treball de pensadors socials com John Stuart Mill<\/strong> i George Elliot<\/strong>. El seu concepte de sociologia i evolucionisme social va marcar la pauta per als primers te\u00f2rics socials i antrop\u00f2legs com Harriet Martineau<\/strong> o Herbert Spencer<\/strong> i, evolucionant cap a la sociologia acad\u00e8mica moderna presentada per \u00c9mile Durkheim com a recerca social pr\u00e0ctica i objectiva”, resumeix.<\/p>\n

\"S\u00f8ren

S\u00f8ren Kierkegaard<\/p><\/div>\n

Per part seva, el president del Club de Pediatria Social aborda a “Kierkegaard, padre del existencialismo” la figura d’aquest fil\u00f2sof i te\u00f2leg dan\u00e8s, preocupat per la condici\u00f3 de l’exist\u00e8ncia humana, per centrar la seva filosofia en l’individu i la subjectivitat, en la llibertat, la responsabilitat, en la desesperaci\u00f3 i l’angoixa. “La seva obra tracta de q\u00fcestions religioses: la naturalesa de la fe cristiana, la instituci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia<\/strong>, l’\u00e8tica cristiana i les emocions i els sentiments que experimenten els individus en enfrontar-se a les eleccions que planteja la vida. Alguns dels fil\u00f2sofs i te\u00f2legs influ\u00efts per S\u00f8ren Kierkegaard<\/strong> s\u00f3n Jean-Paul Sartre<\/strong>, Simone de Beauvoir<\/strong>, Albert Camus<\/strong>, Martin Heidegger<\/strong>, Karl Jaspers<\/strong>, Gabriel Marcel<\/strong>, Maurice Merleau-Ponty<\/strong>, Miguel de Unamuno<\/strong> i filos\u00f2ficament la Generaci\u00f3 del 98. Es perceben a la seva obra influ\u00e8ncies de Georg Friedrich Hegel<\/strong>, Inmanuel Kant<\/strong> i Arthur Schopenhauer<\/strong>. Tamb\u00e9 reminisc\u00e8ncies socr\u00e0tiques”, assenyala.<\/p>\n

A “Ense\u00f1anzas de los principios \u00e9ticos de Popper”, Callabed parla del fil\u00f2sof austr\u00edac nacionalitzat brit\u00e0nic Karl Raimund Popper<\/strong>, conegut per haver fundat el falsacionisme i per les seves teories de la falsabilitat o refutabilitat. “\u00c9s considerat com un dels fil\u00f2sofs de la ci\u00e8ncia m\u00e9s importants del segle XX. Educat a la Universitat de Viena<\/strong>. T\u00e9 influ\u00e8ncies kantianes”, assenyala, per referir els seus dotze principis \u00e8tics, orientats a una \u00e8tica professional que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra manera d’actuar.<\/p>\n

Finalment, a “La utilidad del racionalismo de Spinoza”, l’expert recupera la figura d’un dels principals pensadors de la Il\u00b7lustraci\u00f3, fil\u00f2sof neerland\u00e8s fill d’una fam\u00edlia de jueus espanyols d’\u00e8tnia sefardita. “Va ser un dels principals pensadors de la Il\u00b7lustraci\u00f3, de la cr\u00edtica b\u00edblica moderna i del racionalisme del segle XVII. Hereu cr\u00edtic del cartesianisme, \u00e9s considerat un dels tres grans racionalistes de la filosofia del segle XVII al costat de Ren\u00e9 Descartes<\/strong> i Gottfried Wilhelm Leibniz<\/strong>. Inspirat per l’esto\u00efcisme, el racionalisme jueu i l’obra de Thomas Hobbes<\/strong>, es va convertir en una de les principals figures filos\u00f2fiques del segle d’or neerland\u00e8s”, conclou.<\/p>\n