{"id":146110,"date":"2024-03-18T10:05:38","date_gmt":"2024-03-18T10:05:38","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=146110"},"modified":"2024-03-18T10:05:38","modified_gmt":"2024-03-18T10:05:38","slug":"les-figures-del-pensament-modern-i-contemporani","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/les-figures-del-pensament-modern-i-contemporani\/","title":{"rendered":"Les figures del pensament modern i contemporani"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda la hist\u00f2ria del pensament modern i contemporani en els articles “Kant, el pacifista fundador del criticismo”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“John Locke, padre del liberalismo”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“El ideario empirista de David Hume”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Las \u00fatiles ense\u00f1anzas de Ren\u00e9 Descartes”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“La libertad seg\u00fan Rousseau” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span> “La voluntad seg\u00fan Arthur Schopenhauer<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong><\/span><\/span>, publicats entre els passats 28 de febrer i 11 de mar\u00e7 a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Kant, el pacifista fundador del criticismo”<\/strong>, l’acad\u00e8mic esbossa la figura del que considera el fundador de la filosofia cr\u00edtica moderna. “A la primera meitat del segle XVIII, la filosofia, l’art i la ci\u00e8ncia tenen un marcat car\u00e0cter angl\u00e8s i franc\u00e8s. La Il\u00b7lustraci\u00f3 alemanya tamb\u00e9 ocupa un paper rellevant. Kant<\/strong> va ser preceptor de fam\u00edlies a la Pr\u00fassia Oriental. Representant del criticisme i precursor de l’idealisme alemany. Fundador de la filosofia cr\u00edtica moderna. Pacifista. T\u00e9 influ\u00e8ncies de Plat\u00f3<\/strong>, Hume<\/strong> i Rousseau<\/strong>“, explica.<\/p>\n

D’altra banda, a “John Locke, padre del liberalismo”<\/strong>, Callabed s’atura en qui \u00e9s considerat el pare del liberalisme pol\u00edtic. “Va ser fil\u00f2sof i metge gran pensador en el camp dels estudis pol\u00edtics, religiosos i pedag\u00f2gics. Va estudiar a la Universitat d’Oxford<\/strong>. Va ampliar estudis de f\u00edsica i qu\u00edmica. La seva amistat amb lord Anthony Ashley<\/strong> va ser molt important en la seva carrera. Va tenir influ\u00e8ncies de Plat\u00f3 i Arist\u00f2til<\/strong>, Descartes<\/strong> i Bacon<\/strong>. La seva teoria del Contracte Social va influir en Rousseau<\/strong>, Voltaire<\/strong> i en la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia dels Estats Units d’Am\u00e8rica<\/strong>. Locke va ser un notable representant del segle XVIII angl\u00e8s de la filosofia i de la ci\u00e8ncia que va assumir la funci\u00f3 de guia de la cultura europea”, assenyala.<\/p>\n

El president del Club de Pediatria Social aborda a “El ideario empirista de David Hume”<\/strong> la figura del fil\u00f2sof, economista, soci\u00f2leg, historiador, assagista i escriptor escoc\u00e8s del segle XVIII que va fer importants contribucions a la filosofia moral. “Com a fil\u00f2sof empirista, Hume<\/strong> sost\u00e9 que tot coneixement en \u00faltima inst\u00e0ncia procedeix de l’experi\u00e8ncia; sigui de l’experi\u00e8ncia externa, val a dir, la que prov\u00e9 dels sentits, com la vista, l’o\u00efda, etc., sigui de l’experi\u00e8ncia \u00edntima, la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. El seu empirisme el va orientar cap a una posici\u00f3 obertament il\u00b7lustrada i va ser un dels m\u00e0xims representants de l’empirisme brit\u00e0nic”, afirma.<\/p>\n

\"Ren\u00e9

Ren\u00e9 Descartes<\/p><\/div>\n

A “Las \u00fatiles ense\u00f1anzas de Ren\u00e9 Descartes”<\/strong>, l’acad\u00e8mic repassa la traject\u00f2ria i influ\u00e8ncies que va deixar en el pensament occidental l’autor del “Discurs del m\u00e8tode”<\/strong>. “Va dir que el m\u00e8tode matem\u00e0tic \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed segur per al descobriment de la veritat. Buscava les causes i les significacions per assolir veritats fora de tot q\u00fcestionament. Per aix\u00f2 va implantar com a m\u00e8tode per arribar a la veritat cient\u00edfica el dubte met\u00f2dic. Va aportar amb la seva filosofia la seva concepci\u00f3 d’home com a ser capa\u00e7 d’aprehendre amb la ra\u00f3 l’\u00edntima estructura d’ell mateix i del m\u00f3n i remetre aquest coneixement a la construcci\u00f3 del ‘regnum hominis'”, analitza.<\/p>\n

A “La libertad seg\u00fan Rousseau”<\/strong>, l’expert s’atura a la figura d’aquest escriptor, pedagog, fil\u00f2sof, m\u00fasic, bot\u00e0nic i naturalista que va ser un dels grans representants de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i les idees pol\u00edtiques dels quals van influir decisivament en la Revoluci\u00f3 Francesa, per\u00f2 tamb\u00e9 un impulsor de la pedagogia contempor\u00e0nia. “Ha estat un dels fil\u00f2sofs m\u00e9s influents des de Plat\u00f3 als nostres dies. Les seves obres m\u00e9s importants s\u00f3n ‘Emili’<\/strong> i ‘El contracte social’<\/strong>. Les seves idees van donar un gir important a la pedagogia, centrant-les en l’evoluci\u00f3 natural del nen. Va potenciar la lact\u00e0ncia materna i va desaconsellar que els nens fossin criats per nodrisses.<\/p>\n

Finalment, a “La voluntad seg\u00fan Arthur Schopenhauer”<\/strong>, Callabed recorda el que considera el primer gran fil\u00f2sof occidental que va posar en contacte els pensaments de la seva \u00e8poca amb els d’Orient Lluny\u00e0, amb influ\u00e8ncies de Kant, Plat\u00f3, Spinoza<\/strong>, Baltasar Graci\u00e1n<\/strong> i la literatura hind\u00fa. “Schopenhauer<\/strong> presenta un sistema filos\u00f2fic que comprenia una sola metaf\u00edsica com a fonament \u00fanic de la realitat. La caracter\u00edstica principal de totes les coses, inclosos els \u00e9ssers humans, \u00e9s la voluntat, la qual \u00e9s cega, irracional, absurda i font d’immensos patiments al m\u00f3n. Tot \u00e9s voluntat, apunta Schopenhauer, per parlar dels conflictes individuals i col\u00b7lectius”, conclou.<\/p>\n