{"id":145124,"date":"2024-02-09T11:56:18","date_gmt":"2024-02-09T11:56:18","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=145124"},"modified":"2024-02-10T17:42:53","modified_gmt":"2024-02-10T17:42:53","slug":"la-valua-de-la-constitucio-i-el-seu-desprestigi-des-de-les-institucions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-valua-de-la-constitucio-i-el-seu-desprestigi-des-de-les-institucions\/","title":{"rendered":"La v\u00e0lua de la Constituci\u00f3 i el seu desprestigi des de les institucions"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), denuncia la degradaci\u00f3 del sistema democr\u00e0tic espanyol i de les institucions que haurien de vetllar per la seva integritat als articles “El hombre del mazo”<\/strong> i “El desmoronamiento del sistema democr\u00e1tico”<\/strong>, que va publicar amb motiu de la celebraci\u00f3 del Dia de la Constituci\u00f3<\/strong> als diaris “El Imparcial”<\/strong>, “Heraldo”<\/strong> i “La Verdad”<\/strong> entre els passats 6 i 8 de desembre.<\/p>\n

A “El hombre del mazo”, l’experta compara la imparcialitat de l”speaker’ de la Cambra dels Comuns<\/strong> brit\u00e0nica amb el partidisme que, segons la seva opini\u00f3, ha demostrat la presidenta del Congr\u00e9s dels Diputats<\/strong> espanyol, Francina Armengol<\/strong>, des que va assumir el c\u00e0rrec en benefici dels interessos del Govern<\/strong> de Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, tant en la investidura com en la gesti\u00f3 i els tempos dels tr\u00e0mits parlamentaris i en el contingut dels seus discursos institucionals.<\/p>\n

\"Bilateralismo<\/p>\n

“Certament, li tinc enveja a un sistema que exigeix neutralitat, efic\u00e0cia i honestedat a l’home del mall. I el costum constitucional del qual, quan alguna cosa no concorda amb aquesta tr\u00edada, perqu\u00e8 ning\u00fa est\u00e0 fora de perill d’accions inadequades, consisteix que l’\u00fanica sortida digna que li queda a qui infringeix les normes, per acci\u00f3 o per omissi\u00f3, \u00e9s presentar la dimissi\u00f3, \u00e9s clar que, si l’exemple s’escampa, pot ser que ens qued\u00e9ssim amb un buit institucional i amb un gran desassossec. De tota manera, m\u00e9s gran que el que ens envaeix en aquests temps ja comen\u00e7a a resultar dif\u00edcil d’imaginar. Per\u00f2 mai no se sap. Sempre pensem que hem tocat fons i resulta que no, que tot pot anar a pitjor\u201d, considera.<\/p>\n

Per la seva banda, a “El desmoronamiento del sistema democr\u00e1tico”, la vicepresidenta de la RAED recorda com la Constituci\u00f3 de 1978 va ser aprovada per refer\u00e8ndum nacional amb un ampli consens pol\u00edtic que va precedir una \u00e0mplia aprovaci\u00f3 del text constitucional per la ciutadania: un 87, 78% de vots afirmatius, que corresponien a un 58,97% del cens electoral. A Catalunya el percentatge d’acceptaci\u00f3 va ser encara m\u00e9s gran, un 90,46%. “La Constituci\u00f3 va ser concebuda com una constituci\u00f3 d’integraci\u00f3 i les institucions pol\u00edtiques s’hi conformen a trav\u00e9s de procediments de consens. Llevat del Congr\u00e9s i el Senat<\/strong>, calen \u00e0mplies majories per a l’elecci\u00f3 dels principals \u00f2rgans perqu\u00e8 aix\u00ed ho va voler la constituent, de la mateixa manera que tamb\u00e9 cal un gran consens per a la seva pr\u00f2pia reforma. Nom\u00e9s l’hem reformat dues vegades, totes dues en relaci\u00f3 amb la nostra integraci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea”, explica.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, Freixes lamenta el desprestigi que des de les pr\u00f2pies institucions se li infon al text. “Lluny de poder celebrar all\u00f2 que ha estat internacionalment considerat com un \u00e8xit, derivat d’una transici\u00f3 a la democr\u00e0cia basada en la integraci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica (no oblidem el precedent dels Pactes de la Moncloa<\/strong>), hem de lamentar que l’actual Govern s’ha entossudit a aprovar una llei per amnistiar els colpistes catalans i a orillar la sobirania nacional per traslladar el que correspon decidir a la naci\u00f3 en conjunt a reunions clandestines a l’estranger recolzades per ‘verificadors internacionals’ com si estigu\u00e9ssim en una situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica o de narcoterrorisme. Tot aix\u00f2 amanit, a m\u00e9s, d’una crisi que posa els jutges al punt de mira i sota el control dels que han de ser controlats per ells, com \u00e9s intr\u00ednsec a tot Estat de dret”, conclou.<\/p>\n