{"id":145122,"date":"2024-02-09T11:52:01","date_gmt":"2024-02-09T11:52:01","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=145122"},"modified":"2024-02-09T11:52:01","modified_gmt":"2024-02-09T11:52:01","slug":"homes-i-dones-que-han-canviat-el-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/homes-i-dones-que-han-canviat-el-mon\/","title":{"rendered":"Homes i dones que han canviat el m\u00f3n"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), repassa la figura de destacats personatges hist\u00f2rics que han incidit de forma decisiva en el desenvolupament de la ci\u00e8ncia i, en particular, de la medicina, als articles “Edmund Pellegrino, la bio\u00e9tica de la medicina”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Viktor Franklal, el hombre en busca de sentido”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Roger Bacon, el ‘Doctor Mirabilis’ introductor del m\u00e9todo cient\u00edfico de la Edad Media”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Hiparqu\u00eda, la fil\u00f3sofa de la Escuela C\u00ednica”<\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span><\/span>“Vesalio, fundador de la anatom\u00eda moderna”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Fracastoro, padre de la epidemiolog\u00eda moderna” <\/span><\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span><\/span> “Morgagni, el creador de la anatom\u00eda patol\u00f3gica”<\/span><\/span><\/span><\/strong>, publicats entre el passat mes d’octubre i aquest febrer a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Edmund Pellegrino, la bio\u00e9tica de la medicina”, l’expert repr\u00e8n la traject\u00f2ria de qui va ser director de l’Institut d’\u00c8tica Kennedy<\/strong> i un dels pioners a introduir les humanitats a les facultats de Medicina i en el desenvolupament de la Bio\u00e8tica tal com es coneix avui dia. “Va viure temps de canvis socials i m\u00e8dics importants, la viv\u00e8ncia dels quals est\u00e0 a l’origen de llibres d’\u00e8tica m\u00e8dica d’extraordinari valor, com ‘A philosophical Basis of Medical Practice’<\/strong> (1981); ‘For the Patient’s Good’<\/strong> (1988); ‘The Christian Virtues in Medical Practice’<\/strong> (1996), tradu\u00eft per la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas<\/strong>. A la seva mort, la bibliografia de Pellegrino va recollir m\u00e9s de 600 articles importants i 24 llibres de fort biaix doctrinal”, explica Callabed.<\/p>\n

Per la seva banda, a “Viktor Franklal, el hombre en busca de sentido”, el president del Club de Pediatria Social repassa la figura del neur\u00f2leg, psiquiatre i fil\u00f2sof austr\u00edac Viktor Franklal<\/strong>, conegut com el fundador de la tercera escola vienesa de psiquiatria, despr\u00e9s la psicoan\u00e0lisi de Sigmund Freud<\/strong> i la psicologia individual d’Alfred Adler<\/strong>. “La seva influ\u00e8ncia pedag\u00f2gica es va estendre a m\u00faltiples universitats, sobretot als Estats Units. \u00c9s conegut per la seva obra ‘L’home a la recerca de sentit’<\/strong>, un aut\u00e8ntic best-seller, on, m\u00e9s enll\u00e0 de relatar les atrocitats dels camps d’extermini, explica, per una banda, tot el proc\u00e9s psicol\u00f2gic abans, durant i despr\u00e9s de l’internament, i de manera sorprenent com es podia sobreviure en aquell infern”, assenyala.<\/p>\n

\"\"

Edmund Pellegrino<\/p><\/div>\n

A “Roger Bacon, el ‘Doctor Mirabilis’ introductor del m\u00e9todo cient\u00edfico de la Edad Media”, Callabed retrocedeix en el temps per presentar el fil\u00f2sof, protocient\u00edfic i te\u00f2leg escol\u00e0stic angl\u00e8s medieval de l’ordre franciscana que es confon amb freq\u00fc\u00e8ncia amb Francis Bacon<\/strong>, pare de l’empirisme filos\u00f2fic i cient\u00edfic. “Pertany a la s\u00e8rie d’homes que van considerar l’observaci\u00f3 com un nou m\u00e8tode cient\u00edfic. Posse\u00efa un dels intel\u00b7lectes m\u00e9s autoritzats del seu temps, va fer molts descobriments i en va acostar molts altres. Va rebutjar el seguiment cec de les autoritats precedents, tant al camp del estudi teol\u00f2gic com al cient\u00edfic”, considera l’expert.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a “Hiparqu\u00eda, la fil\u00f3sofa de la Escuela C\u00ednica”, l’acad\u00e8mic mira enrere, en aquest cas l’Antiga Gr\u00e8cia, per analitzar la figura d’una fil\u00f2sofa de l’escola c\u00ednica creada per Ant\u00edstens<\/strong> i Di\u00f2gens<\/strong> considerada llibertina i contestat\u00e0ria, que va renunciar a les seves propietats i anava en parracs al costat de Crates de Tebes<\/strong>.”Hiparquia<\/strong> \u00e9s considerada una dona llibertina i contestat\u00e0ria. Va ser deixebla de Crates, amb qui va contreure matrimoni. En una ocasi\u00f3, estant en un banquet, a la casa de Lis\u00edmac<\/strong>, Hiparquia es va enfrontar a Teodor l’Ateu<\/strong> at\u00e8s que aquest no estava d’acord que una dona es dediqu\u00e9s a la filosofia i molt menys que an\u00e9s a les reunions, oblidant els seus deures dom\u00e8stics. Hiparquia li va respondre: ‘Et sembla per ventura, que he mirat poc per mi a donar a les ci\u00e8ncies el temps que havia de gastar en roba?'”, detalla.<\/p>\n

A “Vesalio, fundador de la anatom\u00eda moderna”, l’expert presenta l’autor del fam\u00f3s tractat ‘D’humani corporis fabrica’<\/strong> sobre l’estructura del cos hum\u00e0. “Un dels m\u00e9s importants \u00e8xits de Vesali \u00e9s haver reformat fonamentalment l’ensenyament de l’anatomia. El seu estil d’ensenyament diferia substancialment del que se seguia a Par\u00eds i a les principals universitats europees. La seva aptitud extraordin\u00e0ria per al dibuix, l’ensenyament directe de l’anatomia, no nom\u00e9s mitjan\u00e7ant l’explicaci\u00f3 verbal, sin\u00f3 amb l’escalpel a la seva pr\u00f2pia m\u00e0, van imprimir a les seves lli\u00e7ons anat\u00f2miques un estil tan diferent de l’establert fins aleshores que va amuntegar al seu amfiteatre padu\u00e0 multitud d’assistents”, assenyala.<\/p>\n

\"\"

Girolamo Francastoro<\/p><\/div>\n

D’altra banda, a “Fracastoro, padre de la epidemiolog\u00eda moderna”, Callabed aborda la vida i l’obra d’aquest metge, cient\u00edfic, escriptor i poeta itali\u00e0, considerat precursor de la microbiologia i epidemiologia. “Fracastoro<\/strong> va ser el primer a establir clarament el concepte de malaltia contagiosa, a proposar una forma de contagi secund\u00e0ria a la transmissi\u00f3 del que anomena ‘seminaria contagiorum’ (\u00e9s a dir, llavors vives capaces de provocar la malaltia) i a establir almenys tres formes possibles d’infecci\u00f3: per contacte directe (com la r\u00e0bia i la lepra), per mitj\u00e0 de f\u00f2mits transportant els ‘seminaria prima’ (com les robes dels malalts) i per inspiraci\u00f3 de l’aire o miasmes infectats amb els ‘seminaria’ (com a la tisi)”, recorda.<\/p>\n

Finalment, a “Morgagni, el creador de la anatom\u00eda patol\u00f3gica”, l’acad\u00e8mic parla del fil\u00f2sof, escriptor i el metge que va fer el primer pas per canviar el punt de vista de l’anatomia patol\u00f2gica moderna, ja que les seves idees van adquirir una vital import\u00e0ncia per a lestudi de les malalties. “Giovanni Battista Morgagni<\/strong> va fer aut\u00f2psies usant una altra forma de visi\u00f3 i opini\u00f3 m\u00e9s racionalista, evitant un diagn\u00f2stic primari com a principal i indagant m\u00e9s en la patologia de forma m\u00e9s minuciosa. Va dissenyar fins i tot fins a instruments adequats per a la pr\u00e0ctica de les disseccions m\u00e8diques, fins i tot avui dia, la taula en qu\u00e8 es realitzen les aut\u00f2psies es coneix com a Taula de Morgagni. Era d’acer inoxidable. Base desmuntable amb orificis de desgu\u00e0s en tota la seva extensi\u00f3. Recolza el cap i una pileta per al rentat del cos”, conclou.<\/p>\n