{"id":144923,"date":"2024-02-01T04:19:06","date_gmt":"2024-02-01T04:19:06","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=144923"},"modified":"2024-02-01T17:17:49","modified_gmt":"2024-02-01T17:17:49","slug":"els-reptes-i-oportunitats-de-lequador-i-america-llatina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/els-reptes-i-oportunitats-de-lequador-i-america-llatina\/","title":{"rendered":"Els reptes i oportunitats de l’Equador i Am\u00e8rica Llatina"},"content":{"rendered":"
\"Rosalia

Dra. Rosal\u00eda Arteaga<\/p><\/div>\n

Rosal\u00eda Arteaga<\/strong><\/em><\/a>, expresidenta i exministra d’Educaci\u00f3 d’Equador, presidenta de la Fundaci\u00f3 per al Desenvolupament d’Am\u00e8rica Llatina<\/strong>, reconeguda activista per l’educaci\u00f3 i la inf\u00e0ncia i acad\u00e8mica d’honor i membre del Senat<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), reflexiona sobre la inestabilitat pol\u00edtica i els desafiaments socials pels quals passa l’Equador, aix\u00ed com sobre les oportunitats que han vist al pa\u00eds els inversors estrangers en una entrevista concedida al portal especialitzat Entrepreneur<\/strong> publicada el 17 de gener passat. L’entrevistador, l’analista econ\u00f2mic Michael Puscar<\/strong>, introdueix la reflexi\u00f3 assenyalant que els contractes d’inversi\u00f3 aprovats durant l’any 2023 a l’Equador van assolir una xifra r\u00e8cord de m\u00e9s de 3.200 milions de d\u00f2lars, fonamentalment en les manufactures, la construcci\u00f3 i les transaccions immobili\u00e0ries i les telecomunicacions.<\/p>\n

L’acad\u00e8mica va abordar el paper de la dona a l’economia equatoriana, tant destacat com infravalorat. “A les dones ens costa m\u00e9s feina ser considerades per a un cr\u00e8dit, o perqu\u00e8 tinguin fe en les nostres pr\u00f2pies idees. I jo crec que cal treballar molt primer en all\u00f2 que diem autoestima de les pr\u00f2pies dones, pol\u00edtiques, emprenedores socials o siguin el que siguin. Tenir m\u00e9s confian\u00e7a que nosaltres s\u00ed que som capaces de tot i que hem de tenir aquesta confian\u00e7a en nosaltres mateixes. Despr\u00e9s, \u00e9s evident que cal buscar generar ‘networks’. Jo crec que les dones en aix\u00f2 no hem estat tan h\u00e0bils com els homes, potser perqu\u00e8 les nostres ‘networks’ han estat de mares, parlant dels problemes dels fills, de coses dom\u00e8stiques, per\u00f2 no tant de feina… I aqu\u00ed em sembla que hem de guanyar m\u00e9s espai. Conv\u00e8ncer els diferents sectors. Primer que les dones som millors pagadores. Paguem m\u00e9s els cr\u00e8dits. Crec que amb aquestes evid\u00e8ncies podem millorar el nivell de suport a les emprenedories de dones a Am\u00e8rica Llatina i al m\u00f3n tamb\u00e9”, va iniciar Arteaga la seva argumentaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"Incidint en el desenvolupament social i econ\u00f2mic i el paper que pot jugar la dona, Arteaga va assenyalar que des de la Fundaci\u00f3 per al Desenvolupament d’Am\u00e8rica Llatina es treballa per a universalitat l’educaci\u00f3 i fomentar les carreres t\u00e8cniques entre les joves. “Jo he dit en diverses oportunitats que la democr\u00e0cia t\u00e9 dos c\u00e0ncers, dir\u00edem aix\u00ed. Un \u00e9s la corrupci\u00f3, perqu\u00e8 efectivament es perd la fe a les institucions i es creu que tot s’hi val. I l’altre \u00e9s la pobresa, les asimetries enormes que existeixen al nostre continent, amb gent que t\u00e9 pr\u00e0cticament res i gent que en t\u00e9 massa. Llavors, jo crec que cal trobar aquests justos mitjans, i per aix\u00f2 el millor remei \u00e9s l’educaci\u00f3”, assenyala l’experta, que tamb\u00e9 aborda els reptes que obre la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i conclou amb una reflexi\u00f3 sobre l’Equador.<\/p>\n

Durant m\u00e9s de dues d\u00e8cades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educaci\u00f3 i la cultura a l’Equador. A m\u00e9s de ser ministra d’Educaci\u00f3, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el comprom\u00eds amb la democr\u00e0cia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en l\u00ednia potenciat per la pand\u00e8mia ara afavoreix. L’acad\u00e8mica va refor\u00e7ar aquesta imatge despr\u00e9s de la candidatura a la Secretaria General Iberoamericana<\/strong>, organitzaci\u00f3 creada l’any 2003 que agrupa els 22 pa\u00efsos que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General<\/strong> de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides<\/strong> a proposta de l’organitzaci\u00f3 juvenil Forward<\/strong>. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, per\u00f2 que va permetre a l’acad\u00e8mica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i m\u00e9s en particular de la joventut iberoamericana.<\/p>\n

Llegiu l’entrevista<\/a><\/h2>\n