{"id":144916,"date":"2024-02-01T03:06:53","date_gmt":"2024-02-01T03:06:53","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=144916"},"modified":"2024-02-01T17:18:50","modified_gmt":"2024-02-01T17:18:50","slug":"consequencies-per-a-la-salut-humana-del-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/consequencies-per-a-la-salut-humana-del-canvi-climatic\/","title":{"rendered":"Conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut humana del canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/p><\/div>\n

Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, assessor estrat\u00e8gic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va obrir el passat 15 de gener un nou Cicle Telem\u00e0tic<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, de la qual \u00e9s acad\u00e8mic numerari. Les sessions van portar com a t\u00edtol gen\u00e8ric “Consecuencias del calentamiento global antropog\u00e9nico”<\/strong> i Calvo va impartir la dedicada a les “Consecuencias en la salud humana”<\/strong>. Aquest f\u00f2rum va ser una reflexi\u00f3 acad\u00e8mica oberta que es va celebrar entre aquell dia 15 i el 19 de gener, en qu\u00e8 tamb\u00e9 van participar Abelardo Bethencourt<\/strong>, catedr\u00e0tic de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic numerari de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote; Roque Calero<\/strong>, catedr\u00e0tic d’Enginyeria Mec\u00e0nica de la Universitat de Las Palmas de Gran Can\u00e0ria<\/strong> i tamb\u00e9 acad\u00e8mic de n\u00famero de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote; Tony Gallardo<\/strong>, expert en gesti\u00f3 d’espais naturals i reserves de la biosfera i tamb\u00e9 acad\u00e8mic numerari d’aquesta mateixa corporaci\u00f3, i Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, acad\u00e8mic d’honor de la RAED i president de l’Acad\u00e8mia de Lanzarote.<\/p>\n

L’expert va iniciar la seva argumentaci\u00f3 partint de les conclusions que, l’any 2015, va realitzar la Comissi\u00f3 de Salut i Canvi Clim\u00e0tic<\/strong> de la prestigiosa revista cient\u00edfica “The Lancet”<\/strong>, que ja assenyalava fa gaireb\u00e9 una d\u00e8cada que la salut \u00e9s i ser\u00e0 afectada pels canvis de clima a trav\u00e9s d’impactes directes com onades de calor, sequeres, tempestes fortes i augment del nivell del mar, i impactes indirectes com a malalties de les vies respirat\u00f2ries i les transmeses per vectors, inseguretat aliment\u00e0ria i de l’aigua, desnutrici\u00f3 i despla\u00e7aments for\u00e7ats. Alhora, va recordar que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong> ha advertit que la salut de milions de persones es podria veure amena\u00e7ada per l’augment de malalties com el paludisme, la desnutrici\u00f3 i altres transmeses per l’aigua. \u201cEn la majoria dels estudis cient\u00edfics es projecten els efectes que el canvi clim\u00e0tic tindr\u00e0 sobre la salut de la poblaci\u00f3. Ja al setembre del 2013 el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Clim\u00e0tic<\/strong>, al seu cinqu\u00e8 Informe d’Avaluaci\u00f3<\/strong> (WGI-AR5), que descriu i sintetitza i coneixement sobre els aspectes cient\u00edfics f\u00edsics del sistema clim\u00e0tic i el canvi clim\u00e0tic, confirmava que l’escalfament del sistema clim\u00e0tic \u00e9s inequ\u00edvoc i que la influ\u00e8ncia humana \u00e9s el factor dominant d’aquest canvi”, va explicar el ponent.<\/p>\n

Per a Calvo, el canvi clim\u00e0tic no es pot considerar un fenomen exclusivament ambiental, sin\u00f3 que cal contemplar tamb\u00e9 les profundes conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials que comporta i, en especial, la seva influ\u00e8ncia sobre la salut p\u00fablica. “La comunitat internacional no ha estat aliena a aquest tema i ja el 2008, a l’Assemblea<\/strong> de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, 193 pa\u00efsos van assumir la urg\u00e8ncia de desenvolupar mesures en salut integrades als plans d’adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic, reconeixent aix\u00ed el seu impacte en la salut p\u00fablica. Nombrosos determinants mediambientals i socials de la salut es veuran afectats pel canvi clim\u00e0tic. \u00c9s un repte significatiu per a l’acci\u00f3 en salut p\u00fablica. Els models que resumeixen els impactes en la salut dels individus situen els canvis clim\u00e0tics regionals, els esdeveniments extrems i les onades de calor, les precipitacions i les temperatures, com a factors que influiran en els agroecosistemes, en la demografia i socioeconomia, a les vies de contaminaci\u00f3 biol\u00f2gica i en la din\u00e0mica de transmissi\u00f3 de malalties”, va afegir.<\/p>\n

\"\"L’acad\u00e8mic va citar com a malalties el creixement de les quals est\u00e0 directament amb el canvi clim\u00e0tic el dengue, el paludisme o mal\u00e0ria, el c\u00f2lera, la diarrea per salmonel\u00b7les i altres microorganismes ent\u00e8rics, la desnutrici\u00f3, l’estr\u00e8s t\u00e8rmic, la hipot\u00e8rmia, l’asma, el tracoma (infecci\u00f3 ocular que causa ceguesa), les malalties card\u00edaques i respirat\u00f2ries, diverses infeccions a la pell, el sistema digestiu i l’aparell respiratori, el c\u00e0ncer de pell i les cataractes. “El canvi clim\u00e0tic afecta la disponibilitat i la qualitat dels aliments, que agreuja les crisis aliment\u00e0ries i nutricionals i fomenta la propagaci\u00f3 de malalties transmeses per l’aigua i per vectors. Els extrems t\u00e8rmics contribueixen directament a les defuncions per malalties cardiovasculars i neurodegeneratives, entre d’altres”, va exposar.<\/p>\n

El president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional de la RAED va insistir que el canvi clim\u00e0tic no \u00e9s nom\u00e9s un problema per a les generacions futures, recordant que analitzant nom\u00e9s uns quants indicadors de salut es preveu que entre el 2030 i el 2050 el canvi clim\u00e0tic causi unes 250.000 morts addicionals cada any nom\u00e9s a conseq\u00fc\u00e8ncia de la desnutrici\u00f3, el paludisme, la diarrea i l’estr\u00e8s t\u00e8rmic, de les quals 38.000 per exposici\u00f3 de gent gran a la calor, 48.000 per diarrea, 60.000 per paludisme i 95.000 per desnutrici\u00f3 infantil. Segons el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Clim\u00e0tic, 3.600 milions de persones ja viuen en zones molt vulnerables al canvi clim\u00e0tic. “Durant l’\u00faltima d\u00e8cada, la taxa de mortalitat deguda a fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems a les regions vulnerables va ser 15 vegades m\u00e9s gran que a les regions menys vulnerables”, va concloure.<\/p>\n