{"id":144537,"date":"2024-01-26T15:21:34","date_gmt":"2024-01-26T15:21:34","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=144537"},"modified":"2024-01-26T15:28:24","modified_gmt":"2024-01-26T15:28:24","slug":"europa-i-la-democracia-espanyola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/europa-i-la-democracia-espanyola\/","title":{"rendered":"Europa i la democr\u00e0cia espanyola"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), denuncia que algunes formacions pol\u00edtiques pretenguin frivolitzar les eleccions Parlament Europeu<\/strong> a l’article “\u00bfNos tomamos en serio las elecciones europeas?”<\/strong>, publicat al diari “El Mundo”<\/strong> el passat 1 de gener. Per a l’acad\u00e8mica, aquestes actituds transmeten a la ciutadania que les institucions europees s\u00f3n access\u00f2ries i desincentiven el sentiment d’unitat europea. “Crida l’atenci\u00f3 que diversos dels nous partits pol\u00edtics diuen voler presentar-se a les eleccions europees del 9 de juny d’aquest any per donar-se a con\u00e8ixer i perqu\u00e8 el sistema electoral \u00e9s m\u00e9s benefici\u00f3s. Als que hem lluitat per la consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia europea, ens fa ll\u00e0stima veure com es pretenen fer servir les eleccions europees com a mer instrument, per\u00f2 sense un veritable inter\u00e8s en les pol\u00edtiques que poden i\/o s’han de dur a terme des del nivell supranacional”, considera l’experta.<\/p>\n

Per a la vicepresidenta de la RAED, en un context pol\u00edtic convulsiu, on estan en risc els fonaments de la conviv\u00e8ncia, els pol\u00edtics han d’assumir una responsabilitat renovada. “Els riscos per al nostre Estat de dret i la nostra democr\u00e0cia derivats dels pactes d’investidura, aix\u00ed com l’auge de nacionalismes i populismes, no nom\u00e9s aqu\u00ed al nostre pa\u00eds, en conjunci\u00f3 amb les contradiccions que s’evidencien en forces pol\u00edtiques que fins fa molt poc temps constitu\u00efen un baluard davant dels desafortunats avatars a qu\u00e8 ens estem enfrontant, justifiquen sobradament qualsevol intent de racionalitzar pol\u00edticament al nostre pa\u00eds l’espectre de partits, creant-ne d’altres que puguin considerar-se com a elements de cohesi\u00f3 i que ofereixin respostes pertinents als enormes desafiaments als quals ens estem enfrontant”, considera Freixes.<\/p>\n

L’acad\u00e8mica creu que desvirtuar el sentit de les cites electorals \u00e9s antidemocr\u00e0tic per fingir davant de l’electorat la realitat de l’acci\u00f3 pol\u00edtica. “Si un partit pol\u00edtic, qualsevol, neix per intentar reempla\u00e7ar en certa manera un altre partit per la seva deriva, no en la pol\u00edtica europea, sin\u00f3 en els seus plantejaments sobre la naci\u00f3 i el paper de les comunitats aut\u00f2nomes, aleshores el m\u00e9s l\u00f2gic \u00e9s presentar-se a les pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques (algunes se celebraran d’aqu\u00ed a una mica) i generals”, conclou.<\/p>\n

\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

D’altra banda, Freixes aborda les negociacions entre el Govern<\/strong> de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i les formacions independentistes al voltant de la futura llei d’Amnistia i la figura d’un verificador internacional a l’article “La espiral del silencio y los jueces de Berl\u00edn”<\/strong>, publicat el passat 3 de desembre al diari “El Imparcial”<\/strong>. “Mitges paraules i cites incompletes omplen declaracions de servidors p\u00fablics (aix\u00f2 s\u00f3n els ministres, servidors p\u00fablics, no purament agents de poder) quan ens expliquen que a la Uni\u00f3 Europea la llei d’amnistia \u00e9s de ‘preocupaci\u00f3 zero’ i el cas de Catalunya un assumpte intern. Encara sort que comptem amb enregistraments dels debats al Parlament Europeu, en qu\u00e8 hem vist el comissari de Just\u00edcia afirmar que aquest conflicte intern que \u00e9s el cas de Catalunya s’ha de tractar dins de les coordenades constitucionals. I encara sort que la mateixa Comissi\u00f3 Europea es va afanyar a clarificar que mai s’ha afirmat, al si de tal instituci\u00f3, que l’amnistia \u00e9s ‘preocupaci\u00f3 zero’ per a la UE”, explica.<\/p>\n

“Obliden, tots aquests corifeus de la degradaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, que, com s’ha demostrat en la hist\u00f2ria dels models en qu\u00e8 ens hem mirat per configurar les nostres institucions, com m\u00e9s in\u00fatils i refractaris s’han mostrat els pol\u00edtics, m\u00e9s han hagut de desfer maldestres els \u00f2rgans judicials. Repassin, senyors, la hist\u00f2ria de les nostres democr\u00e0cies, des de la revoluci\u00f3 anglesa i americana. Potser entendran aleshores la frase ben feta: encara queden jutges a Berl\u00edn”, conclou l’experta.<\/p>\n