![\"Dr.](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/ingreso-RAED-Dr-Jorge-Molinero-Huguet-230x317px.jpg\")
Dr. Jorge Molinero<\/p><\/div><\/p>\n
Jorge Molinero<\/strong>, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, va ingressar com a acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una solemne sessi\u00f3 que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball<\/strong>, seu de la Reial Corporaci\u00f3, el 10 de gener passat. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “La tentaci\u00f3n del catastrofismo”<\/strong>, en qu\u00e8 va explicar amb un am\u00e8 relat nombroses lectures pessimistes del futur que s’han fet al llarg de la hist\u00f2ria. Li va respondre en nom de la RAED l’acad\u00e8mic de n\u00famero Pablo Ignacio de Dalmases<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n “La predicci\u00f3 dels m\u00e9s prestigiosos experts, cient\u00edfics i intel\u00b7lectuals publicada per ‘The Times’<\/strong> el 1894 pronosticava una dist\u00f2pia en qu\u00e8 les ciutats serien llocs inhabitables per culpa dels fems equins. El que va passar, per\u00f2, va ser que tres d\u00e8cades despr\u00e9s amb prou feines quedaven cavalls a les ciutats i els autom\u00f2bils circulaven com si sempre hi haguessin estat. Al llarg del segle XX, Nova York va multiplicar per sis la seva poblaci\u00f3 sense que ning\u00fa trepitg\u00e9s un fem. Els experts van errar en els seus pron\u00f2stics estrepitosament perqu\u00e8 van caure en la temptaci\u00f3 del catastrofisme, una tend\u00e8ncia del pensament hum\u00e0 que acostuma a fracassar perqu\u00e8 omet en els seus raonaments un aspecte fonamental que no \u00e9s cap altre que la colossal capacitat d’adaptaci\u00f3 de l’esp\u00e8cie humana, que compta amb la poderosa eina del que avui dia es coneix com la innovaci\u00f3”, va iniciar Molinero la seva intervenci\u00f3.<\/p>\n El recipiendari va abordar les avui desconegudes i sovint estramb\u00f2tiques teories del pic de Hubbert<\/strong>, la cronologia d’Ussher<\/strong>, la teoria del catastrofisme de Cuvier<\/strong> o la teoria de Malthus<\/strong> sobre el creixement de la poblaci\u00f3 i l’escassetat de recursos i va analitzar la influ\u00e8ncia d’aquestes teories en l’opini\u00f3 p\u00fablica contempor\u00e0nia, refor\u00e7ant la tend\u00e8ncia humana cap al pensament catastrofista, que va atribuir a biaixos cognitius. En la mateixa l\u00ednia, Molinero es va referir al discurs catastrofista relacionat amb el canvi clim\u00e0tic, i va criticar l’exageraci\u00f3 de les prediccions sense negar les evid\u00e8ncies, tot i que advocant per un enfocament m\u00e9s racional. L’expert va demanar de rebaixar la sobreactuaci\u00f3 catastrofista sobre el canvi clim\u00e0tic i concentrar-se a treballar en la transici\u00f3 energ\u00e8tica i la just\u00edcia clim\u00e0tica, que va considerar la nova cara de la just\u00edcia social.<\/p>\n Molinero va citar com a grans mostres del catastrofisme contemporani la fam global definitiva dels anys 60 del segle XX, la nova edat del gel dels 70, el forat a la capa d’oz\u00f3 dels 90, l’holocaust nuclear sempre pendent d’un fil durant la Guerra Freda, la desocupaci\u00f3 mundial massiva per culpa dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics vaticinat durant el canvi de segle i el m\u00f3n dominat per les intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials que convertiran els humans en mers esclaus dels algorismes a qu\u00e8 tant s’apel\u00b7la actualment. “Una successi\u00f3 interminable de cat\u00e0strofes globals enunciades en molts casos per prestigiosos professors i cient\u00edfics de provada capacitat i intel\u00b7lig\u00e8ncia que, tot i aix\u00f2, mai no s’han complert i, molt probablement, mai no es compliran, per\u00f2 que no deixen de ser imaginades i anunciades per tot arreu. La ci\u00e8ncia psiqui\u00e0trica ens diu que el nostre cervell est\u00e0 especialment adaptat per detectar amenaces i, per aix\u00f2, tendeix sempre a imaginar el pitjor dels casos”, va concloure.<\/p>\n El nou acad\u00e8mic ha estat professor a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports<\/strong> de la Universitat d’A Corunya<\/strong>, a l’Escola Polit\u00e8cnica Superior<\/strong> de la Universitat de Santiago de Compostela<\/strong> i a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports<\/strong> de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya<\/strong>. Durant la seva etapa acad\u00e8mica, va ser investigador visitant a la Universitat de Florida<\/strong>, a l’Institut Reial de Tecnologia d’Estocolm<\/strong> i a la Universitat de G\u00f6teborg<\/strong>. Ha estat president del Grup Espanyol<\/strong> de l’Associaci\u00f3 Internacional d’Hidroge\u00f2legs<\/strong>, Premi Alfons Bay\u00f3<\/strong> per a joves investigadors i Premi Carlos Ruiz Cela\u00e1<\/strong>, atorgat per l’Associaci\u00f3 Nacional d’Enginyers de Mines<\/strong> en reconeixement a la seva contribuci\u00f3 al coneixement hidrogeol\u00f2gic. A l’\u00e0mbit literari, Molinero \u00e9s autor de les novel\u00b7les\u00a0“Toda la muerte para dormir”<\/strong>, “La enfermera del desierto”<\/strong> i “N\u00f3madas”<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n