{"id":143603,"date":"2024-01-11T15:41:03","date_gmt":"2024-01-11T15:41:03","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=143603"},"modified":"2024-01-11T15:57:59","modified_gmt":"2024-01-11T15:57:59","slug":"lamnistia-sota-la-lupa-dels-juristes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lamnistia-sota-la-lupa-dels-juristes\/","title":{"rendered":"L’amnistia, sota la lupa dels juristes"},"content":{"rendered":"

\"Teresa<\/p>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), protagonitza dues entrevistes publicades pel portal especialitzat Confilegal<\/strong> el passat 7 de novembre i per “M\u00f3n Jur\u00eddic”<\/strong>, la revista de l’Il\u00b7lustre Col\u00b7legi de l’Advocacia de Barcelona<\/strong>, al seu n\u00famero 249, corresponent al per\u00edode octubre-novembre del 2023. A totes dues publicacions, l’experta constitucionalista defensa l’Estat de dret i la Constituci\u00f3<\/strong> i es mostra cr\u00edtica la negociaci\u00f3 entre el Govern<\/strong> de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i les formacions sobiranistes d’una llei d’Amnistia per raons de governabilitat, en l\u00ednia amb les tesis que ha defensat des que va transcendir aquesta negociaci\u00f3 en vig\u00edlies de la investidura.<\/p>\n

A Confilegal, la vicepresidenta de la RAED apel\u00b7la a la declaraci\u00f3 p\u00fablica subscrita per 300 juristes contra la proposici\u00f3 d’una llei d’Amnistia respecte als delictes comesos mitjan\u00e7ant la declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia de Catalunya pels partits sobiranistes, i assenyala que negociar amb aquestes forces per una simple q\u00fcesti\u00f3 d’aritm\u00e8tica pol\u00edtica per formar Govern suposa complicitat amb els seus delictes. “Negociar amb delinq\u00fcents la seva pr\u00f2pia impunitat ens aproxima al Far West m\u00e9s que als nostres socis europeus. Ens estem lliscant per un pendent molt perill\u00f3s. Tots els estats regulen als seus codis penals els delictes contra l’ordre constitucional. Una conducta equivalent al que ha estat el delicte de sedici\u00f3 en la major part de codis penals est\u00e0 tipificada com d’alta tra\u00efci\u00f3, amb penes molt elevades o fins i tot, amb pres\u00f3 permanent. La rebaixa en el delicte de malversaci\u00f3 \u00e9s al punt de mira de la Comissi\u00f3 Europea, ja que segons com s’apliqui infringeix directament la normativa anticorrupci\u00f3 europea”, considera Freixes.<\/p>\n

Per a l’experta, amb aquestes negociacions, el Govern se situa al cam\u00ed que van emprendre governs populistes com els de Pol\u00f2nia o Hongria, durament advertits des de les Institucions europees. “La UE ha de prendre consci\u00e8ncia que el problema no \u00e9s un problema de pol\u00edtica interna, limitat a una confrontaci\u00f3 entre pol\u00edtics. Quan la societat civil, quan juristes prestigiosos, quan la millor intel\u00b7lectualitat d’un pa\u00eds considera que no \u00e9s factible canviar el model juridicoconstitucional, posant en perill els principis constitucionals i els valors de la UE, facilitant la delinq\u00fc\u00e8ncia pol\u00edtica i fent possible que una part del territori d’un Estat pugui segregar-se subjugant la major part de la seva ciutadania, Europa ha d’enviar un missatge clar, com ha fet amb Pol\u00f2nia, Hongria, Eslov\u00e0quia o amb Romania”, afegeix.<\/p>\n

Freixes acaba aquesta entrevista amb un missatge d’esperan\u00e7a gr\u00e0cies a la iniciativa que ha pres la societat civil espanyola en aquest tema. “Si vam resistir a la dictadura franquista (ja en quedem pocs actualment, per meres raons biol\u00f2giques) resistirem a aquesta injusta situaci\u00f3. Perqu\u00e8 l’injust \u00e9s que pretenguin governar-nos sense respecte de l’Estat de dret, no que l’Estat de dret miri cap a una altra banda per afavorir la delinq\u00fc\u00e8ncia pol\u00edtica”, conclou.<\/p>\n

\"\"D’altra banda, a “M\u00f3n Jur\u00eddic”, l’acad\u00e8mica mant\u00e9 un cara a cara sobre la mateixa mat\u00e8ria amb el catedr\u00e0tic de Dret Constitucional de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona Joan Llu\u00eds P\u00e9rez Francesch<\/strong>. “No hi ha cap punt de similitud entre la llei d’Amnistia del 1977, que va facilitar la transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia, amb la proposici\u00f3 de llei actual, que la fonamentaci\u00f3 no \u00e9s altra que la necessitat de comptar amb els vots de Junts<\/strong> per a la investidura de Pedro S\u00e1nchez com a president. El fet que els autors de la llei pretenguin que pot afavorir la conviv\u00e8ncia ciutadana \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia, ja que la proposta no compta amb un suport important de la societat catalana i espanyola; m\u00e9s aviat al contrari, les posicions en contra de bona part de la societat civil, de totes les associacions de jutges i fiscal, de bona part de col\u00b7legis d’advocats d’Espanya, procuradors, funcionaris… fins i tot la Reial Acad\u00e8mia de Jurisprud\u00e8ncia i Legislaci\u00f3<\/strong>, consideren que no hi ha cap justificaci\u00f3 o fonamentaci\u00f3 de la proposici\u00f3 de llei en una conviv\u00e8ncia que la mateixa llei posa en perill”, explica Freixes.<\/p>\n

La presid\u00e8ncia de Citizens pro Europe incideix que l’amnistia desborda els indicadors de democr\u00e0cia que des de la Comissi\u00f3 i el Parlament europeus, d’una banda, i de la Comissi\u00f3 de Ven\u00e8cia<\/strong>, de l’altra, s’han establert per analitzar l’estat de salut de l’Estat de dret a la UE i els seus estats membre. Aix\u00ed mateix, insisteix en l’anticonstitucionalitat d’aquesta llei malgrat que la Constituci\u00f3 no faci refer\u00e8ncia expl\u00edcita a l’amnistia. “Que la Constituci\u00f3 no digui res d’amnistia no vol dir que, en no prohibir-la expressament, l’autoritzi. En aquest sentit, cal recordar que, en el constitucionalisme modern nascut de les revolucions anglesa, americana i francesa, s\u00f3n els particulars els que poden fer tot all\u00f2 que la llei no els prohibeix (tenint en compte el conjunt de l’ordenament jur\u00eddic), mentre que els poders p\u00fablics estan subjectes al principi d’atribuci\u00f3, que significa que nom\u00e9s poden fer all\u00f2 que la llei els atribueix. Fer una interpretaci\u00f3 extensiva de l’article 62.1 transgredeix el principi general de les democr\u00e0cies liberals, sobretot si aquesta extensi\u00f3 de capacitat legislativa t\u00e9 lloc contra la voluntat expressa del legislador constituent”, conclou.<\/p>\n