{"id":143512,"date":"2024-01-11T15:26:40","date_gmt":"2024-01-11T15:26:40","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=143512"},"modified":"2024-01-11T15:27:22","modified_gmt":"2024-01-11T15:27:22","slug":"lempremta-de-lantiguitat-i-el-renaixement-a-lart-i-la-ciencia-contemporanis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lempremta-de-lantiguitat-i-el-renaixement-a-lart-i-la-ciencia-contemporanis\/","title":{"rendered":"L’empremta de l’Antiguitat i el Renaixement a l’art i la ci\u00e8ncia contemporanis"},"content":{"rendered":"

\"Joaqu\u00edn<\/p>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), convida la comunitat acad\u00e8mica a fer un recorregut hist\u00f2ric per l’art, la cultura i la ci\u00e8ncia des de l’Antiguitat al Renaixement a trav\u00e9s dels articles “La \u00faltima morada de los <\/span>M\u00e9dici”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “La huella del arte de Perugia”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “Hildegarda, la doctora de la Edad Media”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “Galeno, el pr\u00edncipe de los m\u00e9dicos”<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “Celso, el Hip\u00f3crates latino” <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> “Los ‘Versos de Oro’ de Pit\u00e1goras<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong>“<\/span><\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats octubre i desembre a les seccions “Lectores corresponsales”<\/strong> i “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “La \u00faltima morada de los M\u00e9dici”, el president del Club de Pediatria Social fa una erudita visita al Palau Pitti de Flor\u00e8ncia, epicentre de la hist\u00f2ria florentina que acull avui dia una magna col\u00b7lecci\u00f3 d’art. “S’ha dit que les arts s\u00f3n les grans vies a trav\u00e9s de les quals la ment de l’home s’enlaira cap als confins m\u00e9s excelsos. Si aix\u00f2 \u00e9s veritat, cap lloc millor que Flor\u00e8ncia per comprendre aquestes paraules, perqu\u00e8 caminem per la ciutat de Dante<\/strong> i Petrarca<\/strong>, Maquiavel<\/strong> i Arnolfo di Cambio<\/strong>, de Guiberti<\/strong> i Brunelleschi<\/strong>, de Donatello<\/strong> i Giotto<\/strong>, de Masaccio<\/strong> i Cimabue<\/strong>, de Fra Angelico<\/strong> i Botticelli<\/strong>, de Leonardo<\/strong>, Andrea del Sarto<\/strong> i Miquel \u00c0ngel<\/strong>. L’empremta de la fam\u00edlia M\u00e9dici amb la figura de Lorenzo de M\u00e9dici<\/strong> com a gran benefactor de l’art \u00e9s indeleble. La ciutat conserva els trets de la seva \u00e8poca gloriosa. Una poderosa i influent fam\u00edlia mecenes que van patrocinar artistes i cient\u00edfics de l’\u00e8poca”, inicia la seva reflexi\u00f3.<\/p>\n

L’acad\u00e8mic prossegueix el viatge cultural per It\u00e0lia a “La huella del arte de Perugia”, on assenyala com la capital de la regi\u00f3 d’Umbria llueix orgullosa les obres de dos grans artistes, Perugino<\/strong> i Pinturicchio<\/strong>. “L’amiga Lucia Corsi<\/strong>, cr\u00edtica d’art, em va recomanar visitar Perusa i seguir l’empremta de Perugino i Pinturriccio i el Palau dels Priors, amb la Galeria de Belles Arts. Em va parlar de la catedral de Sant Lloren\u00e7 i de la universitat, una de les m\u00e9s antigues d’Europa”, explica recordant el viatge que va fer fins a aquesta ciutat des de Flor\u00e8ncia.<\/p>\n

D’altra banda, a “Hildegarda, la doctora de la Edad Media”, Callabed recupera la figura d’una de les compositores m\u00e9s famoses de monofonia sacra i tamb\u00e9 \u00e9s reconeguda per molts experts com la mare de la hist\u00f2ria natural, coneguda com la sibil\u00b7la del Rin i la profetessa teut\u00f2nica. “Hildegarda von Bingen<\/strong> (1098-1179) va ser una santa abadessa benedictina i pol\u00edmata alemanya reconeguda com a metgessa, cient\u00edfica, naturalista, compositora, escriptora, fil\u00f2sofa, m\u00edstica, l\u00edder monacal i profetissa durant l’Edat Mitjana. Coneguda tamb\u00e9 com la sibil\u00b7la del Rin i la profetissa teut\u00f2nica, \u00e9s aix\u00ed mateix una de les compositores m\u00e9s famoses de monofonia sacra, aix\u00ed com la m\u00e9s gravada a l’\u00e8poca moderna. A m\u00e9s, \u00e9s reconeguda per molts experts com la mare de la hist\u00f2ria natural\u201d, explica.<\/p>\n

\"\"A “Galeno, el pr\u00edncipe de los m\u00e9dicos”, Callabed se centra en la figura de Claudi Galeno Nicon<\/strong> (130-210), nascut a P\u00e8rgam, \u00c0sia Menor, fill de pares grecs, considerat l’iniciador de la medicina actual. “Galeno va entrar molt jove a l’Aesculapion de P\u00e8rgam, un centre molt fam\u00f3s, dedicat a l’activitat religiosa i a la ci\u00e8ncia de curar, on es concentraven les persones m\u00e9s importants en les diverses disciplines de la ci\u00e8ncia i on Galeno va aprendre a curar basant-se en informaci\u00f3 sobre conceptes anat\u00f2mics i de fisiologia. Va estudiar medicina amb dos seguidors d’Hip\u00f2crates<\/strong>, Estraconi<\/strong> i S\u00e0tir<\/strong>, i en escoles de medicina d’Esmirna, Corint i Alexandria. Fou el metge dels emperadors C\u00f2mode<\/strong>, Septimi Sever<\/strong> i Marc Aureli<\/strong>. Va seguir a Hip\u00f2crates, Plat\u00f3<\/strong> i Arist\u00f2til<\/strong>. Va escriure m\u00e9s de 500 llibres, dels quals nom\u00e9s se’n coneixen vuit. Va descriure 473 medicaments i les seves indicacions”, recorda.<\/p>\n

L’acad\u00e8mic incideix en la hist\u00f2ria de la medicina a l’Antiguitat occidental a l’article “Celso, el Hip\u00f3crates latino”, en qu\u00e8 rememora la traject\u00f2ria d’Aulo Corneli Celso<\/strong>, conegut tamb\u00e9 com el Cicer\u00f3<\/strong> m\u00e8dic, que va deixar el llegat enciclop\u00e8dic dels vuit llibres ‘De Medicina’<\/strong>. “Va ser la primera obra m\u00e8dica antiga a ser impresa (Ven\u00e8cia, 1478) i, ja des d’abans, quan circulava manuscrit, es va convertir en objecte de veneraci\u00f3 per metges i no metges humanistes del Renaixement, que van valorar sobretot la puresa del seu estil llat\u00ed i la precisi\u00f3 de les seves doctrines m\u00e8diques. Dels nombrosos volums de l’enciclop\u00e8dia, nom\u00e9s un ha arribat intacte al present, el seu c\u00e8lebre tractat sobre medicina. La distribuci\u00f3 enciclop\u00e8dica de l’obra segueix la divisi\u00f3 tripartida de la medicina en la seva \u00e8poca establerta per Hip\u00f2crates i Asclepi<\/strong>: dieta, farmacologia i cirurgia”, explica sobre aquesta magna obra cl\u00e0ssica.<\/p>\n

Finalment, a “Los ‘Versos de Oro’ de Pit\u00e1goras”, l’expert aborda aquest altre tresor de l’Antiguitat. “Pit\u00e0gores<\/strong> (560 a.C.-480 a.C.) ens va deixar aquesta frase: ‘Tot est\u00e0 en els nombres’. I, tamb\u00e9, molt m\u00e9s. Matem\u00e0tic i fil\u00f2sof, considerava que la filosofia es pot fer servir com a purificaci\u00f3 espiritual. Va fundar la comunitat pitag\u00f2rica. Els ‘Versos d’Or’<\/strong> contenen la seva doctrina i inicia el cam\u00ed d’una s\u00e8rie de fil\u00f2sofs moralistes. Se’l considera enclavat entre els fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics. El seu pensament va influir en Plat\u00f3 (va fer inscriure a l’entrada de la seva Acad\u00e8mia ‘Que ning\u00fa no entri aqu\u00ed si no \u00e9s ge\u00f2metra’), Galileu<\/strong> i Leibniz<\/strong>“, conclou.<\/p>\n