{"id":143003,"date":"2023-12-29T11:37:47","date_gmt":"2023-12-29T11:37:47","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=143003"},"modified":"2023-12-29T11:37:47","modified_gmt":"2023-12-29T11:37:47","slug":"marcant-el-pas-de-la-politica-des-de-la-societat-civil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/marcant-el-pas-de-la-politica-des-de-la-societat-civil\/","title":{"rendered":"Marcant el pas de la pol\u00edtica des de la societat civil"},"content":{"rendered":"

\"\"Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va participar el passat 15 de desembre amb l’exdiputat al Parlament Europeu Luis Garicano<\/strong> a la trobada que la Fundaci\u00f3 Refomisme 21<\/strong> va mantenir amb el president del Partit Popular<\/strong>, Alberto N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o<\/strong>, per analitzar l’actualitat pol\u00edtica i social i la qualitat de les institucions democr\u00e0tiques espanyoles. La sessi\u00f3 va ser transmesa en streaming pel canal de YouTube<\/strong> del diari digital El Debate<\/strong>, on es pot visualitzar. Freixes forma part del Consell Assessor<\/strong> d’aquesta fundaci\u00f3 que intenta liderar la reconstrucci\u00f3 d’Espanya en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic, social i institucional des de la societat civil i compta amb el suport del mateix Partit Popular.<\/p>\n

En la seva introducci\u00f3, la vicepresidenta de la RAED va considerar que l’actual situaci\u00f3 pol\u00edtica que viu Espanya als pactes d’investidura del nou Govern<\/strong> presidit per Pedro S\u00e1nchez<\/strong> est\u00e0 afectant la qualitat democr\u00e0tica i les garanties com a Estat de dret, que transcendeix Europa. “El que estem vivint no \u00e9s nom\u00e9s un problema intern, i la llei d’Amnistia incideix molt sobre diferents estructures o indicadors de l’Estat de dret i aspectes molt importants del nostre sistema pol\u00edtic constitucional. Tenim mecanismes interns de control sobre aquesta s\u00e8rie de q\u00fcestions i tenim els mecanismes europeus que s\u00f3n b\u00e0sicament de dos tipus: pol\u00edtics i jurisdiccionals, cada any la Comissi\u00f3 Europea<\/strong> redacta un informe sobre l’Estat de dret a Espanya i em consta que aquest any el tema de l’amnistia i d’altres connectats hi incidiran en aquest informe, perqu\u00e8 toquen directament indicadors fixats per la Comissi\u00f3 de Ven\u00e8cia<\/strong>. Espanya fins i tot podia inc\u00f3rrer en un procediment d’infracci\u00f3 per no respectar els valors de l’article 2 del Tractat Europeu<\/strong>, tot i que aix\u00f2 requeria la unanimitat dels 27 estats membres”, va explicar l’experta.<\/p>\n

Freixes va recordar com la Comissi\u00f3 s\u00ed que ha pres cartes en assumptes similars i ha sancionat econ\u00f2micament altres pa\u00efsos com Pol\u00f2nia per posar en risc l’Estat de dret. En el cas d’Espanya, l’acad\u00e8mica va recordar que tot i que el Tribunal Constitucional<\/strong> no pugui suspendre l’aplicaci\u00f3 de la llei d’Amnistia una vegada aprovada pel Congr\u00e9s<\/strong>, s\u00ed que podria plantejar una q\u00fcesti\u00f3 prejudicial per determinar si est\u00e0 en concordan\u00e7a amb l’ordenament jur\u00eddic europeu. En aquest cas, una vegada admesa a tr\u00e0mit aquesta q\u00fcesti\u00f3 prejudicial, s\u00ed que quedaria en suspens l’aplicaci\u00f3 de la norma en el cas concret.<\/p>\n

Pel que fa als pactes de govern, Freixes va insistir que, de manera majorit\u00e0ria, la ciutadania aposta per la centralitat, si b\u00e9 a l’Espanya actual acaben sent els extrems els que dicten l’actuaci\u00f3 pol\u00edtica del Govern. “Per qu\u00e8 els seus representants no s\u00f3n capa\u00e7os d’establir uns punts m\u00ednims que siguin els eixos inamovibles i que les grans pol\u00edtiques no depenguin exclusivament de minories exig\u00fces que a m\u00e9s a m\u00e9s volen trencar el sistema. Necessitem un canvi de mentalitat en els pol\u00edtics. \u00c9s a dir, que tornin a pensar en aquest constitucionalisme de la integraci\u00f3”, va assenyalar la jurista, denunciant el discurs cada cop m\u00e9s est\u00e8s que la pol\u00edtica s’ha de situar per sobre de la llei, quan des dels seus or\u00edgens es considera que no \u00e9s possible una democr\u00e0cia sense lleis. Aix\u00ed mateix, Freixes va denunciar com aquestes mateixes minories pauten el discurs sobiranista a Catalunya i, des de les seves administracions, s’incompleix sistem\u00e0ticament la llei en no aplicar-se determinades sent\u00e8ncies als centres escolars.<\/p>\n