{"id":142989,"date":"2023-12-29T11:18:59","date_gmt":"2023-12-29T11:18:59","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=142989"},"modified":"2023-12-29T11:18:59","modified_gmt":"2023-12-29T11:18:59","slug":"un-viatge-per-la-historia-del-pensament-i-de-la-medicina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/un-viatge-per-la-historia-del-pensament-i-de-la-medicina\/","title":{"rendered":"Un viatge per la hist\u00f2ria del pensament i de la medicina"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), convida a la comunitat acad\u00e8mica a fer un recorregut erudit per la hist\u00f2ria del pensament i de la medicina a trav\u00e9s dels articles “Las ense\u00f1anzas de los consejos de Esculapio”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Tras los pasos de <\/span>Perugino”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Medicina y farmacia en el Imperio Bizantino”<\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span><\/span>“Medicina y farmacia en la \u00e9poca visig\u00f3tica”<\/span><\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span><\/span> “Montesquieu frente a la separaci\u00f3n de poderes”<\/span><\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span><\/span>“El legado de la Escuela de Medicina de Salerno” <\/span><\/span><\/span><\/strong>i <\/span><\/span><\/span>“Alberto Magno, el santo de la ciencia”<\/span><\/span><\/span><\/strong>, publicats al llarg del mes passat de novembre a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “Las ense\u00f1anzas de los consejos de Esculapio”, l’acad\u00e8mic introdueix el jurament hipocr\u00e0tic i el compara amb compromisos professionals \u00e8tics que ha tingut la medicina en altres civilitzacions, a m\u00e9s d’abordar els menys coneguts consells d’Esculapi al seu fill animant-lo a exercir aquesta professi\u00f3. “Estem habituats al jurament hipocr\u00e0tic com a refer\u00e8ncia de l’\u00e8tica m\u00e8dica. Tamb\u00e9 van existir en cultures anteriors com l’eg\u00edpcia amb Imhotep que va ser de\u00efficat 500 anys abans de Crist<\/strong>; la sum\u00e8ria amb el Codi d’Hamurabi<\/strong>; la medicina \u00edndia amb el Rig Veda<\/strong> i l’Ayur Veda<\/strong>, o a la medicina xinesa amb l’emperador Shen Nung<\/strong>. Per\u00f2 els consells d’Esculapi al seu fill s’han dif\u00f3s poc”, explica.<\/p>\n

Callabed recupera a “Tras los pasos de Perugino”, la figura d’un dels primers pintors que va fer sevir a It\u00e0lia la pintura a l’oli. “Pietro Vanucci<\/strong>, anomenat Il Perugino (1448-1523), sobrenom que prov\u00e9 de la seva ciutat natal, Perusa, va ser un pintor quatrecentista itali\u00e0 en transici\u00f3 cap a l’Alt Renaixement. Les seves dues influ\u00e8ncies fonamentals van ser Piero della Francesca<\/strong> i Andrea Verrocchio<\/strong>. El Perugino va ser un dels primers que va utilitzar a It\u00e0lia la pintura a l’oli. Va tenir com a alumne Rafael. S’ha dit que havia estat despr\u00e9s de Giotto<\/strong> el que havia creat un llenguatge nacional. Se li ha anomenat el millor mestre nacional”, introdueix al pintor.<\/p>\n

A “Medicina y farmacia en el Imperio Bizantino”, el president del Club de Pediatria Social recorda com al segle IV, despr\u00e9s de la divisi\u00f3 de l’Imperi Rom\u00e0, es va iniciar el desenvolupament de les c\u00e0rites com a novetat doctrinal amb gran sentit religi\u00f3s i social. “Una caracter\u00edstica de l’\u00e8poca bizantina \u00e9s que es distribueixen gratu\u00eftament aliments als pobres i es funden molts hospitals. L’alta Edat Mitjana va marcar el naixement de la figura de l’atenci\u00f3 doctrinal del pobre, absent a les ciutats de l’Antiguitat. L’assist\u00e8ncia als membres m\u00e9s febles de la comunitat va incloure els pobres i els malalts, que seran atesos en una instituci\u00f3 de caracter\u00edstiques singulars: l’hospital”, explica.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Per la seva banda, a “Medicina y farmacia en la \u00e9poca visig\u00f3tica”, l’expert aproxima el lector a una cultura on el metge i el farmac\u00e8utic eren una mateixa persona que exercia l’art de curar tant pels seus coneixements com per les subst\u00e0ncies que utilitzava per fer-ho. De recopilar aquests sabers i deixar-los com a llegat es va encarregar sant Isidor de Sevilla<\/strong>. “La seva cultura era agr\u00edcola i ramadera. Practicaven l’arrianisme que va conviure amb el catolicisme i el judaisme. Van construir moltes esgl\u00e9sies. Van aportar paraules com sab\u00f3, sala, gu\u00e0rdia, guerra, alberg, bestiar, tapa o roba. La cultura visigoda es pot considerar com una barreja de la valuosa aportaci\u00f3 dels jueus amb les restes bizantines del sud-est i els tocs de germanisme imposat per la monarquia goda, tota ella regida i dominada pel superior coneixement grecollat\u00ed”, resumeix Callabed.<\/p>\n

A “Montesquieu frente a la separaci\u00f3n de poderes”, l’acad\u00e8mic presenta la figura de Charles Louis de Secondat<\/strong>, senyor de la Br\u00e8de i bar\u00f3 de Montesquieu, un fil\u00f2sof i jurista franc\u00e8s l’obra del qual es desenvolupa en el context de la Il\u00b7lustraci\u00f3. “Va ser un esperit inquiet i lliurepensador que va ampliar els seus coneixements amb estudis d’anatomia, bot\u00e0nica i f\u00edsica. Es va acostar a l’humanisme mitjan\u00e7ant la literatura i la filosofia. Va ser conseller al Parlament de Bordeus<\/strong> (1716-1726). El seu llibre ‘L’esperit de les lleis’<\/strong> estableix uns principals fonaments entre les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials. Va inspirar la Constituci\u00f3 Francesa<\/strong> del 1791 i \u00e9s l’origen de la separaci\u00f3 dels poders legislatiu, executiu i judicial”, assenyala.<\/p>\n

Mentre que a “El legado de la Escuela de Medicina de Salerno”, l’estudi\u00f3s recupera la hist\u00f2ria de la Salernitana, el primer centre m\u00e8dic d’ensenyament de l’Edat Mitjana que, a m\u00e9s, acceptava les dones com a alumnes. “L’Escola M\u00e8dica Salernitana<\/strong> va ser la primera escola m\u00e8dica medieval i estava situada a la ciutat italiana de Salern, sent la major font de coneixement m\u00e8dic d’Europa en el seu temps. S’havien acumulat textos de tractaments m\u00e8dics \u00e0rabs en traduccions gregues a la biblioteca de Montecassino, on van ser tradu\u00efdes al llat\u00ed; la tradici\u00f3 d’Hip\u00f2crates, Gal\u00e8<\/strong> i Diosc\u00f2rides<\/strong>, que havien rebut, va ser enriquida per la pr\u00e0ctica m\u00e8dica \u00e0rab i jueva, coneguda a trav\u00e9s de contactes a Sic\u00edlia i al nord d’\u00c0frica. Com a resultat, els practicants de la medicina de Salern, tant homes com dones, no tenien rival a la Mediterr\u00e0nia occidental pels seus coneixements”, escriu l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

Finalment, Callabed aborda a “Alberto Magno, el santo de la ciencia” una altra figura clau en l’evoluci\u00f3 del coneixement: sant Albert Magne<\/strong>, mestre de l’escol\u00e0stic sant Tom\u00e0s d’Aquino<\/strong> i patr\u00f3 de les ci\u00e8ncies naturals, qu\u00edmiques i exactes. “Se’l reconeix com a qu\u00edmic, fil\u00f2sof, escriptor, entom\u00f2leg, bot\u00e0nic, ge\u00f2graf, te\u00f2leg. Pol\u00edmata de la cultura medieval. T\u00e9 influ\u00e8ncies d’Avicena<\/strong>, Arist\u00f2til<\/strong>, Maim\u00f2nides<\/strong> i Plot\u00ed<\/strong>. \u00c9s el creador de l’escolasticisme cristi\u00e0, doncs, seguint les rutes tra\u00e7ades per l’irani\u00e0 Al Gazzali<\/strong>, autor d’‘El ressorgiment de les ci\u00e8ncies religioses’<\/strong>, i Maim\u00f2nides, va instruir el seu deixeble, Tom\u00e0s d’Aquino, en la confrontaci\u00f3 de les teories aristot\u00e8liques amb la religi\u00f3 cristiana. L’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica el distingeix com un dels 37 doctors de l’Esgl\u00e9sia. Va ser canonitzat el 1931 per Pius XI<\/strong>“, conclou.<\/p>\n