{"id":141896,"date":"2023-12-10T16:06:02","date_gmt":"2023-12-10T16:06:02","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=141896"},"modified":"2023-12-10T16:06:02","modified_gmt":"2023-12-10T16:06:02","slug":"lamnistia-la-constitucio-i-el-paper-del-tribunal-constitucional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lamnistia-la-constitucio-i-el-paper-del-tribunal-constitucional\/","title":{"rendered":"L’amnistia, la Constituci\u00f3 i el paper del Tribunal Constitucional"},"content":{"rendered":"
\"Daniel

Dr. Daniel Berzosa<\/p><\/div>\n

Daniel Berzosa<\/strong><\/em><\/a>, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat<\/strong>, de l’Institut d’Estudis Borsaris<\/strong> i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School<\/strong>, membre de l’Acad\u00e8mia Global<\/strong> i del Consell Cient\u00edfic<\/strong> del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), reflexiona sobre el paper del Tribunal Constitucional<\/strong> i la independ\u00e8ncia judicial en l’article “El TC, \u00bfdefensor de la Constituci\u00f3n o actor pol\u00edtico?”<\/strong>, que va publicar el 26 d’octubre passat al diari “Expansi\u00f3n”<\/strong>. L’acad\u00e8mic tamb\u00e9 va participar el passat 23 d’octubre a la sessi\u00f3 “La amnist\u00eda, a debate”<\/strong>, organitzada pel diari digital El Debate<\/strong>, que tamb\u00e9 va comptar amb la participaci\u00f3 del catedr\u00e0tic em\u00e8rit Enrique Gimbernat<\/strong>\u00a0i l’exsecret\u00e0ria de la Mesa del Congr\u00e9s Carmen Navarro<\/strong>.<\/p>\n

A l’article, l’acad\u00e8mic situa el paper dels tribunals constitucionals dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea com a garant de la democr\u00e0cia i l’Estat de Dret, sobre el qual nom\u00e9s hi ha una \u00faltima i extraordin\u00e0ria inst\u00e0ncia al Tribunal Europeu de Drets Humans<\/strong>. La seva independ\u00e8ncia i rigor, per tant, han de ser escrupolosos, cosa que al seu entendre no es d\u00f3na a Espanya. “\u00c9s clar que, despr\u00e9s de la renovaci\u00f3 del ter\u00e7 de magistrats que corresponen al Govern<\/strong> i al Consell General del Poder Judicial<\/strong>, el Tribunal Constitucional ha abandonat sense ni tan sols dissimulaci\u00f3 la seva missi\u00f3 d’inst\u00e0ncia imparcial nom\u00e9s sotmesa a la Constituci\u00f3<\/strong> ia la seva pr\u00f2pia jurisprud\u00e8ncia pel rol de ser un actor pol\u00edtic m\u00e9s, en certa manera, i amb ra\u00f3, s’ha dit que l’activitat legislativa no acaba amb l’aprovaci\u00f3 d’una llei pel Parlament<\/strong> o d’una disposici\u00f3 normativa amb for\u00e7a de llei pel Govern. En cas que es recorri al Constitucional, no ser\u00e0 fins que aquest decideixi quan l’activitat legislativa s’hagi completat. Aix\u00f2 \u00e9s, sens dubte, el que ha portat tamb\u00e9 a considerar amb encert que els tribunals constitucionals es mouen en un conflicte entre el dret i la pol\u00edtica” , argumenta l’expert.<\/p>\n

\"\"Per al jurista, sense alternativa a la jurisdicci\u00f3 constitucional per salvaguardar l’Estat de Dret, que \u00e9s tot Estat constitucional per la seva pr\u00f2pia definici\u00f3, si el Tribunal Constitucional falla a la defensa de la Constituci\u00f3, que \u00e9s la seva principal tasca constitucional, el resultat ser\u00e0 el deteriorament de l’Estat de Dret i fins i tot la destrucci\u00f3. Tot i aix\u00f2, per a Berzosa, les seves \u00faltimes sent\u00e8ncies indiquen que aquest estament s’est\u00e0 decantant per una interpretaci\u00f3 m\u00e9s pol\u00edtica que jur\u00eddica. “Com ha passat amb la Sent\u00e8ncia 67\/2023<\/strong>, de 6 de juny, respecte de l’impost sobre la renda de les personas f\u00edsiques i, en particular, com sembla que tornar\u00e0 a succeir ara amb la sent\u00e8ncia sobre l’impost a les grans fortunes, el paper i el sentit del Tribunal Constitucional poden acabar devorats per la seva vol\u00e8ncia cap a la ideologia d’un determinat signe i, amb ell, aniquilades la racionalitat del sistema tributari just volgut per la Constituci\u00f3 per a tots els ciutadans, l’autonomia pol\u00edtica de les comunitats aut\u00f2nomes, la seguretat jur\u00eddica de les persones i els emprenedors generadors de riquesa i, finalment, la democr\u00e0cia a Espanya”, conclou.<\/p>\n

D’altra banda, a la seva participaci\u00f3 en la sessi\u00f3 “La amnist\u00eda, a debate”, Berzosa considera que la proposta de llei d’Amnistia for\u00e7a l’Estat de Dret per una q\u00fcesti\u00f3 merament partidista i d’inter\u00e8s pol\u00edtic, posant en dubte que Espanya sigui una democr\u00e0cia . “Davant de la igualtat que garanteix la Constituci\u00f3, aquesta llei d’Amnistia suposaria imposar la desigualtat, \u00e9s un retorn al passat, al caciquisme, un sense sentit. Es diu que all\u00f2 que no est\u00e0 prohibit est\u00e0 perm\u00e8s, per\u00f2 aix\u00f2, des del punt de vista jur\u00eddic, \u00e9s un disbarat. Aquesta llei \u00e9s una impugnaci\u00f3 total de la Constituci\u00f3 i suposa dir que a Espanya hi ha delictes pol\u00edtics”, va considerar l’expert.<\/p>\n

Berzosa \u00e9s membre de la Societat de Diplom\u00e0cia i Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques dels Estats Units<\/strong>, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulaci\u00f3 de les Entitats del Sector P\u00fablic<\/strong> de la Universitat de Santiago de Compostela<\/strong>, membre dels comit\u00e8s organitzadors dels congressos del World Law Congress<\/strong> de Cartagena d’\u00cdndies 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles cient\u00edfics publicats a revistes de prestigi. \u00c9s aix\u00ed mateix un reconegut divulgador de temes legals i ci\u00e8ncies pol\u00edtiques als principals mitjans de comunicaci\u00f3 espanyols.<\/p>\n

Llegiu l’article<\/strong><\/a><\/h2>\n