{"id":141130,"date":"2023-11-24T11:42:14","date_gmt":"2023-11-24T11:42:14","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=141130"},"modified":"2023-11-24T11:42:14","modified_gmt":"2023-11-24T11:42:14","slug":"els-pensadors-que-han-marcat-el-nostre-esdevenir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/els-pensadors-que-han-marcat-el-nostre-esdevenir\/","title":{"rendered":"Els pensadors que han marcat el nostre esdevenir"},"content":{"rendered":"

\"Joaqu\u00edn<\/p>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), convida a la comunitat acad\u00e8mica a realitzar un recorregut erudit per la hist\u00f2ria del pensament i la medicina als articles “John Stuart Mill, el feminista utilitarista”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“La pedagog\u00eda \u00fatil de Rousseau y Pestalozzi”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Los fil\u00f3sofos m\u00e9dicos en el mundo \u00e1rabe”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “El papel del padre en el \u00e9xito de Ram\u00f3n y Cajal” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“Un mundo feliz, \u00bfsigue siendo una utop\u00eda?”<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats mesos de setembre i octubre a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “John Stuart Mill, el feminista utilitarista”, l’acad\u00e8mic recupera la figura del fil\u00f2sof, pol\u00edtic i economista brit\u00e0nic del segle XIX John Stuart Mill<\/strong>, que influ\u00eft per les tesis de la seva dona, Harriet Taylor<\/strong>, va establir les bases d’una societat igualit\u00e0ria no limitant-se a condemnar la injust\u00edcia patida per les dones, sin\u00f3 a establir un nou model. “Va donar a la impremta el 1869 una apassionada defensa de la dignitat de les dones. En aquella \u00e8poca parlar dels seus drets era una provocaci\u00f3. El dret a la instrucci\u00f3, a participar amb el vot a la vida pol\u00edtica, el dret a exercir una professi\u00f3 eren amenaces per al dret dels homes. Mill es pregunta com ha estat possible establir que pel fet del naixement les dones no poden arribar a ser capa\u00e7os d’exercir els c\u00e0rrecs legalment accessibles als homes. Fins la seva irrupci\u00f3 nom\u00e9s hi havia antecedente en Plat\u00f3<\/strong>\u00a0i Epicur<\/strong> en el tema dels drets de la dona”, explica.<\/p>\n

Per la seva banda, a “La pedagog\u00eda \u00fatil de Rousseau y Pestalozzi”, el president del Club de Pediatria Social aborda les tesis relacionades amb l’educaci\u00f3 de Jean-Jacques Rousseau<\/strong> i Johann Heinrich Pestalozzi<\/strong>, que van viure entre els segles XVIII i XIX, assegurant que els seus ensenyaments poden ajudar actualment a reflexionar i buscar solucions al frac\u00e0s escolar que es d\u00f3na en els nostres dies. “Davant d’una avaluaci\u00f3 negativa indica que calen camins nous per a solucions noves. Recon\u00e8ixer els errors, com a m\u00e8tode de treball, \u00e9s un bon \u00e8xit i la humilitat \u00e9s virtut evang\u00e8lica. Per descomptat que en temes educatius hi ha tres factors: escola, fam\u00edlia i alumne. Tres rodes que han de girar sincr\u00f2nicament. Aquesta metodologia \u00e9s universalment admesa en molts \u00e0mbits de treball”, considera l’expert.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/span>Callabed incideix en la import\u00e0ncia de l’her\u00e8ncia \u00e0rab a la cultura occidental a “Los fil\u00f3sofos m\u00e9dicos en el mundo \u00e1rabe”, on recorda com aquestes destacades figures de l’alta Edat Mitjana van transmetre i superar les matem\u00e0tiques d’Euclides<\/strong>, l’astronomia de Ptolemeu<\/strong>, la medicina de Gal\u00e8<\/strong> i fins i tot la filosofia d’Arist\u00f2til<\/strong>, deixant una fecunda empremta a l’edat mitjana que s’heretaria al Renaixement. “Es pot afirmar que l’aut\u00e8ntic per\u00edode de la cultura \u00e0rab s’inicia quan Harum Ar-Raschid<\/strong> (segle VIII), qui ordena i estimula la traducci\u00f3 dels textos dels fil\u00f2sofs i cient\u00edfics grecs. A nivell sanitari, en medicina i farm\u00e0cia, els \u00e0rabs van crear un cos disciplinat de preparadors de medicaments i inicien la publicaci\u00f3 de llibres que es poden considerar b\u00e0sics i antecessors dels que despr\u00e9s es diran farmacopees”, explica.<\/p>\n

D’altra banda, a “El papel del padre en el \u00e9xito de Ram\u00f3n y Cajal” l’expert repr\u00e8n un dels temes que m\u00e9s l’han ocupat en les seves investigacions: la figura i l’obra del Nobel espanyol de medicina. “El perfil de Justo Ram\u00f3n<\/strong> \u00e9s el de la tenacitat aragonesa, molt diferent de la tossuderia. D’analfabet a doctor i professor d’anatomia. Un home resilient. A for\u00e7a de tenacitat va aconseguir viure i educar-se”, assenyala sobre el pare de Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>, de qui assegura que va jugar un enorme paper a la vida del seu fill.<\/p>\n

Finalment, a “Un mundo feliz, \u00bfsigue siendo una utop\u00eda?”, l’acad\u00e8mic es dedica a la figura del fil\u00f2sof brit\u00e0nic Aldous Huxley<\/strong>, a qui se’l considera un dels m\u00e9s claus representants del pensament modern. “La novel\u00b7la ‘Un mundo feliz’<\/strong> (1932) anticipa el desenvolupament en tecnologia reproductiva, cultius humans i hipnop\u00e8dia, maneig de les emocions per mitj\u00e0 de drogues (soma) que, combinades, canvien radicalment la societat. Descriu un m\u00f3n futurista, ut\u00f2pic, altament regulat i tecnol\u00f2gic, arrenca amb la visita per part d’un grup d’estudiants al Centre d’Incubaci\u00f3 i Condicionament<\/strong> de Londres, on el director de la f\u00e0brica explica als joves com es divideix la poblaci\u00f3, ja des de la seva incubaci\u00f3. Segons la seva condici\u00f3 gen\u00e8tica, pr\u00e8viament alterada, la societat es divideix des dels Alpha fins als Epsilon, de m\u00e9s a menys intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d, explica.<\/p>\n