{"id":140910,"date":"2023-11-16T13:03:09","date_gmt":"2023-11-16T13:03:09","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=140910"},"modified":"2023-11-16T18:02:00","modified_gmt":"2023-11-16T18:02:00","slug":"la-conformacio-del-feminisme-a-lespanya-de-la-segona-meitat-del-segle-xx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-conformacio-del-feminisme-a-lespanya-de-la-segona-meitat-del-segle-xx\/","title":{"rendered":"La conformaci\u00f3 del feminisme a l’Espanya de la segona meitat del segle XX"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Dr. Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va reprendre el tema del paper de la dona a la novel\u00b7la de Miguel Delibes<\/strong> i, per extensi\u00f3 a la literatura espanyola al llarg de la segona meitat del segle XX, a les confer\u00e8ncies “El proceso hist\u00f3rico-social del feminismo: la mujer en la novela de Miguel Delibes”<\/strong> i “La mujer en la novela de Miguel Delibes”<\/strong>, que va pronunciar, respectivament, els passats 19 i 20 d’octubre a l’Ateneu Literari, Art\u00edstic i Cient\u00edfic de Cadis<\/strong> i a l’Acad\u00e8mia de Belles Arts Santa Cec\u00edlia<\/strong> d’El Puerto de Santa Mar\u00eda. L’acad\u00e8mic s’ha convertit en un dels grans especialistes en l’obra d’aquest autor des d’una an\u00e0lisi pluridisciplin\u00e0ria des que el 2019 present\u00e9s a la Universitat d’Alcal\u00e1<\/strong> la seva sisena tesi doctoral amb el t\u00edtol “La formulaci\u00f3n ling\u00fc\u00edstica de los personajes femeninos en Delibes: De la realidad sociohist\u00f3rica al realismo literario”<\/strong>.<\/p>\n

Tant a la que va ser la confer\u00e8ncia inaugural d’Obertura del Curs 2023-2024 de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts Santa Cec\u00edlia com a la que es va emmarcar a l’agenda d’activitats de la C\u00e0tedra Ateneu-Universitat de Cadis<\/strong>, Gonz\u00e1lez de Posada va fer des de la literatura un acostament al proc\u00e9s hist\u00f2ric i social del feminisme a l’Espanya recent, mostrant com al llarg de les seves cinc d\u00e8cades de producci\u00f3 liter\u00e0ria, Delibes utilitza nombrosos arquetips femenins a les seves novel\u00b7les, generalment en papers secundaris, que per a l’estudi\u00f3s permeten comprovar com ha anat evolucionant el paper de la dona a Espanya i la seva percepci\u00f3 a la segona meitat del segle XX.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

“El primer que es pot dir \u00e9s que Delibes \u00e9s un escriptor de personatges masculins. El paper que exerciran les dones \u00e9s secundari; utilitzats, d’una manera o altra, per destacar o caracteritzar personatges masculins. Hi ha dues novel\u00b7les, per\u00f2, en qu\u00e8 la dona ocupa paper de coprotagonista: Carmen, la Menchu, de ‘Cinco horas con Mario’<\/strong>, encara que sigui la via que utilitza Delibes per dibuixar Mario, dona que perfila amb trets cridanerament negatius, i Ana, reflex de la seva dona, a la novel\u00b7la ‘Mujer de rojo sobre fondo gris’<\/strong>, on la presenta com a model de perfecci\u00f3 de virtuts f\u00edsiques, intel\u00b7lectuals i espirituals, per\u00f2 hi ha un arquetip inicial de la dona camperola, la Desi, que emigra a la ciutat a servir i el somni del qual \u00e9s casar-se amb algun noi del seu poble, per\u00f2 a mesura que passa el temps tamb\u00e9 es troba l’arquetip de noia ‘progre’ universit\u00e0ria, Lali, a ‘El disputado voto del se\u00f1or Cayo’<\/strong>, que mostra l’inici del proc\u00e9s del moviment feminista a Espanya. Amb elles, l’arquetip de dona ciutadana casada que conclour\u00e0 amb l’Anita de l’any 1995, a ‘Diario de un jubilado’<\/strong>, que al Xile dels anys 50, a ‘Diario de un emigrante’<\/strong>, s’havia posat a treballar, amb certa independ\u00e8ncia i a col\u00b7laborar en el manteniment de la fam\u00edlia”, va explicar l’acad\u00e8mic d’honor de la RAED.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posse\u00efdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Medicina d’Espanya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong>\u00a0i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. \u00c9s tamb\u00e9 acad\u00e8mic i presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Enginyeries de Lanzarote<\/strong>.<\/p>\n