{"id":140280,"date":"2023-11-10T11:01:05","date_gmt":"2023-11-10T11:01:05","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=140280"},"modified":"2023-11-10T11:01:05","modified_gmt":"2023-11-10T11:01:05","slug":"reescriure-la-historia-damerica-des-del-populisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/reescriure-la-historia-damerica-des-del-populisme\/","title":{"rendered":"Reescriure la hist\u00f2ria d’Am\u00e8rica des del populisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

L’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), reflexiona sobre el passat i el present de M\u00e8xic als articles “M\u00e9xico entre guerra y guerra”<\/strong>, “Hern\u00e1n Cort\u00e9s: imagen de un gigante de la historia”<\/strong> i “Hispanidad e indigenismo versus falso indigenismo”<\/strong>, publicats al portal El Siglo de Torre\u00f3n<\/strong> entre els passats 12 i 28 d’octubre. Per a Sada, l’actual Govern mexic\u00e0, com d’altres de la regi\u00f3, reescriuen la hist\u00f2ria i interpreten el m\u00f3n d’acord amb uns interessos propis que tenen poc a veure amb el rigor o la diplom\u00e0cia.<\/p>\n

A “M\u00e9xico entre guerra y guerra”, l’autor refereix la reacci\u00f3 de l’Executiu d’Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador<\/strong> i del mateix president al conflicte que es viu a Gaza, que contrasta amb la normalitzaci\u00f3 de les agressions i matances vinculades al narcotr\u00e0fic a M\u00e8xic i amb cosa que considera la freda reacci\u00f3 al segrest de dos ciutadans mexic\u00e0 per part de Ham\u00e0s<\/strong>. “A difer\u00e8ncia de les seves habituals evasives o bromes amb qu\u00e8 sol riure’s de les massacres al nostre pa\u00eds per part del crim organitzat en contra de la poblaci\u00f3 civil, la postura pacifista que pret\u00e9n vendre el president de M\u00e8xic hauria d’almenys en aquest cas quedar marcada i definida amb claredat i fermesa no nom\u00e9s davant dels nostres nacionals, sin\u00f3 tamb\u00e9 davant de la comunitat internacional, pel fet que la vida de dos mexicans segrestats per aquesta organitzaci\u00f3 terrorista ho exigeix en aquest punt: si no per humanitat i per just\u00edcia, almenys per vergonya i com a m\u00ednim de dignitat que es pogu\u00e9s rescatar davant els ulls del m\u00f3n en aquest cas”, argumenta l’expert.<\/p>\n

\"\"D’altra banda, a “Hern\u00e1n Cort\u00e9s: imagen de un gigante de la historia”, Sada considera que si la preservaci\u00f3 de la cultura de territoris conquerits \u00e9s una cosa que sempre s’ha valorat, entre d’altres, a Alexandre Magne<\/strong> o Juli C\u00e9sar<\/strong>, mai no s’ha fet a M\u00e8xic ni, per extensi\u00f3, a Llatinoam\u00e8rica, a Hern\u00e1n Cort\u00e9s<\/strong>, que al seu entendre no nom\u00e9s va preservar la cultura, sin\u00f3 la societat. “Injuriat per la historiografia oficial a M\u00e8xic i altres parts del m\u00f3n a causa dels mites propagandistes de la llegenda negra, Hern\u00e1n Cort\u00e9s \u00e9s, no obstant, una de les figures m\u00e9s admirables a les quals qualsevol possible controv\u00e8rsia al seu voltant, acabar\u00e0 empal\u00b7lidint o esvaint-se una vegada que se l’aborda a la llum de la ci\u00e8ncia hist\u00f2rica”, afirma.<\/p>\n

Finalment, a “Hispanidad e indigenismo versus falso indigenismo”, l’historiador analitza el concepte de l’indigenisme, intr\u00ednsec a la barreja d’\u00e8tnies i cultures que es va donar despr\u00e9s de l’entrada en contacte d’europeus i americans. “D’aquest intercanvi i valoraci\u00f3 en trobarem testimoni en l’enorme riquesa del que seria el Segle d’Or -en realitat m\u00e9s de dos segles- de les lletres i el pensament espanyols, igual que en la bellesa recarregada i salom\u00f2nica del barroc, palpable a la llum dels sentits a palaus, temples, places, universitats i institucions on la rusticitat del planter i la roca brinden un delit que \u00e9s capa\u00e7 de tocar l’\u00e0nima de qui el contempla a partir del tacte i la vista. Tot i aix\u00f2, ha passat de llarg o ha estat deliberadament silenciat i ocult de manera recent per part de r\u00e8gims i sistemes pol\u00edtics populistes que, despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn, des del m\u00e9s ranci del marxisme, van substituir el maniqueisme de l’odi de classes per l’odi entre sexes, l’odi entre cultures i, sobretot, l’odi cap a la ci\u00e8ncia i el passat”, conclou.<\/p>\n