![\"Gonzalo](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Gonzalo-Stampa-230x317px-1.jpg\")
<\/p>\n[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”0px|||||” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.23″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” max_width=”1400px” custom_padding=”||||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.23″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″]<\/p>\n
<\/p>\n
Gonzalo Stampa<\/strong><\/em><\/a>, doctor en Dret, va ingressar com a acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una solemne sessi\u00f3 que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball<\/strong>, seu de la Reial Corporaci\u00f3, el passat 19 octubre. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Momentos estelares del arbitraje”<\/strong><\/a>, en qu\u00e8 va recordar i valorar els episodis que han marcat al llarg del segle XX i el que portem de segle XXI la pr\u00e0ctica de l’arbitratge com a resoluci\u00f3 de conflictes al Dret Civil. Li va respondre, en nom de la Reial Acad\u00e8mia, l’acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED Jos\u00e9 Manuel Calavia<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n “La conceptualitzaci\u00f3 de l’arbitratge exigeix la delimitaci\u00f3 precisa del context on es desenvolupa: qualsevol relaci\u00f3 jur\u00eddica l’execuci\u00f3 de la qual hagi suscitat el plantejament de difer\u00e8ncies entre les parts contractants. En persistir en el seu esfor\u00e7 d’encastellar-se en la f\u00e8rria defensa dels seus arguments antag\u00f2nics, aquest narcisisme de les petites difer\u00e8ncies a qu\u00e8 Freud es refereix, aquestes parts no sempre poden resoldre els seus desacords per si mateixes, motiu pel qual i amb exclusi\u00f3 de qualsevol fur judicial que els pogu\u00e9s correspondre poden acordar sotmetre la seva soluci\u00f3 pautada a la decisi\u00f3 escrita, exclusiva, final i vinculant d’un tercer privat, lliurement elegit per elles: l’\u00e0rbitre”, va iniciar l’expert la seva intervenci\u00f3.<\/p>\n A l’hora de citar aquests moments paradigm\u00e0tics de l’arbitratge tal com el coneixem avui, Stampa va iniciar el rep\u00e0s per l’aprovaci\u00f3 per part de la Societat de Nacions<\/strong>, organisme precursor de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides<\/strong>, del seu Protocol d’Arbitratge<\/strong> el 1923, conegut com a Protocol de Ginebra del 1923<\/strong>.\u00a0 Ratificat per 23 estats, les seves disposicions estarien vigents fins a la seva derogaci\u00f3 pel conveni sobre reconeixement i execuci\u00f3 de sent\u00e8ncies arbitrals estrangeres, redactat a Nova York el 10 de juny de 1958. Aquest acord determina per primera vegada la necessitat d’articular una legislaci\u00f3 arbitral unificada davant de l’auge del comer\u00e7 internacional.<\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, Stampa va referir L’harmonitzaci\u00f3 del dret arbitral del 1941, la delimitaci\u00f3 de la jurisdicci\u00f3 de l’\u00e0rbitre acordada el 1955, el reconeixement del laude estranger que es va assolir el 1958, l’arbitratge sobre protecci\u00f3 d’inversions estrangeres del 1959, el procediment arbitral aprovat el 28 d’abril de 1976, les normes jur\u00eddiques substantives del 1979, l’acord per a la igualtat de les parts en la designaci\u00f3 de l’\u00e0rbitre del 1992 i, ja al segle XXI, els acords sobre la prova d’exhibici\u00f3 documental del 2007 i l’organitzaci\u00f3 de les audi\u00e8ncies en format virtual for\u00e7ades per la pand\u00e8mia de la Covid el 2020.<\/p>\n “L’efic\u00e0cia del funcionament de l’arbitratge dep\u00e8n, en gran mesura, de les pol\u00edtiques legislatives que decideixin aplicar aquells estats interessats a oferir un entorn jur\u00eddicament segur i previsible per al seu exercici. Els seus objectius s’hauran de concentrar, almenys, en el suport real a l’execuci\u00f3 d’acords arbitrals subscrits v\u00e0lidament, en la posada a disposici\u00f3 dels elements m\u00ednims requerits per tramitar un procediment arbitral amb plenes garanties, en la delimitaci\u00f3 adequada de les funcions judicials de suport i control i en el respecte als mecanismes legals existents per facilitar el reconeixement i l’execuci\u00f3 de laudes internacionals. L’exposici\u00f3 que hem desenvolupat ens ha perm\u00e8s confirmar que nom\u00e9s aquells ordenaments jur\u00eddics que siguin capa\u00e7os de respectar l’aplicaci\u00f3 real d’aquestes bases demostraran haver compr\u00e8s la complexitat t\u00e8cnica de l’arbitratge i assoliran, per tant, la reputaci\u00f3 requerida per a integrar el selecte i molt restringit grup d’aquelles seus arbitrals internacionals de refer\u00e8ncia, que parts i \u00e0rbitres consideraran fiables per tramitar el seu procediment amb la calma necess\u00e0ria”, va concloure el ponent.<\/p>\n El nou acad\u00e8mic atresora una experi\u00e8ncia professional de tres d\u00e8cades en aquest \u00e0mbit i \u00e9s soci fundador de Stampa Abogados<\/strong>, despatx especialitzat en arbitratge. Al llarg d’aquests anys, Stampa ha intervingut com a advocat i com a \u00e0rbitre en arbitratges, a diferents pa\u00efsos i jurisdiccions i sota les principals regles d’arbitratge. La seva experi\u00e8ncia professional inclou transaccions relacionades amb l’execuci\u00f3 de projectes complexos d’enginyeria per a la construcci\u00f3 de plantes qu\u00edmiques, petroqu\u00edmiques i industrials, comer\u00e7 internacional i venda de b\u00e9ns i protecci\u00f3 d’inversions estrangeres.<\/p>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h2>\n