![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Lukas-K-Sosoe-230x317px.jpeg\")
Dr. Lukas K. Sosoe<\/p><\/div><\/p>\n
Lukas K. Sosoe<\/strong><\/a>, doctor en Filosofia, va ingressar com a acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessi\u00f3 que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporaci\u00f3, el 16 d’octubre passat. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Souverainetes negatives: Identites culturelles et etat de droit El cas de l’Afrique sub-saharienne. Un programme”<\/strong><\/a>. Li va respondre, en nom de la Reial Acad\u00e8mia, l’acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED i secretari general de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors Santiago Castell\u00e0<\/strong><\/a>.<\/p>\n Professor d’\u00c8tica, Filosofia del Dret i Filosofia Pol\u00edtica a la Facultat de Lletres, Humanitats, Arts i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3 de la Universitat de Luxemburg, el nou acad\u00e8mic va presentar el debat obert despr\u00e9s de la descolonitzaci\u00f3 de l’\u00c0frica subsahariana de la creaci\u00f3 de diferents estats afric\u00e0 atenent les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques, pol\u00edtiques i sociol\u00f2giques de la regi\u00f3 i el frac\u00e0s que s’ha evidenciat en molts casos en la seva estructura, cohesi\u00f3 i funcionament democr\u00e0tic. Per explicar les condicions sociopol\u00edtiques dels estats africans i el seu frac\u00e0s, els investigadors han proposat nombroses hip\u00f2tesis, que van des de teories d’evoluci\u00f3 social segons la qual el cam\u00ed cap a la democr\u00e0cia necessita temps i diferents etapes a esgrimir raons psicol\u00f2giques que definirien una mentalitat africana en particular amb caracter\u00edstiques estructurals que explicarien el subdesenvolupament pol\u00edtic, la viol\u00e8ncia i la inestabilitat social i econ\u00f2mica. En qualsevol cas, en tots els casos s’apel\u00b7la a una identitat cultural africana”, va exposar Sosoe determinant els que segons ell han de ser els fonaments d’aquests pa\u00efsos.<\/p>\n Per a l’expert, la transposici\u00f3 del model d’estat europeu que es va fer a l’ordenaci\u00f3 pol\u00edtica d’\u00c0frica despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial mitjan\u00e7ant els processos de descolonitzaci\u00f3 i autodeterminaci\u00f3 emparats per les Nacions Unides estan en bona part darrere d’aquest frac\u00e0s. “En el cas dels pa\u00efsos de l’\u00c0frica subsahariana, la refer\u00e8ncia a la identitat cultural per part dels que eren al poder i les elits africanes van tenir l’efecte d’evadir la q\u00fcesti\u00f3 de la legitimitat de l’Estat. Es va oferir una resposta de facto, fonamentada en una identitat cultural hipot\u00e8tica i imagin\u00e0ria, per\u00f2 sociol\u00f2gicament \u00e9s inexistent. Bloquejant tot esfor\u00e7 per construir un Estat de Dret, la primacia donada a identitat cultural va servir de justificaci\u00f3 per a les pitjors atrocitats, inseguretat i violacions dels drets humans”, va argumentar Sosoe.<\/p>\n El recipiendari va concloure el discurs apel\u00b7lant a la desmitificaci\u00f3 tant dels discursos de tall racista o realitzats des d’una suposada superioritat moral com els purament bonistes que, en refer\u00e8ncia a les cultures africanes i en nom de la lluita contra l’imperialisme cultural, consideren que l’Estat de Dret no pot ser un model per a \u00c0frica. Per a Sosoe, no es tracta que el model democr\u00e0tic sigui inviable a la regi\u00f3 per q\u00fcestions hist\u00f2riques o culturals, sin\u00f3 per la manera com es va articular al llarg del segle XX.<\/p>\n <\/p>\n