{"id":139380,"date":"2023-10-27T09:36:03","date_gmt":"2023-10-27T09:36:03","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=139380"},"modified":"2023-10-27T09:45:34","modified_gmt":"2023-10-27T09:45:34","slug":"amnistia-i-estat-de-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/amnistia-i-estat-de-dret\/","title":{"rendered":"Amnistia i Estat de Dret"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta del col\u00b7lectiu Citizens pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), incideix en la llei d’Amnistia que negocia el Govern<\/strong> provisional presidit per Pedro S\u00e1nchez<\/strong> en una entrevista concedida al diari “La Raz\u00f3n”<\/strong> que es va publicar a la seva edici\u00f3 del passat 9 d’octubre i en sengles actes p\u00fablics que va protagonitzar al Parlament Europeu<\/strong> l’11 d’octubre a invitaci\u00f3 del grup parlamentari Renew Europe<\/strong>, on va oferir la xerrada “Desmontando las mentiras de la amnist\u00eda”<\/strong>, i a la taula rodona “La UE y el Estado de Derecho. El nacionalismo: una amenaza para el orden democr\u00e1tico espa\u00f1ol y europeo”<\/strong>, organitzada per Citizens pro Europe el 3 d’octubre, i que tamb\u00e9 va comptar amb la participaci\u00f3 d’Aleix Vidal-Quadras<\/strong>, exvicepresident del Parlament Europeu, i Juan Jos\u00e9 Laborda<\/strong>, expresident del Senat<\/strong>.<\/p>\n

Per a l’experta, una mesura excepcional com una amnistia nom\u00e9s tenen cabuda en els canvis de r\u00e8gim o quan finalitza un conflicte armat que comporta una reconciliaci\u00f3, com va passar a Espanya per segellar la Transici\u00f3 el 1977, per\u00f2 en cap cas per tancar un pacte de Govern. Aix\u00ed mateix, Freixes censura les paraules del president del Govern les funcions en assegurar que el Tribunal Constitucional<\/strong> avalar\u00e0 aquesta llei que es troba en proc\u00e9s de negociaci\u00f3, ja que posa en q\u00fcesti\u00f3 el model democr\u00e0tic espanyol, la separaci\u00f3 de poders i la independ\u00e8ncia judicial.<\/p>\n

“L’amnistia \u00e9s una cosa que en el fons anul\u00b7la el legislador. Anul\u00b7la els jutges, en aquest cas perverteix i anul\u00b7la tot el que aconseguim amb la Constituci\u00f3<\/strong> i la transici\u00f3. S’aplicaria als que han pret\u00e8s subvertir l’ordre constitucional. La major part dels Estats europeus qualifiquen el que va passar com a delicte d’alta tra\u00efci\u00f3. Es tracta d’oblidar i convertir en leg\u00edtim el que va passar el 2017″, reflexiona a l’entrevista publicada per “La Raz\u00f3n”. “Segons les paraules de S\u00e1nchez a les Nacions Unides<\/strong>, quan va dir que a Catalunya hi va haver un conflicte pol\u00edtic, que no va haver d’arribar als tribunals mai, aix\u00f2 significa que el president considera que la comissi\u00f3 de delictes no va existir. Que quan el Tribunal Suprem<\/strong> va sentenciar amb fets provats i amb totes les garanties el que va passar l’1-0, ara no ho \u00e9s perqu\u00e8 aprovaran una amnistia que dir\u00e0 que nom\u00e9s va ser un conflicte pol\u00edtic i que mai no es va haver de jutjar. Tot plegat no \u00e9s m\u00e9s que un intent de\u00a0 deslegitimar el Suprem: aquestes afirmacions gratu\u00eftes del president fan molt de mal no nom\u00e9s als tribunals, sin\u00f3 a la ciutadania, a m\u00e9s, les penes access\u00f2ries dels l\u00edders independentistes tamb\u00e9 desapareixeran, per la qual cosa la inhabilitaci\u00f3 a qu\u00e8 van ser condemnats es retirar\u00e0. L’any que ve els tenim presidint la Generalitat<\/strong>“, afegeix.<\/p>\n

D’altra banda, en les dues intervencions p\u00fabliques assenyalades, Freixes va insistir que la postura contr\u00e0ria a la legitimitat d’una amnistia a l’actual democr\u00e0cia espanyola \u00e9s compartida per juristes de reconegut prestigi tant a Espanya com a Europa, fonamentalment pel seu dif\u00edcil encaix a la Constituci\u00f3. De la mateixa manera, argumenta l’experta, els delictes objectes d’amnistia tenen una justificaci\u00f3 dif\u00edcil en una Europa que arriba a considerar-los d’alta tra\u00efci\u00f3. “\u00bfConsiderarem lloables una actuaci\u00f3 en qu\u00e8 es va derogar la Constituci\u00f3 i l’Estatut d’Autonomia<\/strong> que els ciutadans vam votar democr\u00e0ticament? Aix\u00f2 \u00e9s el que van fer els protagonistes del proc\u00e9s independentista als quals ara es tracta d’amnistiar”, va considerar l’acad\u00e8mica.<\/p>\n

Llegiu l’entrevista<\/strong><\/a><\/h2>\n