{"id":139362,"date":"2023-10-25T15:09:45","date_gmt":"2023-10-25T15:09:45","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=139362"},"modified":"2023-10-27T09:37:33","modified_gmt":"2023-10-27T09:37:33","slug":"el-paper-de-les-llars-dinfants-a-leducacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-paper-de-les-llars-dinfants-a-leducacio\/","title":{"rendered":"El paper de les llars d’infants a l’educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), presenta a la comunitat acad\u00e8mica una s\u00e8rie de reflexions sobre el paper de les escoles bressol a l’educaci\u00f3 infantil i les conclusions d’un debat d’experts sobre educaci\u00f3, recollides als articles “<\/strong>Ventajas de la guarder\u00eda en el cuidado de los ni\u00f1os”<\/strong>, “\u00bfQu\u00e9 aprenden los ni\u00f1os en la guarder\u00eda?”<\/strong>, “La educaci\u00f3n de la sociabilidad en las guarder\u00edas”<\/strong> i “Los expertos piden centros espec\u00edficos para tratar el <\/span>bullying<\/span><\/strong>, el fracaso escolar y la violencia sexual”<\/strong>, publicats a<\/span><\/span><\/span> les seccions “Lectores expertos”<\/strong> i “El debate de los lectores”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “Ventajas de la guarder\u00eda en el cuidado de los ni\u00f1os”, l’acad\u00e8mic parteix de la base que la decisi\u00f3 que els nens de 0 a 3 anys acudeixin a l’escola infantil t\u00e9 detractors i defensors, per\u00f2 preval el criteri familiar. “Cada nen \u00e9s un subjecte-persona irrepetible que s’ha de tractar d’una manera individualitzada i personalitzada. L’\u00faltima decisi\u00f3 d’acudir a l’escola bressol col\u00b7lectiva o a la familiar correspon a la fam\u00edlia i la seva particular situaci\u00f3 a la llar fent \u00fas del seu dret d’autonomia i benefic\u00e8ncia. El paternalisme o pr\u00e0ctica d’imposar opinions a una altra persona ‘pel seu propi b\u00e9’ xoca amb l’autonomia de la fam\u00edlia o capacitat d’escollir per si mateixa que \u00e9s la que ha de prevaler”, assenyala l’expert, que enumera les caracter\u00edstiques, els models i hist\u00f2ria d’aquests centres, una informaci\u00f3 cabdal que cal con\u00e8ixer abans de prendre una decisi\u00f3 sense criteri.<\/p>\n

Per la seva banda, a “\u00bfQu\u00e9 aprenden los ni\u00f1os en la guarder\u00eda?”, el president del Club de Pediatria Social assenyala que l’escola bressol \u00e9s un pont entre la rigidesa de l’ordre escolar i la laxitud de l’horari al si familiar. “Els nens molt petits (menors de dos anys) no han d’estar gaire temps allunyats de la llar, per\u00f2 a partir dels dos anys ja poden tenir un horari ampli a l’escola bressol, incloent \u00e0pats. Les educadores de guarderies saben que existeix un per\u00edode particularment desfavorable a l’entrada dels nens a l’escola bressol (entre els 8 i 18 mesos). Hi ha crisi de desarrelament, rebuig, oposici\u00f3 i dificultats en el comportament alimentari. Es descriuen casos d’angoixa de separaci\u00f3 de la mare en aquesta franja d’edat”, explica.<\/p>\n

\"\"A l’\u00faltim article espec\u00edfic sobre aquesta mat\u00e8ria, “La educaci\u00f3n de la sociabilidad en las guarder\u00edas”, Callabed considera que la guarderia o escola infantil pot facilitar l’adquisici\u00f3 d’h\u00e0bits i aprenentatges amb personal qualificat i material pedag\u00f2gic adequat. “A l’escola bressol es pot observar, detectar problemes preco\u00e7os del desenvolupament i estimular el desenvolupament infantil, psicomotriu, llenguatge i sociabilitat. \u00c9s un escenari privilegiat d’observaci\u00f3 i actuaci\u00f3 diagn\u00f2stica i terap\u00e8utica. L’escola bressol \u00e9s una font important d’estimulaci\u00f3 per al nen. Ressalta el benefici d’acollida de nens amb malalties cr\u00f2niques i amb discapacitats aix\u00ed com dificultats psicol\u00f2giques i socials, amb ampliaci\u00f3 de diagn\u00f2stics previs als que van ingressar i per a una orientaci\u00f3 especialitzada de les seves patologies”, assenyala.<\/p>\n

D’altra banda, a “Los expertos piden centros espec\u00edficos para tratar el bullying, el fracaso escolar y la violencia sexual”, l’acad\u00e8mic apel\u00b7la a la posada en marxa de centres d’atenci\u00f3 espec\u00edfica de l’adolescent, on psiquiatres, pedagogs, assistents socials i d’altres professionals que necessiti l’adolescent puguin estar en un mateix lloc i aportar una soluci\u00f3 consensuada global a problemes com l’assetjament escolar, el frac\u00e0s escolar i la viol\u00e8ncia sexual en menors. “Realment \u00e9s un tema d’actualitat l’assetjament escolar. A mi sempre m’agraden les xifres epidemiol\u00f2giques, sin\u00f3, tendim a generalitzar i \u00e9s un pecat filos\u00f2fic la generalitzaci\u00f3. Sembla que les xifres d’un 7% a un 15% es repeteixen a molts \u00e0mbits. Hi ha viol\u00e8ncia f\u00edsica i viol\u00e8ncia del poder. No cal que tot acabi a les mans ni a les navalles en casos extrems. Quina \u00e9s la soluci\u00f3? \u00c9s dif\u00edcil perqu\u00e8 \u00e9s multifactorial: fam\u00edlia, escola, pediatre, amb accent psicosocial, podem fer una xarxa on es donin mesures preventives en qu\u00e8 busquem en l’\u00e0mbit psicol\u00f2gic el suport i la ter\u00e0pia i, si cal, la rehabilitaci\u00f3. Hi ha experi\u00e8ncies a Europa realment molt \u00fatils, com a Noruega i Su\u00efssa, on hi ha uns resultats on les xifres d’assetjament escolar baixen for\u00e7a”, explica Callabed.<\/p>\n