[et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.21.0″ _module_preset=”default” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_fullwidth_image src=”https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/ingreso-RAED-Dr-Jose-Antonio-Lejarcegui-carrusel.webp” title_text=”ingreso-RAED-Dr-Jose-Antonio-Lejarcegui-carrusel” _builder_version=”4.22.1″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_fullwidth_image][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”section” _builder_version=”4.16″ global_colors_info=”{}”][et_pb_row admin_label=”row” _builder_version=”4.16″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text admin_label=”Text” _builder_version=”4.22.1″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″]<\/p>\n
Jos\u00e9 Antonio Lej\u00e1rcegui<\/strong><\/a>, doctor en Medicina i Cirurgia, va ingressar com a acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una solemne sessi\u00f3 que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball<\/strong>, seu de la Reial Corporaci\u00f3, el passat 14 de setembre. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Tierra y mar contra el c\u00e1ncer ginecol\u00f3gico y mamario”<\/strong><\/a>. Li va respondre, en nom de la Reial Acad\u00e8mia, l’acad\u00e8mic supernumerari Camil Andreu Castelo-Branco<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n Professor d’Obstetr\u00edcia i Ginecologia de la Universitat de Barcelona<\/strong>, el recipiendari va abordar en el discurs el tractament del c\u00e0ncer ginecol\u00f2gic i mamari utilitzant compostos derivats fonts naturals, en particular de dues esp\u00e8cies de teix: el ‘taxus baccata’ i el ‘taxus brevifolia’, dos arbres dels quals s’extreuen els compostos farmacol\u00f2gics paclitaxel i docetaxel, que s\u00f3n \u00e0mpliament utilitzats en el tractament d’aquests tipus de c\u00e0ncer. Lej\u00e1rcegui va destacar especialment la import\u00e0ncia del paclitaxel i la s\u00edntesi de taxol realitzada per investigadors de la Universitat Estatal de Florida<\/strong>.<\/p>\n A m\u00e9s dels compostos derivats d’arbres, l’expert es va referir a altres medicaments que es fan servir en el tractament d’aquest tipus de c\u00e0ncers, com la fosfamida, el nab-paclitaxel, la catharanthus roseusc i la cpodophyllum peltatumc. Aix\u00ed com bacteris del s\u00f2l que produeixen subst\u00e0ncies com la doxorrubicina i la rapamicina, que tamb\u00e9 s’utilitzen en el tractament d’aquesta greu malaltia. El nou acad\u00e8mic tamb\u00e9 va destacar el descobriment i \u00fas de compostos com la daunorrubicina i la doxorrubicina en el tractament de la leuc\u00e8mia i altres tipus de c\u00e0ncer i va esmentar el treball del microbi\u00f2leg indi Surendra Nath Sehgal<\/strong> en el desenvolupament de la rapamicina i la seva lluita per continuar la seva investigaci\u00f3 malgrat la manca de suport de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica.<\/p>\n A m\u00e9s dels medicaments esmentats, Lej\u00e1rcegui va referir altres tractaments utilitzats al c\u00e0ncer ginecol\u00f2gic, com l’everolimus, l’actinomicina D, la mitomicina C, la ixabepilona i la bleomicina. Aix\u00ed com el revolucionari \u00fas de bacteris modificats gen\u00e8ticament per combatre tumors. En aquesta darrera frontera dels productes d’origen natural en la lluita contra el c\u00e0ncer des d’una perspectiva estrictament cient\u00edfica, el recipiendari va apuntar l’\u00fas de productes marins.<\/p>\n Entre les l\u00ednies de recerca del nou acad\u00e8mic destaquen la fisiopatologia del coll uter\u00ed, la fisiopatologia de l’endometri, la patologia de la vulva, la malaltia trofobl\u00e0stica, la infusi\u00f3 quimioter\u00e0pica intraarterial, els marcadors tumorals i la cirurgia conservadora i la irradiaci\u00f3 en c\u00e0ncer de mama. Lej\u00e1rcegui ha publicat m\u00e9s d’un centenar d’articles a revistes internacionals i nacionals reconegudes i cap\u00edtols en llibres especialitzats. La tasca cient\u00edfica i la tasca m\u00e8dica va mer\u00e8ixer el Premi d’Excel\u00b7l\u00e8ncia Professional<\/strong> del Col\u00b7legi de Metges de Catalunya<\/strong> i el Premi Mediterrani d’Excel\u00b7l\u00e8ncia<\/strong>. \u00c9s soci d’honor de la Societat Espanyola d’Obstetr\u00edcia i Ginecologia<\/strong> i de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Catalunya i les Balears<\/strong>, on presideix la Secci\u00f3 d’Oncologia Ginecol\u00f2gica. \u00c9s aix\u00ed mateix de diferents societats m\u00e8diques internacionals.<\/p>\n