{"id":135918,"date":"2023-07-21T08:48:12","date_gmt":"2023-07-21T08:48:12","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=135918"},"modified":"2023-07-21T10:34:08","modified_gmt":"2023-07-21T10:34:08","slug":"la-recerca-de-la-pau-religiosa-entre-ucraina-i-russia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-recerca-de-la-pau-religiosa-entre-ucraina-i-russia\/","title":{"rendered":"La recerca de la pau religiosa entre Ucra\u00efna i R\u00fassia"},"content":{"rendered":"
\"\"

Dr. Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va pronunciar el passat 16 de juny a l’Aula Telem\u00e0tica<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>, la confer\u00e8ncia “Perspectiva religiosa: \u201cLa paz religiosa: \u00bfEs posible?”<\/strong>, dins del ciclo “La guerra de Ucrania: a la b\u00fasqueda de la paz”<\/strong>. Una pon\u00e8ncia que va completar les que sota el t\u00edtol “La(s) religi\u00f3n(es) en la guerra de Ucrania” <\/strong>i\u00a0“Perspectiva religiosa: Consideraciones teol\u00f3gicas cristianas e hist\u00f3rico-culturales” <\/strong> va pronunciar en aquesta mateixa foto els passats setembre i mar\u00e7, respectivament.<\/p>\n

Despr\u00e9s de certificar que si b\u00e9 la religi\u00f3 no constitueix el principal referent de la guerra, les esgl\u00e9sies de R\u00fassia i Ucra\u00efna s\u00ed que s\u00f3n presents i actuen en el conflicte. Arran de la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna, l’Epifani de Kyiv i de Tota Ucra\u00efna<\/strong> va assumir un rol actiu que va condemnar les accions de Moscou i va q\u00fcestionar la submissi\u00f3 de Kiril I<\/strong> a Vlad\u00edmir Putin<\/strong>. Un fet que, per al ponent, deixa clar que si b\u00e9 la religi\u00f3 no \u00e9s el fet que ha propiciat i ni tan sols encoratjat la guerra, s\u00ed que \u00e9s cert que les dues grans esgl\u00e9sies ortodoxes orientals s\u00ed que estan en guerra. “\u00bf\u00c9s possible la pau despr\u00e9s d’aquest cisma?”, es va preguntar l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada va repassar de manera succinta tant la hist\u00f2ria de l’Imperi rus com de l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Oriental<\/strong>, que de forma paradoxal va cobrar la seva pr\u00f2pia personalitat sota el r\u00e8gim socialista i va tenir un gran ressorgir despr\u00e9s del col\u00b7lapse de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Amb el precedent de l’autoproclamaci\u00f3 que l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Ucra\u00efnesa del Patriarcat de Kyiv<\/strong> ja va fer l’any 1919, despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Russa. El desmantellament de l’URSS i la independ\u00e8ncia de bona part de les seves rep\u00fabliques va portar, de fet, a la independ\u00e8ncia relativa de les esgl\u00e9sies ortodoxes nacionals, amb el gran cisma de l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa que es va donar l’any 2019 des que el patriarca Kiril I de Moscou adopt\u00e9s les tesis de la Gran R\u00fassia. Aquell mateix any, l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Ucra\u00efnesa<\/strong> va fer un decret d’autocef\u00e0lia despr\u00e9s que una d\u00e8cada abans, tant Moscou com el Patriarcat Ecum\u00e8nic de Constantinoble<\/strong> condemn\u00e9s l’actitud cism\u00e0tica de Kyiv i altres esgl\u00e9sies ortodoxes d’una Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i del bloc oriental en desmantellament. \u00c9s a dir, un conflicte que va precedir l’actual guerra.<\/p>\n

\"\"La invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna i l’actitud de Kiril I de suport a l’actitud b\u00e8l\u00b7lica de Moscou malgrat la seva condemna internacional ha creat, per a Gonz\u00e1lez de Posada, un nou cisma a l’exterior, ja que les esgl\u00e9sies ortodoxes disseminades per tot el m\u00f3n arran de la immigraci\u00f3 eslava han expressat amb major o menor intensitat el seu rebuig al lideratge del patriarca de Moscou, declinant-se pel del patriarca de Constantinoble, considerat a les esgl\u00e9sies ortodoxes “primus inter pares”. D’altra banda, l’acad\u00e8mic va recordar la postura mediadora del papa Francesc<\/strong> entre les esgl\u00e9sies ortodoxes russa i ucra\u00efnesa.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong> \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posse\u00efdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Medicina d’Espanya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong>\u00a0i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. \u00c9s tamb\u00e9 acad\u00e8mic i presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Enginyeries de Lanzarote.<\/p>\n