[et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”section” _builder_version=”4.16″ global_colors_info=”{}”][et_pb_row use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ admin_label=”row” _builder_version=”4.21.0″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” max_width=”1600px” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text admin_label=”Text” _builder_version=”4.21.0″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″]<\/p>\n
Julio Frenk<\/strong>, doctor en Medicina i Sociologia, i Mar\u00eda Vallet<\/strong>, doctora en Ci\u00e8ncies Qu\u00edmiques, van ingressar com a acad\u00e8mics d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una solemne sessi\u00f3 que es va celebrar al Paranimf de la Universitat Complutense de Madrid<\/strong> el 28 de juny passat. Durant la mateixa sessi\u00f3 van ingressar com a acad\u00e8mics de n\u00famero de la Reial Corporaci\u00f3 la doctora en Comunicaci\u00f3 i acad\u00e8mica corresponent Cecilia Kindel\u00e1n<\/strong><\/em><\/a> i el doctor en Economia i Empresa Felipe Hern\u00e1ndez Perlines<\/strong>. La sessi\u00f3 va estar encap\u00e7alada pel president de la Junta de Govern<\/strong> de la RAED, Alfredo Rocafort<\/strong><\/em><\/a>, i van respondre als discursos d’ingr\u00e9s en nom de la instituci\u00f3, respectivament, els acad\u00e8mics de n\u00famero Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, Maria \u00c0ngels Calvo<\/strong><\/em><\/a> i Rafael Urrialde<\/strong><\/em><\/a> i l’acad\u00e8mic d’honor Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> de la RAED, on es pot visionar.<\/p>\n Rector de la Universitat de Miami<\/strong>, deg\u00e0 de l’Escola de Salut P\u00fablica T. H. Chan<\/strong> de la Universitat de Harvard<\/strong> i exdirector executiu de Recerca i Informaci\u00f3 per a les Pol\u00edtiques de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong>, Julio Frenk<\/strong> va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Salud y educaci\u00f3n superior: transiciones y revoluciones”<\/strong>, en qu\u00e8 va analitzar els profunds canvis que estan ocorrent en aquests dos \u00e0mbits crucials des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i les dimensions temporal i espacial per tal d’anticipar les noves tend\u00e8ncies i la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n “La pand\u00e8mia va posar de manifest les limitacions dels actuals esquemes, cosa que fa urgent el desenvolupament d’un nou model d’atenci\u00f3 amb els atributs seg\u00fcents: anticipatori i predictiu, centrat en les persones, comprom\u00e8s amb la qualitat, integral, continu, diversificat, multidisciplinari, interconnectat a trav\u00e9s de xarxes en diversos \u00e0mbits, sostenible, responsable i innovador. Aquest nou model d’atenci\u00f3 \u00e9s impulsat per la converg\u00e8ncia entre quatre \u00e0rees del progr\u00e9s hum\u00e0 que fins ara s’havien desenvolupat de manera separada: els descobriments en les ci\u00e8ncies de la vida, especialment la gen\u00f2mica, els aven\u00e7os en les tecnologies de la informaci\u00f3, especialment la capacitat d’analitzar quantitats massives de dades, resumida en el concepte de big data; de valor social, i la mobilitzaci\u00f3 ciutadana, base de la transpar\u00e8ncia i la rendici\u00f3 de comptes per garantir una adequada rendibilitat de la inversi\u00f3 p\u00fablica en salut”, va argumentar.<\/p>\n Per la seva banda, Maria Vallet<\/strong>, catedr\u00e0tica de Qu\u00edmica Inorg\u00e0nica i directora del Departament de Qu\u00edmica Inorg\u00e0nica i Bioinorg\u00e0nica de la Facultat de Farm\u00e0cia de la Universitat Complutense de Madrid, va abordar els “Nanotransportadores de medicamentos para combatir la infecci\u00f3n: nanopart\u00edculas de s\u00edlice, bacterias y c\u00e9lulas”<\/strong>, on planteja alternatives eficaces davant del problema cada cop m\u00e9s urgent del consum excessiu d’antibi\u00f2tics, que far\u00e0 que en pocs anys hagin perdut la seva efic\u00e0cia i es multipliquin les morts per infecci\u00f3. “Cal buscar solucions que han de ser eficaces, ja que interessa que els f\u00e0rmacs actu\u00efn nom\u00e9s on s\u00f3n necessaris i alhora aconseguir que entrin al cos hum\u00e0 dosis infinitament petites”, va avan\u00e7ar.<\/p>\n “Com a idea de futur podem pensar a dissenyar nanopart\u00edcules de s\u00edlice com a nanodispositius multifuncionals d’administraci\u00f3 de f\u00e0rmacs. Aix\u00ed es podrien tractar malalties infeccioses i ser la soluci\u00f3 a aquest greu problema, brindant l’oportunitat de desenvolupar ter\u00e0pies personalitzades a trav\u00e9s de l’alliberament de f\u00e0rmacs de forma controlada que arribin nom\u00e9s al lloc d’infecci\u00f3, aix\u00f2 permetr\u00e0 utilitzar dosis infinitament m\u00e9s petites, cosa que pot resoldre gran part dels problemes que se’ns acosten, tant els nanomaterials de silici com els de s\u00edlice es poden sintetitzar amb nombrosos porus pels quals introduir els medicaments. Els f\u00e0rmacs, inclosos els poc solubles en aigua, es poden carregar als porus i protegir-se de l’entorn biol\u00f2gic fins que la part\u00edcula arribi a destinaci\u00f3”, va explicar.<\/p>\n Cecilia Kindel\u00e1n<\/strong>, directora dels programes EMBA<\/strong> i PIDD<\/strong> d’ESIC Business & Marketing School<\/strong>, va pronunciar el discurs “La inteligencia artificial y la \u00e9tica: navegando por los desaf\u00edos del futuro”<\/strong>, en qu\u00e8 va reflexionar sobre els desafiaments \u00e8tics i morals que planteja la r\u00e0pida evoluci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, que tant les institucions com la societat han d’abordar per garantir un desenvolupament responsable i benefici\u00f3s per a la humanitat. Per aix\u00f2, l’acad\u00e8mica va analitzar l’evoluci\u00f3 d’aquesta tecnologia disruptiva, el context, la definici\u00f3, el recorregut hist\u00f2ric i els mites, per passar a reflexionar sobre els beneficis, especialment sobre el seu potencial transformador.<\/p>\n “La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s una eina poderosa que pot transformar la nostra societat. No obstant aix\u00f2, hem d’abordar els desafiaments \u00e8tics associats per garantir que s’utilitzi de manera responsable i en benefici de la humanitat. En adoptar un enfocament centrat en l’\u00e8tica, podem navegar per aquests desafiaments i construir un futur on la IA millori les nostres vides. Aix\u00f2 inclou la presa de decisions, la transpar\u00e8ncia i la responsabilitat en el desenvolupament i l’\u00fas de la tecnologia. Dissenyar solucions concretes i coordinades que permetin actuar per afrontar els reptes actuals reals de la IA, incloent-hi la regulaci\u00f3, \u00e9s fonamental. Abordar aquests reptes requereix la col\u00b7laboraci\u00f3 i la participaci\u00f3 dels sectors m\u00e9s afectats de la societat, juntament amb els necessaris coneixements t\u00e8cnics i de governan\u00e7a. \u00c9s hora d’actuar amb ambici\u00f3, saviesa i cooperaci\u00f3. Haur\u00edem de t\u00e9mer no les m\u00e0quines, sin\u00f3 la intenci\u00f3 que els humans posem a aquestes m\u00e0quines, i l’\u00e8tica hauria de ser el pont de comunicaci\u00f3 entre tots dos”, va afirmar.<\/p>\n Finalment, Felipe Hern\u00e1ndez Perlines<\/strong>, catedr\u00e0tic d’Organitzaci\u00f3 d’Empreses de la Universitat de Castella-la Manxa<\/strong> i Vicepresident de l’Acad\u00e8mia Europea de Direcci\u00f3 i Economia de l’Empresa<\/strong>, va llegir el discurs “La riqueza socioemocional: factor clave en la investigaci\u00f3n sobre empresa familiar”<\/strong>, on va analitzar la situaci\u00f3 d’aquest model empresarial i va avan\u00e7ar tant els seus reptes de futur com les noves l\u00ednies de recerca sobre aquest model corporatiu que presenta enormes avantatges competitius al mercat malgrat els seus recurrents problemes de m\u00fascul econ\u00f2mic.<\/p>\n “Les empreses familiars s\u00f3n el pilar de moltes economies. Espanya no n’\u00e9s una excepci\u00f3: el 88,8% de les empreses s\u00f3n familiars, creen el 66,7% de l’ocupaci\u00f3 i el 57,1% del valor afegit. La continu\u00eftat generacional deu ser un dels objectius fonamentals d’aquest tipus de societats, tenint en compte que algunes porten m\u00e9s de 10 generacions en funcionament, per aix\u00f2 s’han convertit en un model de recerca, amb c\u00e0tedres universit\u00e0ries i revistes especialitzades, a m\u00e9s d’organitzacions pr\u00f2pies. Al llarg de les \u00faltimes d\u00e8cades, han proliferat els estudis sobre l’empresa familiar, que tenen un gran component emocional en la seva evoluci\u00f3”, va explicar.<\/p>\n