Blas Cabrera<\/strong> i la ci\u00e8ncia espanyola de l’\u00e8poca davant la teoria de la Relativitat.<\/p>\nLes jornades es van iniciar amb la confer\u00e8ncia “Einstein en Madrid 1923: Cabrera y Ortega, F\u00edsica y Filosof\u00eda”<\/strong>, a c\u00e0rrec de Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong>, i la visita guiada a l’exposici\u00f3 “Blas Cabrera y la Ciencia espa\u00f1ola ante Albert Einstein y la Relatividad”<\/strong>, comissariada per Francisco A. Gonz\u00e1lez Redondo<\/strong>, professor d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia a la Universitat Complutense, que acull a la biblioteca aquesta mostra fins al proper mes de setembre, i col\u00b7laborador habitual de la RAED. Van continuar amb la xerrada “Las teor\u00edas de la relatividad de Einstein tal como se entend\u00edan en 1923 en sus encuentros con Blas Cabrera en Madrid”<\/strong>, tamb\u00e9 a c\u00e0rrec de Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong>. I van concloure amb un homenatge al llegendari catedr\u00e0tic d’Electricitat i Magnetisme de la Universitat Central de Madrid<\/strong>, Blas Cabrera, elegit acad\u00e8mic de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies<\/strong> el 1909 i nomenat director del Laboratori d’Investigacions F\u00edsiques de la Junta per a Ampliaci\u00f3 d’Estudis<\/strong> el 1910.<\/p>\n“Cabrera no va ser el primer a referir-se a la relativitat d’Einstein en un treball cient\u00edfic, aquest honor li va correspondre a Esteban Terradas<\/strong> (l’art\u00edfex de la visita de 1923 juntament amb Julio Rey Pastor<\/strong>), en una comunicaci\u00f3 presentada al congr\u00e9s de Saragossa de l’Associaci\u00f3 Espanyola per al Progr\u00e9s de les Ci\u00e8ncies<\/strong> del 1908 sobre ‘Teor\u00edas modernas acerca de la emisi\u00f3n de la luz’<\/strong>, on escrivia que ‘el principi de relativitat descobert per Hendrik Antoon\u00a0Lorentz<\/strong> va ser dedu\u00eft novament i completat per Einstein’. Tot i aix\u00f2, a la confer\u00e8ncia sobre ‘La teor\u00eda de los electrones y la constituci\u00f3n de la materia’<\/strong>, impartida en aquest mateix congr\u00e9s, Cabrera s\u00ed que s’havia referit a Einstein (i a l’experiment de Michelson-Morley), per\u00f2 al seu discurs d’ingr\u00e9s a la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies el 1910 va continuar parlant de l’‘El \u00e9ter y sus relaciones con la materia en reposo’<\/strong>“, van introduir la mat\u00e8ria els organitzadors d’aquestes XXIX Jornades Blascabrerianes.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Albert-Einstein-Ciencia.webp\")
<\/p>\n
Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong> va exposar com Cabrera<\/strong> tamb\u00e9 va haver de ser el primer cient\u00edfic espanyol a tractar personalment amb Einstein a la Universitat Polit\u00e8cnica de Zuric<\/strong>, durant la pensi\u00f3 de la Junta per a l’Ampliaci\u00f3 d’Estudis que va gaudir amb Pierre Weiss<\/strong> sobre magnetisme de la mat\u00e8ria el 1912. I tot i que el seu treball all\u00e0 va ser m\u00e9s aviat d’\u00edndole experimental, la trobada va haver d’animar la seva transici\u00f3 cap a la nova F\u00edsica, perqu\u00e8 a la tornada a Espanya es va animar a publicar un tractat sobre “Principios fundamentales de an\u00e1lisis vectorial en el espacio de tres dimensiones y en el Universo de Minkowski”<\/strong> (1912-1913). Comen\u00e7ava el seu rol com el principal divulgador de la relativitat a Espanya, impartint cursos i confer\u00e8ncies com “Aplicaci\u00f3n a la F\u00edsica de la Geometr\u00eda de las cuatro dimensiones”<\/strong> (1914), “Estado actual, m\u00e9todos y problemas de la F\u00edsica”<\/strong> (1915), “\u00bfQu\u00e9 es la electricidad?”<\/strong> (1917), “Las fronteras del conocimiento en la Filosof\u00eda Natural”<\/strong> (1920), “La teor\u00eda de la Relatividad”<\/strong> (1921) o “Principio de Relatividad”<\/strong> (1923).<\/p>\nGonz\u00e1lez de Posada<\/strong> \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posse\u00efdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3.<\/p>\n\u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Medicina d’Espanya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong>\u00a0i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. \u00c9s tamb\u00e9 acad\u00e8mic i presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Enginyeries de Lanzarote.<\/p>\n
![\"Francisco](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Francisco-Gonzalez-de-Posada-230x317px3.jpg\")