Lacunza<\/strong> i el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 va escriure.<\/p>\nSaranyana introdueix les tesis de Lacunza<\/strong> sobre el mil\u00b7lenarisme i el consens dels pares de l’Esgl\u00e9sia. Lacunza<\/strong> creia en una forma mitigada de mil\u00b7lenarisme, que no va ser acceptada per la majoria dels pares de l’Esgl\u00e9sia despr\u00e9s del segle IV. Va argumentar que aquest consens no era un indicador fiable de la veritat i que la interpretaci\u00f3 de les Escriptures s’hauria de basar en el sentit literal. L’article tamb\u00e9 aborda la relaci\u00f3 entre les Escriptures i la tradici\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia i el paper de l’Esperit Sant a la transmissi\u00f3 de la Revelaci\u00f3. L’autor critica la postura de Lacunza<\/strong>, que va enfrontar els pares prenicens amb els postnicens en una dial\u00e8ctica irreconciliable, en lloc de considerar la possibilitat del desenvolupament dogm\u00e0tic sota l’acci\u00f3 de l’Esperit Sant.<\/p>\nAls anys de Lacunza<\/strong>, i durant molt de temps encara, fins poc abans del Concili Vatic\u00e0 II<\/strong>, es va discutir sobre els continguts de l’Escriptura i la tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia en els termes seg\u00fcents: o b\u00e9 unes veritats estan revelades en una i no en l’altra; o s\u00f3n a totes dues independentment o complement\u00e0riament. Ara sabem, despr\u00e9s de la constituci\u00f3 Dei Verbum del Vatic\u00e0 II i per les explicacions del Catecisme de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica<\/strong>, que l’Escriptura i la gran tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia t\u00e9 una font comuna, que \u00e9s la Revelaci\u00f3, la plenitud de la qual \u00e9s en Crist, i que totes dues constitueixen dues formes diferents de transmissi\u00f3”, explica Saranyana<\/strong>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Milenarismo-lacunciano-Saranyana-DST.webp\")
L’autor conclou que la veneraci\u00f3 pels testimonis m\u00e9s propers a les fonts originals de la Revelaci\u00f3 ha de ser compatible amb la creen\u00e7a que l’acci\u00f3 de l’Esperit Sant porta a una percepci\u00f3 m\u00e9s profunda de la mateixa Revelaci\u00f3. Tot i que de forma tangencial, l’article apunta la teologia del mil\u00b7lenarisme de Lacunza<\/strong> i la seva relaci\u00f3 amb la teologia de l’alliberament, que va reprendre la idea d’un regne terrestre de D\u00e9u com a consumaci\u00f3 de la just\u00edcia social al m\u00f3n.<\/p>\nNascut a Barcelona el 1941, Saranyana<\/strong> va ser ordenat sacerdot el 1968. \u00c9s doctor en Teologia per la Universitat de Navarra i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong>. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques<\/strong> (CSIC) i professor d’Hist\u00f2ria de la Teologia a la Universitat de Navarra, on va fundar i dirigir l’Anuario de Historia de la Iglesia<\/strong>. Ha dirigit 69 tesis doctorals i \u00e9s autor d’una trentena de llibres, a m\u00e9s de dirigir 14 volums col\u00b7lectius, i ha publicat m\u00e9s de 400 treballs de recerca a revistes cient\u00edfiques i obres col\u00b7lectives.<\/p>\n
![\"Dr.](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/Josep-ignasi-Saranyana.jpg\")
<\/p>\n