{"id":134137,"date":"2023-06-09T11:23:46","date_gmt":"2023-06-09T11:23:46","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=134137"},"modified":"2023-06-09T13:11:10","modified_gmt":"2023-06-09T13:11:10","slug":"la-francmaconeria-i-la-primera-republica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-francmaconeria-i-la-primera-republica\/","title":{"rendered":"La Francma\u00e7oneria i la Primera Rep\u00fablica"},"content":{"rendered":"
\"Joan

Dr. Joan Francesc Pont<\/p><\/div>\n

Joan Francesc Pont<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona<\/strong>, president de la Fundaci\u00f3 Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/strong>, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va pronunciar el passat 1 juny a la Biblioteca Rossend Ar\u00fas<\/strong>, en el marc del cicle “La Primera Rep\u00fablica a Barcelona ara fa 150 anys”<\/strong>, la confer\u00e8ncia “Francma\u00e7oneria i Primera Rep\u00fablica. Els anys seixanta i setanta del Segle XIX”<\/strong>\u00a0al costat de la historiadora Catalina Martorell<\/strong>. Pont<\/strong> \u00e9s un gran comanador d’honor del Suprem Consell Ma\u00e7\u00f2nic d’Espanya<\/strong>.<\/p>\n

La pon\u00e8ncia va abordar el renaixement de la Francma\u00e7oneria entre els grans mestres i grans comanadors Manuel Ruiz Zorrilla<\/strong> i Pr\u00e1xedes Mateo Sagasta<\/strong>, que van arribar a ser presidents del Consell de Ministres despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 liberal de setembre del 1868 per situar la Francma\u00e7oneria al cor del projecte liberal, inici de la seva edat d’or a Espanya. La confer\u00e8ncia tamb\u00e9 va repassar la hist\u00f2ria de la ma\u00e7oneria i els seus estrets vincles amb els republicans federals de Mallorca i Menorca durant el Sexenni Democr\u00e0tic (1868-1874), aix\u00ed com la figura de Lloren\u00e7 Frau Abrines<\/strong>, destacat ma\u00e7\u00f3 mallorqu\u00ed que va participar en els projectes de Rossend Ar\u00fas<\/strong> a Barcelona, el dramaturg que va arribar a presidir el Gran Cap\u00edtol Catal\u00e0<\/strong> i dona nom a la biblioteca que va ha acollit aquest cicle.<\/p>\n

“Entre el 1870 i el 1940, coincidint amb la Tercera Rep\u00fablica Francesa, una \u00e8poca en qu\u00e8 s’articula des del liberalisme la democr\u00e0cia i es llan\u00e7a una mirada humanista sobre la pol\u00edtica que arriba en bona part gr\u00e0cies a la ma\u00e7oneria, la Francma\u00e7oneria va arribar a ser una Francma\u00e7oneria d’Estat a Fran\u00e7a, com ho \u00e9s encara al Regne Unit. I ho va ser fins i tot a Espanya. Jos\u00e9 Bonaparte<\/strong> va crear la Gran L\u00f2gia<\/strong> i el Consell Suprem<\/strong> francma\u00e7\u00f3 i en bona part va existir sota la seva figura una ma\u00e7oneria d’Estat a Espanya”, va explicar l’acad\u00e8mic durant la seva intervenci\u00f3.<\/p>\n

\"\"

Manuel Ruiz Zorrilla<\/p><\/div>\n

Pont<\/strong> va explicar els moments i les figures clau de la ma\u00e7oneria al llarg del segle XIX i les principals caracter\u00edstiques, normes i jerarquies. Un per\u00edode marcat per l’assassinat del general Juan Prim<\/strong> i els processos d’independ\u00e8ncia de Cuba i les Filipines, dels quals es va acusar la Francma\u00e7oneria. Les dictadures de Miguel Primo de Rivera<\/strong> i, especialment, de Francisco Franco<\/strong>, van suposar el final d’aquell per\u00edode d’alts i baixos dels moviments ma\u00e7\u00f2nics a Espanya, va explicar el ponent. Una llarga crisi de qu\u00e8 la Francma\u00e7oneria amb prou feines ha aconseguit recuperar-se a partir de la Transici\u00f3.<\/p>\n

El cicle celebrat a la Biblioteca Rossend Ar\u00fas ha incidit en tot un seguit d’elements que van m\u00e9s enll\u00e0 d’una an\u00e0lisi estrictament pol\u00edtica. Gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de professors i professores de m\u00faltiples especialitats, les vuit confer\u00e8ncies programades han facilitat la immersi\u00f3 dels assistents i el p\u00fablic en general en la realitat calidosc\u00f2pica d’aquell primer intent d’establir un veritable r\u00e8gim democr\u00e0tic, on la pres\u00e8ncia popular fos efectivament decisiva i no simplement ret\u00f2rica. Les aportacions fetes, a banda d’ajudar a entendre el que va significar l’expansi\u00f3 i la configuraci\u00f3 d’una nova Barcelona, fa 150 anys, va ajudar els participants a constatar i rellegir els grans reptes que llavors es van voler assumir i que el cop militar del general Manuel Pav\u00eda<\/strong> contra les Corts<\/strong> espanyoles va frustrar, preparant la restauraci\u00f3 de la monarquia borb\u00f2nica.<\/p>\n