{"id":133306,"date":"2023-05-19T05:42:29","date_gmt":"2023-05-19T05:42:29","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=133306"},"modified":"2023-05-22T13:24:04","modified_gmt":"2023-05-22T13:24:04","slug":"bioetica-humanisme-i-empatia-a-la-professio-medica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/bioetica-humanisme-i-empatia-a-la-professio-medica\/","title":{"rendered":"Bio\u00e8tica, humanisme i empatia a la professi\u00f3 m\u00e8dica"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda diverses q\u00fcestions bio\u00e8tiques de la pr\u00e0ctica sanit\u00e0ria i la prevenci\u00f3 de l’assetjament escolar des de l’\u00f2ptica professional als articles “<\/strong>\u00bfUsuarios, clientes o pacientes?”<\/strong>, “El nacimiento de la medicina social”<\/strong>, “Claves para tratar el acoso escolar y el ciberacoso”<\/strong>, “Cuestiones \u00e9ticas de la asistencia a drogadicto”<\/strong> i “\u00bfPor qu\u00e9 son necesarios los m\u00e9dicos humanistas?”<\/strong><\/span><\/span>, publicats entre els passats 25 d’abril i 15 de maig a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “\u00bfUsuarios, clientes o pacientes?”, l’acad\u00e8mic explica la seva intervenci\u00f3 en l’actualitzaci\u00f3 del model d’excel\u00b7l\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 Europea per a una Gesti\u00f3 de Qualitat<\/strong> en relaci\u00f3 amb els serveis sanitaris i l’habitual deshumanitzaci\u00f3 que hi ha darrere d’aquesta gesti\u00f3, que for\u00e7osament ha de ser diferent de la de qualsevol altre sector. “Gerents, sanitaris i pacients han de ser tres rodes que girin sincr\u00f2nicament respectant el valor salut, que ha de ser prioritari. Per\u00f2 en cap moment del curs que vaig seguir vaig sentir les paraules pacient i malalt: parlaven d’usuaris i clients. No ho acabo de comprendre, en refer\u00e8ncia a un acte assistencial, el bell acte de la relaci\u00f3 metge-malalt. Analitzada la situaci\u00f3 de la salut, cal tra\u00e7ar un objectiu i comptar amb t\u00e8cniques d’intervenci\u00f3 per despr\u00e9s analitzar els resultats, si s\u00f3n dolents cal atribuir-los al planificador, que cercar\u00e0 camins nous (equip, objectius, recursos) per cercar solucions noves. I tamb\u00e9 cal que el pacient opini en una enquesta de satisfacci\u00f3 sobre l’assist\u00e8ncia que rep, opini\u00f3 que servir\u00e0 per matisar l’assist\u00e8ncia que es presta”, considera.<\/p>\n

A “El nacimiento de la medicina social”, Callabed<\/strong> abunda en aquest mateix assumpte tractant en aquest cas els factors socials que es troben darrere de la salut i ressenya la figura del metge franc\u00e8s Louis Ren\u00e9 Villerm\u00e9<\/strong>, considerat un pioner sobre la presa en consideraci\u00f3 d’aquests factors. “Amb la fundaci\u00f3 de la Reial Societat de Medicina<\/strong> francesa (1778), considerada com la primera ag\u00e8ncia de l’Estat en mat\u00e8ria sanit\u00e0ria, se li confia al metge i economista Louis Ren\u00e9 Villerm\u00e9 la missi\u00f3 de l’estudi de la salut amb an\u00e0lisis socials i geogr\u00e0fiques. Va descobrir la influ\u00e8ncia dels factors socioecon\u00f2mics i de la pobresa sobre la salut i la mortalitat als inicis de la industrialitzaci\u00f3 francesa i va ser defensor de la reforma higi\u00e8nica de f\u00e0briques i presons i un dels fundadors de l’epidemiologia social. Tenint en compte les evid\u00e8ncies, va considerar que per lluitar contra les malalties cal intervenir en les pr\u00e0ctiques socials i canviar tamb\u00e9 els comportaments individuals”, explica.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/span>D’altra banda, a “Claves para tratar el acoso escolar y el ciberacoso”, el president del Club de Pediatria Social assenyala que abordar aquest problema mereix una atenci\u00f3 pluridisciplin\u00e0ria de mestres, psic\u00f2legs, pediatres i juristes, entre altres professionals. Nom\u00e9s aix\u00ed, assenyala, es pot garantir l’\u00e8xit tant a la prevenci\u00f3 com a la intervenci\u00f3. “Hi ha sis punts essencials a tenir en compte sobre la problem\u00e0tica de l’assetjament escolar i el ciberassetjament: la viol\u00e8ncia \u00e9s un fenomen generalitzat que mereix un estudi detingut de l’agressor i del seu entorn i es pot considerar una malaltia cl\u00ednica, segons alguns autors; l’assetjament escolar o ‘bullying’ \u00e9s una forma de viol\u00e8ncia que mereix una atenci\u00f3 pluridisciplinar de mestres, psic\u00f2legs, pediatres, juristes, etc., el ciberassetjament \u00e9s una variant de l’assetjament i es desenvolupa mitjan\u00e7ant l’\u00fas d’internet, telefonia m\u00f2bil i videojocs en l\u00ednia, que poden esdevenir una manera per exercir un assetjament psicol\u00f2gic entre iguals. La fam\u00edlia dels agressors i agredits ha de ser informada i orientada sobre aquest fenomen i cercar la seva col\u00b7laboraci\u00f3 i l’escola ha de comprometre’s en aquest problema, perqu\u00e8 la prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia es pot fer a nivell de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria (informaci\u00f3), secund\u00e0ria (detecci\u00f3) o terci\u00e0ria (actuaci\u00f3 o intervenci\u00f3); hi ha m\u00e8todes de prevenci\u00f3 de l’assetjament a diferents pa\u00efsos degudament avaluats que poden servir de refer\u00e8ncia”, explica.<\/p>\n

Pel que fa a l’atenci\u00f3 professional a les addiccions, Callabed<\/strong> considera a “Cuestiones \u00e9ticas de la asistencia a drogadicto” que la drogoaddicci\u00f3 com una malaltia cr\u00f2nica exigeix una actuaci\u00f3 sanit\u00e0ria similar a altres malalties. “Hi ha condicionants \u00e8tics pels quals tot pacient mereix ser tractat amb respecte, compassi\u00f3 i prud\u00e8ncia i hi ha uns principis bio\u00e8tics del pacient com el d’autonomia, benefic\u00e8ncia, ‘primum non nocere’ (primer no fer mal) i el principi de just\u00edcia. El principi que inspira aquest canvi \u00e9s el de considerar la drogoaddicci\u00f3 com una malaltia cr\u00f2nica que exigeix una actuaci\u00f3 sanit\u00e0ria similar als que se segueix amb altres malalties cr\u00f2niques. Les intervencions sanit\u00e0ries han d’aspirar a reduir la morbimortalitat relacionada amb l’addicci\u00f3, minimitzar el deteriorament psicosocial i combatre els trastorns socials, associats a l’h\u00e0bit de consumir t\u00f2xics com s\u00f3n les infeccions i altres malalties org\u00e0niques, sense penalitzar els que no volen renunciar al consum o que han recaigut despr\u00e9s d’un o m\u00e9s intents de deshabituaci\u00f3”, argumenta.<\/p>\n

Finalment, a “\u00bfPor qu\u00e9 son necesarios los m\u00e9dicos humanistas?”, l’acad\u00e8mic insisteix que cal un component hum\u00e0 en la medicina, en aquests temps dominada en alguns camps per l’economicisme. “Ser humanista no \u00e9s nom\u00e9s saber lleng\u00fces mortes i a trav\u00e9s d’elles les coses mortes. Quan s’aplica als metges, recull les vibracions de la professi\u00f3 perqu\u00e8 ha d’estar el di\u00e0leg amb la vida i saber recollir del plat de la seva experi\u00e8ncia aquesta \u00fanica gota de saviesa que la vida destil\u00b7la cada jornada. L’humanisme \u00e9s la voluntat i la disposici\u00f3 volgudes per tractar de comprendre-ho tot i, per tant, per no seguir cap doctrina particular, ni tan sols a la que pogu\u00e9s semblar m\u00e9s propera a la veritat. Ser humanista \u00e9s comprendre l’\u00e9sser hum\u00e0; comprendre’l, que no \u00e9s tant con\u00e8ixer-lo com disculpar-lo; i, per tant, estimar-lo; perqu\u00e8 a ning\u00fa no s’estima m\u00e9s que aquell a qui s’ha de perdonar algunes coses”, conclou.<\/p>\n