{"id":132628,"date":"2023-05-05T08:47:01","date_gmt":"2023-05-05T08:47:01","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=132628"},"modified":"2023-05-07T16:23:48","modified_gmt":"2023-05-07T16:23:48","slug":"el-repte-deducar-a-ladolescencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-repte-deducar-a-ladolescencia\/","title":{"rendered":"El repte d’educar a l’adolesc\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"
\"Joaquin

Dr. Joaquin Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda els principals problemes que es troben els pares de fills i filles adolescents i preadolescents, oferint consells des de l’\u00f2ptica professional, als articles “C\u00f3mo las familias pueden gestionar bien internet en casa y qu\u00e9 problemas causa hacerlo mal“<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Los ni\u00f1os hiperactivos y el respeto al maestro<\/span>“<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “La ra\u00edz de la delincuencia en los adolescentes”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“Las adicciones en los adolescentes”<\/span><\/span><\/strong>, publicats entre els passats 3 i 27 de 7 d’abril a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “C\u00f3mo las familias pueden gestionar bien internet en casa y qu\u00e9 problemas causa hacerlo mal”, el president del Club de Pediatria Social advoca per fitar i pactar el temps de consulta i \u00fas d’aquesta eina per intentar evitar-ne un \u00fas indegut, apuntant els riscos que pot comportar, des dels f\u00edsics a l’addicci\u00f3 o l’assetjament. “El fenomen d’internet a casa crea ansietat en algunes fam\u00edlies i moltes vegades \u00e9s perqu\u00e8 no es coneix en profunditat. Aquest sentiment d’incompet\u00e8ncia o de confusi\u00f3 o por no hauria d’impedir descobrir els beneficis que pot aportar. Els perills tamb\u00e9 han de ser descoberts. Hem d’aprofitar el vessant positiu d’aquesta oferta. Els mitjans de comunicaci\u00f3 no s\u00f3n dolents en si mateixos, \u00e9s l’\u00fas que en fem el que pot ser discutible. El vessant educatiu \u00e9s una arma insuficientment explorada per a la promoci\u00f3 humana de la inf\u00e0ncia”, assenyala.<\/p>\n

Per la seva banda, a “Los ni\u00f1os hiperactivos y el respeto al maestro”, Callabed<\/strong> recorda que a l’actual model educatiu tot alumne mereix un tractament individualitzat i personalitzat, especialment a escolars que presentin quadres patol\u00f2gics o de risc patol\u00f2gic, tot i que amb consideraci\u00f3 per part d’aquest al professor i un paper actiu dels pares o tutors. “El tractament psicopedag\u00f2gic del nen hiperactiu anir\u00e0 dirigit a millorar les habilitats acad\u00e8miques del nen i el comportament, aix\u00ed com instaurar un h\u00e0bit d’estudi. Observar les seves millors aptituds i potenciar actituds. En algunes ocasions caldr\u00e0 un tractament farmacol\u00f2gic. La comunicaci\u00f3 amb el fill ha de ser fixant criteris clars i mostrant inter\u00e8s pels desitjos i les capacitats del fill, deixant canals oberts per a la comunicaci\u00f3 i el di\u00e0leg, aplicant normes i l\u00edmits, donar ordres concretes i fixant el m\u00e8tode d’estudi que cal seguir”, recomana l’expert.<\/p>\n

\"\"A “La ra\u00edz de la delincuencia en los adolescentes”, l’acad\u00e8mic parteix de l’axioma, cient\u00edficament acceptat, que el delinq\u00fcent en general no neix, es fa en conviure en ambients familiars i socials problem\u00e0tics, per aix\u00f2 l’educaci\u00f3 juga un gran paper en el futur dels joves. “El nen i el jove maduren millor on hi ha afecte, normes l\u00f2giques, coher\u00e8ncia entre all\u00f2 que es predica i all\u00f2 que es fa. El que \u00e9s educatiu, per contagi, \u00e9s l’exemple, l’actitud davant la vida. El nen i el jove han de percebre que pertanyen a un grup estructurat ja existent i han de desitjar integrar-se. Ha de con\u00e8ixer i assimilar la cultura amb valors, normes i actituds. Ha de saber qu\u00e8 \u00e9s la solidaritat, altruisme i h\u00e0bits socials com a treball i respecte del pro\u00efsme. Ha de saber desenvolupar una autonomia personal dins d’un context social. Ha de saber criticar i posicionar-se davant d’aquests persuasors ocults que s\u00f3n alguns mitjans de comunicaci\u00f3 social”, argumenta.<\/p>\n

Finalment, a “Las adicciones en los adolescentes”, l’expert recorda que els problemes de salut de l’adolescent procedeixen m\u00e9s de la seva conducta i situacions emocionals que de problemes biom\u00e8dics estrictes i recomana una visita anual per professionals sanitaris familiaritzats amb els problemes d’aquesta edat. “Els pares no han de perdre les regnes i actuar com a pares, no com a ‘col\u00b7legues’. L’autoritat ve d’un terme llat\u00ed, ‘augere’, que significa ajudar a cr\u00e9ixer. Molt diferent de l’autoritarisme que no escolta i nom\u00e9s sanciona. \u00c9s desitjable que fam\u00edlia, adolescent, col\u00b7legi siguin tres rodes que girin harm\u00f2nicament en el recorregut de l’adolescent”, aconsella Callabed<\/strong>.<\/p>\n